La Generalitat crearà un servei d’acompanyament als deutors. L’objectiu del Govern és reduir els concursos de creditors i resoldre els casos d’insolvència abans que arribin als jutjats, a través dels mecanismes de segona oportunitat previstos per la Llei. Aquest servei serà gratuït i ajudarà les persones i els empresaris ofegats pels deutes a preparar la documentació per iniciar una mediació amb els creditors. Els tècnics de la Generalitat identificaran els casos amb possibilitats reals d’acord i posaran els interessats en contacte amb el notariat i les cambres de comerç, que es faran càrrec de la negociació en nom dels particulars i dels empresaris, respectivament, amb la col·laboració de l’advocacia i la procura. Entre els avantatges d’iniciar el procés per un acord extrajudicial de pagaments a través de la mediació, hi destaca la paralització de l’execució del deute amb la subhasta de l’habitatge habitual.

Un nou servei en funcionament aquesta tardor

El servei d’acompanyament estarà actiu l’octubre que ve, per fer front al previsible increment de casos de fallida econòmica provocats per l’emergència sanitària de la COVID-19. D’aquesta manera, la Generalitat podrà començar a actuar abans del 31 de desembre de 2020, que és quan s’exhaureix la moratòria per a la presentació de concursos. Si les parts no arriben a cap acord extrajudicial de pagaments, o si l’acorden però l’incompleixen, els tribunals iniciaran automàticament el procés judicial del concurs de creditors. Si és així, l’estudi previ del servei de la Generalitat en facilitarà la tramitació judicial, perquè el cas arribarà als jutjats amb una major i millor informació, en benefici tant dels deutors com dels seus creditors.

Crida a la implicació dels principals creditors

El Govern fa una crida a les entitats financeres i de crèdit i als subministradors de serveis bàsics perquè s’impliquin en els mecanismes de segona oportunitat i facilitin els acords amb els deutors. La resolució dels impagaments a través de la mediació contribueix, d’una banda, a un canvi cultural sobre la resolució dels conflictes i, de l’altra, a la descongestió dels jutjats, que faran front a un previsible allau de casos d’insolvència per l’emergència sanitària. Els mecanismes de segona oportunitat permeten acords més ràpids i satisfactoris per a les dues parts i afavoreixen la continuïtat de l’activitat econòmica. La mediació per insolvència i el concurs de creditors són mecanismes coneguts pels empresaris, però desconeguts pels particulars, que també s’hi poden acollir.

Reformes legislatives urgents per accelerar i ampliar l’accés a l’exoneració dels deutes

A més de la creació del nou servei gratuït d’acompanyament als deutors, el Departament de Justícia ha preparat una bateria d’esmenes al projecte de llei de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 i les ha fetes arribat a tots els portaveus de la Comissió de Justícia del Congrés.

En relació amb la llei de la segona oportunitat, Justícia propugna que els deutors puguin accedir al benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI); és a dir, a l’exoneració dels deutes, sense passar obligatòriament per un intent d’acord extrajudicial de pagaments (AEP). En canvi, actualment, qualsevol exoneració requereix, per llei, l’intent d’un acord previ a l’inici del concurs judicial. Es tracta d’una condició innecessària per als deutors que no disposen de cap patrimoni i que, per tant, no poden negociar cap pagament parcial als seus creditors. Aquest requisit força un intent impossible i dilata la possible solució.

El Govern també considera que cal ampliar l’accés a l’exoneració dels deutes. La regulació de la segona oportunitat impedeix que se’n puguin beneficiar els deutors amb impostos i cotitzacions pendents de pagament a Hisenda i a la Seguretat Social. Amb el canvi normatiu que impulsa el Departament de Justícia, el pes de l’exoneració del passiu insatisfet no recauria exclusivament sobre els creditors privats, sinó que també l’assumiria l’Estat, com a exemple de compromís amb la condonació dels impagats i amb la generació de noves oportunitats.

La bateria d’esmenes del Departament de Justícia inclou altres mesures per agilitzar els assumptes dels jutjats mercantils. Si el Congrés les aprovés, les companyies aèries ja no podrien judicialitzar sistemàticament les reclamacions per pèrdua d’equipatge o cancel·lacions de vols. En lloc de dificultar i dilatar les compensacions, les resoldrien els organismes competents en la defensa dels interessos dels consumidors de cada territori. En el cas de Catalunya, el servei correspondria a l’Agència Catalana de Consum.

El concurs de creditors, una condemna per tota la vida

Si el jutge descarta l’exoneració del pagament o la imposició d’un calendari per fer-lo efectiu, el concurs és un mecanisme que condemna el deutor a arrossegar el deute tota la vida i a fer-hi front amb tots els seus béns, tant els que tingui en el moment del judici com els que pugui aconseguir en el futur. Aquest sistema pot impedir que els empresaris endeutats continuïn una activitat econòmica viable; desincentiva noves iniciatives econòmiques per part del deutor, amb la corresponent creació de llocs de treball; i pot derivar els deutors cap a l’economia submergida. A banda de perjudicar el deutor, el concurs també pot abocar el creditor a no cobrar ni una part del deute.

Catalunya concentra prop del 30 % dels concursos de creditors de tot l’Estat

 Segons l’INE, el 27 % dels concursos de creditors de tot l’Estat són per fallides empresarials catalanes.

Del total de concursos a tot l’Estat (24.003), pràcticament un 28 % varen afectar persones físiques no empresàries (6.649). En qualsevol cas, aquestes xifres es troben molt lluny de les més de 100.000 persones que han optat per vies similars per resoldre situacions d’insolvència en països com Alemanya, França o Itàlia.

Prop de 30.000 casos pendents de judici als jutjats mercantils

Tots els concursos de creditors els resolen els jutjats mercantils, que també tracten demandes relacionades amb el transport ­–com les reclamacions a les companyies aèries–, per competència deslleial, propietat industrial i intel·lectual o impugnacions d’acords de societats i cooperatives. Aquests jutjats van tancar el 2019 amb 29.230 assumptes pendents acumulats, pendents de resoldre. És pràcticament la mateixa quantitat de casos que hi arriben cada any. Durant el 2019 n’hi van entrar 33.354.