Els Arxius Arolsen - Centre Internacional de Persecució Nazi posen de manifest la crueltat i la barbàrie dels crims del nazisme en una exposició itinerant al jardí del Palau Robert sobre objectes personals recuperats de camps de concentració nazis, inclosos els pertanyents a deportats catalans i espanyols. Ho fa amb imatges dels objectes recuperats i textos que expliquen aquells fets i destaquen els casos d’alguns deportats catalans i espanyols dels quals s’han recuperat objectes personals.

La mostra, coorganitzada pel Memorial Democràtic, els Arxius Arolsen i la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració del Palau Robert, el Museu Memorial de l’Exili i l’Amical de Ravensbrück, vol ser un canal de difusió de la feina feta per aquesta institució i, sobretot, una eina per poder localitzar els familiars de les víctimes del nazisme i lliurar-los els objectes recuperats. 

La inauguració va tenir lloc dijous, 25 de juny, a les 18 h, i va anar a càrrec de la consellera de Justícia, Ester Capella. 

“Stolen Memory”

“Stolen memory” forma part de la campanya internacional d’educació i sensibilització impulsada pels Arxius Arolsen per incrementar el coneixement dels crims comesos pel nazisme. Gràcies a la campanya  #StolenMemory, llançada el 2016, s'han identificat diversos centenars de famílies, sovint amb el suport de voluntaris que ajuden a dur a terme la recerca en diferents països. 

Deportats catalans i espanyols 

La proposta expositiva reviu, amb fotografies i textos, les atrocitats dels nazis, i pretén ser un advertiment perquè les generacions del futur no hagin de viure aquestes situacions. L’exposició se centra especialment en els casos d’alguns deportats catalans i espanyols dels quals s’han recuperat objectes personals, com ara rellotges i joies, anells de noces i documents, cartes i fotos, tots ells objectes personals confiscats pels nazis. Alhora també es mostren alguns casos de persones de les quals s’estan cercant els seus familiars per tal de lliurar-los les pertinences conservades en els Arxius Arolsen. 

Gairebé 3.000 objectes pertanyents a aquells internats en camps de concentració nazis continuen sent custodiats pels Arxius Arolsen i esperen ser retornats a les famílies dels seus propietaris. Els objectes personals pertanyen a víctimes de la persecució nazi de més de 30 països, majoritàriament de Polònia, Alemanya i l'antiga Unió Soviètica. Inclouen presoners de diferents categories, presos polítics, jueus, (alguns) sinti i els designats com a "criminals professionals" i "elements asocials". 

Molts d'aquests articles personals provenen del camp de concentració de Neuengamme, prop d'Hamburg i, en un nombre menor, del camp de concentració de Dachau. D’altres pertanyien a presoners de la Gestapo d'Hamburg, dels camps de concentració de Natzweiler i Bergen-Belsen o dels camps de trànsit d'Amersfoort i Compiègne. 

Els casos

L’exposició relata breument la biografia de 15 deportats, 10 dels quals són espanyols i catalans. Explica també què significa per als familiars tenir aquests records a les mans, i mostra imatges d’objectes dels propietaris legítims. 

S’estructura en dos àmbits. D’una banda, “Cercant”  parla de set deportats dels quals es conserven els objectes personals als Arxius Arolsen, però que encara no se n’han localitzat els familiars. De l’altra, “Trobats” explica la història de vuit persones deportades de les quals s’han pogut localitzar els descendents i retornar les pertinences a les famílies.  

“Cercant”:  

Vicente Borjabad Alguacil. Nascut a Matute de Almazán, Sòria, el 7 d’octubre de 1888 i alliberat el 29 d’abril del 1945 del camp de concentració de Sandbostel.

Francisco Navarro Serrano. Nascut a València el 17 de febrer de 1911. Deportat al camp de concentració de Neuengamme i alliberat el 2 de maig de 1945. 

Francesc Anguila Pascual. Nascut a Verges el 8 d’abril de 1887, morí al subcamp de Barkhausen, a Porta Westfalica. 

Baldiri Soler Artau. Nascut a Cassà de la Selva el 29 de setembre de 1901. Alliberat el 2 de maig de 1945, fou deportat als subcamps de Fallersleben i Wöbbelin. 

Josep Verges Font. Nascut a Sales de Llierca el 22 d’abril de 1918. Deportat al camp de concentració de Neuengamme. 

“Trobats”:

Francisco González Cuadrado. Deportat al camp de concentració de Mauthausen i Dachau i alliberat el 1945. 

Blas Anton. Nascut a Fuentelceésped (Burgos) el 1918. Deportat al camp de concentració de Neuengamme i Sandbostel. Alliberat per l’exèrcit britànic. 

Miquel Obrador Mas. Nascut a Navàs el 13 de setembre de 1900. Deportat al camp de concentració de Neuengamme i al subcamp de Bremen-Farge, on probablement hi va morir.  

Joan Vila Bataller. Nascut a Girona el setembre de 1921. Deportat a Neuengamme, probablement va morir al subcamp de Watenstedt/Leinde.

Braulia Cánovas Mulero. Nascuda a Alhama de Múrcia el 10 de gener de 1920. Fou deportada al camp de concentració de Ravensbrück i de Bergen Belsen, d’on fou alliberada.  

“Foteses sense valor” 

Un de cada deu homes espanyols refugiats a França va anar a parar a un camp de concentració a Alemanya, cosa que permet de parlar d’una deportació de caràcter massiu. Hi va haver republicans a tots els camps de concentració nazis, però en destaquen Mauthausen (7.500), Buchenwald (600), Dachau (600), Neuengamme (500), Sachsenhausen (200), Ravensbrück (200) i Flossenbürg (150).  

Així que entraven a un camp de concentració, es desposseïa els deportats de tots els efectes personals: roba, documentació, aliances, cartes, fotografies, rellotges, claus de casa, etc. El 1942, quan la Creu Roja va demanar a Heinrich Himmler que autoritzés la tramesa dels efectes personals dels difunts a les famílies que eren a Espanya, el ministre s’hi va negar amb l’excusa que es tractava de “foteses sense valor”. Molts d’aquest objectes es van perdre per sempre, uns altres es van poder recuperar pels supervivents o els companys dels morts després de l’alliberament, i un tercer grup van ser custodiats al Arxius Arolsen .  

La campanya dels Arxius Arolsen #Stolenmemory ha fet possible que, 75 anys després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, centenars de famílies dels deportats recuperessin aquestes “foteses” que, tant per a ells com per a la memòria democràtica d’Europa, tenen un valor incalculable. 

Exposició al Museu Memorial de l’Exili

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) acollirà del 26 de setembre de 2020 al 7 de febrer de 2021 l’exposició “#StolenMemory. El retorn dels documents de l’Arxiu Arolsen als familiars del deportats”, en la qual els visitants trobaran objectes personals de persones deportades.