Durant la reunió, Solé, Nebreda i Hicks han compartit el rebuig a la recent sentència del Tribunal Suprem que tomba part del decret de la Generalitat Valenciana que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials. Mentre que aquest decret recollia que les comunicacions amb Catalunya s’havien de fer només en català, la decisió de l’alt tribunal argumenta que és competència de l’Estat regular el procediment administratiu comú i que també cal fer la traducció al castellà. Aquest és el darrer dels múltiples exemples de vulneracions que pateix el català i davant del qual ELEN s’ha mostrat disposat a coordinar-se amb el Departament d’Acció Exterior per denunciar aquestes situacions i defensar els drets lingüístics davant d’organismes internacionals com les Nacions Unides.

Un altre escenari en el qual el català pateix discriminació és en l’entorn de les institucions europees, on no gaudeix de rang de llengua oficial i de treball. En la trobada telemàtica, el conseller ha assenyalat que “les llengües minoritzades formen part d’aquesta Europa que volem” i ha subratllat que “cal reivindicar-les més que mai”. Amb aquest objectiu, Solé ha identificat en la reunió amb ELEN una oportunitat per “enfortir els llaços de col·laboració per fer possible que el català sigui reconegut com a llengua oficial al Parlament Europeu”.

La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística és una organització no governamental que té com a objectiu promoure i protegir les llengües europees menys utilitzades, així com treballar per la igualtat lingüística d’aquestes llengües i el multilingüisme en el marc dels drets humans.