Quins són els límits de les mesures de seguretat i per a la protecció de la salut en una societat democràtica? És una pregunta pròpia d’un context com el de la pandèmia de la COVID-19. L’emergència ha revelat la manca d’un criteri públic i compartit per evitar la lesió dels drets civils i polítics amb el pretext d’una situació excepcional. Per mitigar la possible lesió de drets fonamentals en futures situacions d’emergència, el Departament de Justícia ha creat un grup de treball que argumentarà, dibuixarà i difondrà les línies vermelles que distingeixen, d’una banda, les mesures admissibles per a la preservació de la salut i, de l’altra, les accions que comprometin els drets que gaudeixen de la màxima protecció estatal, europea i internacional.
Protegir els drets fonamentals en futures pandèmies i estats excepcionals
Les orientacions elaborades pel grup de treball partiran dels debats a l’entorn de la pandèmia de la COVID-19 però, sobretot, projectaran escenaris futuribles, en previsió de possibles rebrots, noves pandèmies o altres emergències. Es tracta d’una reflexió per encarar etapes de crisi que poden durar mesos i anar acompanyades per la declaració dels estats excepcionals, amb capacitat per suspendre o condicionar els drets fonamentals.
La creació d’aquest grup d’experts, una iniciativa inèdita dins i fora de l’Estat espanyol, facilitarà una gestió pública de les crisis socials fonamentada en el respecte als drets i les llibertats de la ciutadania.
Dels passaports immunitaris a la potestat sancionadora
Durant l’emergència sanitària, experts i governs de tot el món han posat sobre la taula i aplicat mesures que generen debat sobre el topall democràtic per al control de la pandèmia de la COVID-19. L’encàrrec al grup d’experts és el de fixar les orientacions sobre els límits que les administracions han de respectar per evitar que la protecció de la salut no tingui una incidència excessiva sobre els drets i les llibertats de la ciutadania. Les sancions, els passaports immunitaris, el rastreig de telefonia mòbil, la restricció de la circulació o la persecució de notícies falses són alguns exemples d’anàlisi sobre possibles lesions dels drets a la intimitat, el de reunió i manifestació, la llibertat d’expressió o de creences religioses, el de circulació i residència, o el dret a la informació i a la transparència de les polítiques públiques.
El Departament de Justícia ha habilitat una bústia electrònica (dretsfonamentals.justicia@gencat.cat) per tal que les persones i institucions interessades puguin fer arribar al grup d’experts les valoracions o elements de judici que considerin d’interès.