El president de la Generalitat, Quim Torra, ha recordat aquesta tarda al ple del Parlament que des del Govern “hem treballat per als 7,5 milions de catalans les 24 hores del dia” durant el pic de la pandèmia de la Covid-19 perquè “els ciutadans de Catalunya puguin tenir el millor servei assistencial que es pot tenir”. “Ens hem deixat la pell per tots els catalans” davant l’estat d’alarma “unilateral” del govern espanyol, ha afegit durant el torn de rèplica del Govern durant el ple dedicat a la gestió de la crisi sanitària del coronavirus.

Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha reivindicat les “respostes clares del Govern”, que tindrà enllestit el pla de reactivació econòmica el 21 de juliol i el plans de contingència de tots els departaments aprovats abans del 31 de juliol. Tot i així, ha recordat que la Generalitat “necessita recursos” perquè “és molt difícil garantir un sistema de benestar amb el dèficit fiscal que pateix Catalunya” que “ens obliga a fer exercicis d’equilibrisme”. “Aquest país genera uns recursos que ens permetrien atendre molt millor els seus ciutadans”, ha afegit. En aquest sentit, ha reclamat que Catalunya pugui elevar el sostre de dèficit a l’1%, que els ajuntaments catalans puguin utilitzar el seu superàvit, i ha demanat, de nou, al govern espanyol que assumeixi els 5.000 milions extres que ha suposat la Covid-19 per a les arques del Govern. “Jo no puc esperar als fons europeus del 2021 perquè necessitem els recursos ara”, ha precisat.

Aragonès: “Necessitem aquest 1% de dèficit, és imprescindible"

Durant el ple del Parlament, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha tornat a posar sobre la taula la necessitat que el govern espanyol aprovi uns nous objectius de dèficit. “Necessitem aquest 1% de dèficit, és imprescindible. Si no, bona part de les mesures que aprovarem divendres en aquest Parlament no tindran finançament. I les mesures sense finançament no existeixen”, ha advertit Aragonès. També ha reivindicat el protagonisme que ha de tenir Catalunya en la gestió del fons de reactivació europeu i ha precisat que li corresponen 30.000 milions d’euros dels 140.000 milions que està previst que arribin a l’Estat espanyol. “Calen aquests recursos per poder portar a terme les mesures que ens reclama la ciutadania i que es traslladen en aquest Parlament. És absolutament imprescindible”, ha insistit.

Finalment, el vicepresident ha fet una crida a tots els grups polítics representats a la cambra catalana “perquè, en aquells àmbits on tenen responsabilitats vagin a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya” i ha destacat el paper de les administracions públiques en tot el procés de recuperació, que “lluny d’estar en retirada, han d’estar en ofensiva per liderar la recuperació econòmica i social”. En aquest sentit, Aragonès ha destacat l’actuació del Govern per donar resposta a la crisi provocada per la Covid-19 “Hem realitzat 185 accions per fer front a l’emergència sanitària i contribuir a la reactivació econòmica amb un impacte pressupostari de gairebé 1.700 milions d’euros”, ha puntualitzat.

Budó: "Hem treballat al costat de la gent"

En el seu torn, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha reclamat “una mirada àmplia i global del país” perquè “cal definir un projecte de país per construir un futur nou i disruptiu després de la Covid-19”.

Des del Departament de la Presidència s’han impulsat dos instruments per ajudar a la represa del país: l’estratègia Catalunya 2022 i el Pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO). La consellera ha destacat que “són dos instruments potents i complementaris per fer que el país es recuperi i estigui preparat per la realitat d’un món que serà molt diferent”.

En referència a les mesures aprovades per pal·liar l’impacte econòmic de la pandèmia, Meritxell Budó ha explicat que “hem treballat des de la cooperació i la coordinació” amb el sector de l’esport, el món local, l’Institut Català de les Dones o els mitjans de comunicació “amb un objectiu clar, que és facilitar la liquiditat per reactivar l’impacte econòmic de la pandèmia”. A través de subvencions, nous ajuts, línies de crèdit, el PUOSC, l’avançament del 50% del Fons de Cooperació o la creació d’un Fons de Cooperació Local Extraordinari.

La portaveu també ha destacat “la transparència” del Govern de Catalunya durant la gestió de la crisi sanitària. “Hem treballat al costat de la gent. Escoltant els experts i actuant amb determinació amb les iniciatives i les demandes. Una actitud d’exigència i d’autoexigència. Veracitat, claredat i transparència han estat els criteris fonamentals en les polítiques de les diferents unitats del meu Departament”, ha defensat Meritxell Budó.

El Govern ha atès a més de 2.800 ciutadans catalans a l’estranger

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha defensat que “fem acció exterior perquè el país ho necessita, i això passa per projectar-nos internacionalment, però també per estudiar què fa el món i posar aquest anàlisi al servei del país”. En aquest sentit, ha destacat l’atenció a més de 2.800 ciutadans catalans a l’estranger des del passat 12 de març, amb un 92% de casos resolts. Solé també ha enumerat els més de 1.200 informes diaris analitzant les bones pràctiques d’altres països i que s’han posat a disposició de tots els departaments.

D’altra banda, el conseller ha reivindicat que “la transparència és clau per generar confiança”, i ha remarcat l’obertura de 37 conjunts de dades sobre la COVID-19 o l’inici de projectes com el ‘Jo Pregunto’ perquè la ciutadania pugui preguntar a membres de l’executiu.

Solé ha assegurat que “els canvis en el futur seran fruit de les decisions del present”, i ha subratllat que “necessitem totes les eines per treballar a favor dels catalans i les catalanes”. En aquest sentit, ha reivindicat que el fons de recuperació europeu es pugui gestionar directament des dels territoris, i ha apostat per solucions col·lectives i tenir en compte els objectius de l’Agenda 2030 a l’hora de construir el nou model de país.

El curs escolar vinent "ha de ser un curs normal amb mesures extraordinàries"

Per la seva banda, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha destacat que el curs vinent “ha de ser un curs normal amb mesures sanitàries extraordinàries, de plena presencialitat, preparat per la virtualitat i amb més recursos”. Ha afegit que, “per damunt de tot, estem en una emergència pedagògica, pel fet de començar el curs amb 1,6 milions d’alumnes que han estat 6 mesos fora del seu centre educatiu, treballant d’una manera diferent i patint emotivament, intel·lectualment i personalment”. “Els efectes del Covid-19 seran molt importants i l’escola serà una de les eines per poder revertir-los: això és l’emergència educativa”, ha remarcat.
Bargalló ha explicat que la primera actuació del Departament va ser el repartiment de 150.000 targetes de menjador, que suposen uns 40 milions d’euros, “5 més que en un curs normal, perquè vam decidir que les necessitats alimentàries també haurien de ser respostes per Setmana Santa”. També, per a l’alumnat més vulnerable, s’han repartit 34.000 dispositius configurats i 22.500 unitats de connectivitat activades: “Hem estat molt ambiciosos i cap altre territori de l‘estat ha repartit un nombre tant alt de dispositius i d’unitats configurades ni de connectivitats”, ha assenyalat.

 
"La reactivació econòmica ha d'estar orientada a l'agenda verda"

Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha xifrat en 120 milions l’impacte econòmic de les mesures implementades pel Departament de Territori i Sostenibilitat per minimitzar l’impacte econòmic de la crisi sanitària per la COVID-19. Durant la seva intervenció, ha concretat que aquesta és la suma de la inversió que han suposat mesures com la moratòria en el pagament de lloguers del parc públic, la bonificació del 50% del cànon de l’aigua, de les taxes de residus, i la gratuïtat del transport públic, entre altres.

El conseller ha insistit que el dèficit del transport públic generat per la baixada de viatgers és del que més preocupa ara. Ha afirmat que “els 130 milions que correspondrien a Catalunya dels diners que l’Estat ha de transferir a les comunitats autònomes seran insuficients” i per això li ha reclamat més aportacions. També ha xifrat en 18 milions la compensació dels títols de transport públic no esgotats i no utilitzats per l’estat d’alarma, que el Govern de la Generalitat ha posat, en marxa des d’avui 1 de juliol.

L’altra gran àmbit de preocupació, ha dit, és l’habitatge. Ha recordat que la Generalitat ha ampliat en 5 milions els fons per a ajudes al lloguer que se sumen a una partida que va transferir l’Estat: “Uns exigus 14,5 milions que no es corresponen ni amb el percentatge de població, ni del parc d’habitatges ni amb el seu valor de mercat, i que de seguida vam veure que serien insuficients”, i ha tornat a reclamar l’Estat que ampliï aquest fons.

De cara al futur, ha defensat que “la reactivació econòmica ha d’estar orientada a l’agenda verda, i protecció social en els àmbits de l’habitatge i el transport públic”. En aquest sentit, ha afegit que en el marc de la CORECO “estem dissenyant vuit grups de propostes alineades amb els vuit eixos del Green Deal europeu: l’ambició climàtica de Catalunya, la generació d’energia neta, una indústria cap a una economia circular, un ús eficient de l’energia i els recursos de la construcció i renovació d’edificis, una mobilitat sostenible i intel·ligent, un sistema alimentari respectuós amb el medi ambient, la preservació dels ecosistemes i la biodiversitat i el concepte de contaminació zero”.

Pla de rescat a la cultura "des del primer moment"

En el seu torn la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha defensat la necessitat de promoure la llengua catalana en l’àmbit audiovisual. “L’ús és l’àrbitre del parlar, el dret i la norma”, ha assegurat. Vilallonga ha exhibit les xifres del sector per emmarcar-ne la importància decisiva que té en el consum de cultura, que ha sortit molt reforçat després del confinament derivat de la pandèmia. “Un 62% dels catalans veuen cinema i sèries en plataformes a demanda”, ha afirmat. Per tant, per al Departament que dirigeix, la indústria audiovisual centra el focus d’un projecte “fonamental”, amb l’objectiu d’atraure talent, empènyer noves produccions i afavorir l’ús del català en el consum digital.

Vilallonga ha explicat, també, que la pandèmia ha fet evident la precarietat del sector cultural. Per fer-hi front, el Departament de Cultura va posar en marxa un pla de rescat “des del primer moment”, per pal·liar la crisi econòmica profunda a la qual s’abocava el sector a conseqüència del confinament. La resposta, segons ha explicat, ha consistit en l’activació de línies de crèdit per dotar de liquiditat al sector, la creació d’ajuts extraordinaris, de canals d’assessorament i acompanyament. També en la facilitació de liquiditat als grans equipaments per tal que puguin mantenir tots els llocs de treball.

Respecte als drets fonamentals i les llibertats en situacions d’excepcionalitat

En la seva intervenció, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha subratllat la creació d’un grup d’experts per a garantir els drets fonamentals en situacions d’emergència. Capella ha remarcat que el comitè publicarà un informe amb orientacions per “garantir el respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques en situacions d’excepcionalitat política i social.” “És a dir, per garantir que aquests drets no siguin menystinguts ni sacrificats”, ha afegit.

 

El Govern ha ofert acompanyament i recursos a les persones més afectades 

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha destacat en la seva intervenció que el Departament ha alineat tots els esforços per reaccionar davant la crisi de la covid-19 amb quatre objectius principals: dotar de recursos i suport material a les persones més afectades, oferir-los acompanyament, potenciar el treball de qualitat i treballar per la defensa dels drets.

En aquest sentit, ha recordat algunes de les principals accions que el Departament ha posat en marxa fins al moment:

• Ajut d’urgència de 200€ per a necessitats bàsiques de 100.000 famílies afectades econòmicament, amb un pressupost total de 20M€.
• Ajut d’urgència de fins a 2.000€ per a persones treballadores autònomes afectades econòmicament per l’Estat d’Alarma, amb un pressupost total de 7,5M€.
• Pla de xoc per a l’ocupació i la reactivació econòmica, amb un pressupost de més de 59M€. Hi destaquen una línia de suport als ens locals per realitzar plans estratègics de reactivació; una línia de finançament per a empreses de l’economia social, cooperatives i tercer sector; un programa de foment del treball autònom per a joves; un programa de contractació de persones a l’atur que rebran formació; incentius a microempreses per al manteniment de l’ocupació, i suport al cooperativisme, l'economia social i les pime.
• Impuls de la integració laboral de les persones amb discapacitat o malaltia mental, amb un pla de xoc dotat amb 74,6M€.
• Línia d’ajuts per fomentar la contractació de treballadores de les cures en situació d’irregularitat, amb un pressupost d’1,4M€.
• Pla de xoc contra la violència masclista, amb un pressupost de 2,9M€ addicional al pressupost previst per al 2020. S’obriran 3 nous Serveis d’Intervenció Especialitzada, 15 nous serveis residencials amb 60 noves places, un nou Servei d’Acollida d’Urgència titularitat del Departament, i es finançarà que els Serveis d’Acollida d’Urgència municipals arribin a tot el territori.
• Una addenda del contracte programa per un total de 10,5M€ per donar suport als ens locals per finançar projectes relacionats amb la crisi sanitària de la covid-19 en àmbits com el sensellarisme, el servei d’atenció domiciliària, la violència masclista i el voluntariat.
• S’han fet possible les activitats del lleure educatiu per a l’estiu 2020, ja que considerem de vital importància que infants i adolescents gaudeixin d'espais d'oci, companyia i aprenentatge després dels mesos de confinament, tot prenent les mesures de protecció pertinents. S’ha destinat 4,65M€ a beques, 1M€ a entitats i empreses per a la compra de material de protecció i per a les activitats, i 1,5 M€ per a la contractació per part de les entitats d’un total de 140 professionals de reforç.

“Treballem per garantir la viabilitat de les empreses"

Durant el ple sobre la gestió de la Covid-19, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha destacat que inicialment el Departament va concentrar els seus esforços i mitjans a contenir els efectes de la pandèmia en l’àmbit sanitari: “Hem gestionat donacions altruistes i en molts casos anònimes d’empreses. Hem fet gestions logístiques per facilitar la importació de materials sanitaris, posant tot el capital i experiència en comerç i logística de la xarxa de 40 Oficines Exteriors d’ACCIÓ al servei de la crisi sanitària i el Departament de Salut, des d’on hem gestionat 3,7 milions de mascaretes, 525.000 bates i 200 respiradors”. La consellera també ha destacat el Marketplace virtual d’ACCIÓ, des d’on 2.500 empreses han ofert la seva capacitat de producció, estocs i materials per abastir les necessitats en l’àmbit sanitari.

Chacón ha recordat que la crisi sanitària ha esdevingut també una crisi econòmica i social per la seva afectació directa a les vides de la població. “Durant el confinament hem vist la paralització de gran part de l’activitat econòmica, la crisi provocada per la pandèmia ha impactat amb força en sectors com la indústria, el comerç i el turisme. En aquest sentit, el nostre objectiu ha estat evitar que el que era una crisi de liquiditat s’acabés convertint en una crisi de solvència, per això vam reaccionar ràpidament, reorientant els romanents de pressupost disponible i llançant diverses línies d’ajuts per sectors, prioritzant el suport a les petites i micro empreses”, ha afirmat.

En l’àmbit universitari gràcies al consens del Consell Interuniversitari de Catalunya hem estat capaços de garantir els sistemes d’avaluació no presencial, que cap estudiant perdi el curs i reprogramar i adaptar les proves PAU.

Finalment, Chacón ha destacat que “estem treballant per garantir la viabilitat de les empreses, però també és molt important garantir els llocs de treball del segle XXI. Tenim suficients actius per a ser un subjecte en aquesta nova economia del coneixement, per això promovem polítiques públiques a favor d’una economia innovadora, sostenible, integradora i oberta al món”.

"La crisi de la Covid-19 ha demostrat la importància de les polítiques digitals"

Des del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, en paraules del seu conseller, Jordi Puigneró, "hem tingut tres grans prioritats en aquesta crisi: que no s’aturessin les infraestructures digitals, que no s'aturés la Generalitat amb l’impuls del teletreball i que no s'aturés l'economia i el teixit productiu del país". Tal i com ha explicat, "la crisi de la Covid-19 ha demostrat la importància de les polítiques digitals", i ha afegit que "el sector digital és i ha continuat sent durant la crisi de la Covid un sector d’oportunitats i de progrés pel país".

El conseller Puigneró ha explicat també que "hem accelerat el desplegament de la xarxa de fibra òptica de la Generalitat" cosa que suposarà que "aquest estiu acabaran les obres per connectar totes les capitals de comarca del país". "Aquest 20202 no hi ha haurà cap comarca on no arribi la fibra", ha precisat.

A més a més, ha subratllat que "hem treballat perquè no es parés la Generalitat". "Teníem feina feta perquè portàvem treballant en el teletreball des de feia més d'un any i l'havíem implantat ja en tres departaments", ha afegit.

Estratègia integral per a l’alimentació sostenible de Catalunya

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha remarcat l’estratègia integral per a l’alimentació sostenible de Catalunya que està impulsant el Departament d’Agricultura per accelerar la transformació agroalimentària i marítima en el marc de la reconstrucció del país. “Ha quedat ben pal·lès que el sector agroalimentari és un sector essencial. Un sector que no ha fallat, una estructura d’estat de primer ordre”, ha afirmat Jordà. La consellera ha reclamat aprofitar el canvi d'hàbits que ha fet el conjunt de la societat durant el confinament per seguir consumint més que mai "els millors productes, que no són d’altres que els que fan els nostres pagesos, ramaderes i pescadors".

El Departament d'Agricultura ha destinat fins ara més de 12 milions d'euros per ajudar els sectors agroalimentaris més afectats per la caiguda de l’activitat, especialment el vitivinícola, pesquer, de la flor i la planta, oví i cabrum. També s’ha impulsat la compra pública d’aliments a productors agraris i ramaders amb dificultats d’accedir als canals de comercialització pel tancament d’hotels i restaurants. Els productes s’han destinat al Banc del Aliments.