Amb l’objectiu de mantenir presents una de les celebracions més importants de la primavera, la festa del Corpus, que s’ha hagut de suspendre pels efectes de la pandèmia de la COVID-19, el Departament de Cultura proposa diversos recursos per conèixer més i millor aquesta festa. La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i la Direcció General del Patrimoni Cultural han programat una sèrie d'activitats digitals que se sumen a les proposades pel Corpus de Barcelona que celebra enguany el 700 aniversari amb una programació virtual. El Corpus de Barcelona ha estat recentment inscrit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya com a festa, destacant-ne la processó i l'Ou com Balla.
Avui, 11 de juny, dia del Corpus, s’inaugura l'exposició "Corpus de Paper", produïda per la Direcció General de Cultura Popular. Es podrà veure presencialment al Claustre de la Catedral de Barcelona i al web de cultura popular i mostra com en la imatgeria popular, el Corpus Christi ha generat multitud de fulls impresos que, amb profusió, descriuen aquesta festivitat. Comissariada per Toni Serés i Amadeu Carbó, l’exposició ha estat dissenyada utilitzant materials de la col·lecció d’imatgeria del folklorista Joan Amades que es conserva en l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura.
En el marc del projecte Catalunya des dels arxius: esdeveniments i festes populars digitals, impulsat per la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya durant el període de confinament per apropar les festes populars, esportives i esdeveniments de tota Catalunya a través dels documents dels arxius, avui es posa en línia el capítol dedicat al Corpus i la Patum. Recull 40 propostes digitals que permeten navegar, a través d’un mapa de Catalunya, pels documents (textos, fotografies, vídeos, etc.) més representatius dels arxius catalans relacionats amb aquesta festivitat. D’aquesta manera, el conjunt de Catalunya se suma a les celebracions dels 700 anys del Corpus a Barcelona, posant en valor tant l’origen de la festa a Barcelona com les celebracions que a partir d’aquest esdeveniment es van estendre per tot el país posant de manifest una de les representacions festives més importants de la nostra cultura popular i religiosa.
La relació dels arxius amb el Corpus, com en qualsevol altra activitat humana al llarg de la història, és essencial per entendre el sentit de la festa i la seva evolució. Els organismes implicats van generar documentació de tota mena –acords, crides i pregons, contractes artístics, cerimonials i protocols, resolució de conflictes, etc.- que és la que avui ens permet historiar i recuperar un munt de pràctiques festives, però al mateix temps també entendre’n les causes que les motivaren i el seu significat, per tal de poder-les viure amb intensitat i amb un major grau de comprensió del seu ritual.
Des de les ordinacions municipals on s’estableix la despesa municipal en ventalls, ciris i candeles; l’ordre de la processó; les juntes gremials que decideixen fer una àliga per a dansar davant del Santíssim Sagrament; les despeses dels veïns per enramar el seu carrer, o un simple rebut del flabiolaire que va fer ballar els gegants, els nostres arxius contenen la memòria de la festa.
Finalment, la Xarxa d’Arxius Comarcals ofereix un breu repertori dels esdeveniments propis de la festa del Corpus representats per documents que es conserven als arxius comarcals a través de l’exposició en línia “Corpus Christi. La festa de les festes a Catalunya” que es pot consultar a Calaix.
El Corpus i la Patum
El Corpus ha estat considerada la festa de les festes, una de les celebracions de la cultura popular tradicional més vives, solemnes, antigues i participatives del calendari festiu, amb gran protagonisme de la imatgeria festiva. És una festa cívic-religiosa de carrer, de transformació de l'espai públic, de colors, d'olors, de lluïment i exaltació pública de l'Eucaristia. Al Corpus, antigament, hi era tothom, gremis, confraries, corporacions, parròquies, ordes religioses, congregacions. Una gran manifestació popular que va arrelar fort entre el poble, i que no ha estat exempta de conflictes entre el poder civil i l'eclesiàstic. La festa del Corpus en els seus orígens tenia una funció alliçonadora de les Sagrades Escriptures, amb les diverses representacions es mostrava escenes de la història sagrada, on el bé i el mal adoptaven diverses formes. De la processó del Corpus en van sorgir diversos elements folklòrics, alguns dels quals han arribat fins als nostres dies, gegants, àligues, dracs, víbries, mulasses, bous, cucaferes, diables, etc. Els guarniments florals, els altars a carrers i places, els domassos i cobrellits a balcons i finestres, i la gran solemnitat de tots els actes eren l'expressió de la gran festivitat del Corpus. La festa, actualment, ha perdut la vitalitat i la importància que havia tingut dècades i segles enrere.
A Catalunya, la Patum de Berga és la celebració de Corpus més singular. Va ser inclosa el 2008 a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO). Al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, a banda de la Patum, trobem declarades, com a festes d'interès nacional, les enramades de Sallent, les enramades d’Arbúcies i les catifes de la Garriga.
