El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han presentat aquest migdia un pla de contingència adreçat a les residències de gent gran per fer front a un possible rebrot de la Covid-19 aquesta tardor. Els departaments han dissenyat un conjunt d’actuacions per garantir el màxim nivell de protecció i atenció a les persones que viuen en centres residencials, un col·lectiu especialment vulnerable a la Covid-19. La implementació d’aquest pla suposarà una inversió de 96 milions d’euros per part de les dues conselleries.

 

El pla de contingència té com a objectiu principal establir un blindatge de les residències davant la Covid-19 i, en cas que el virus entri en un centre, preveu mesures que permetin actuar amb la màxima celeritat a fi de garantir l’atenció social i sanitària i frenar possibles contagis. El pla complementa el que està en vigor actualment i és fruit de l’experiència i les iniciatives endegades pels dos departaments durant els darrers mesos.

 

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha recordat que “seguim en epidèmia i les residències són un espai especialment complexe”, fet pel qual ha donat molta rellevància a les mesures que es prenen a partir d’ara i demostren la visió conjunta que ambdós departaments tenen de com s’ha d’abordar l’atenció, social i sanitària, de tota la població en general i de les persones més vulnerables davant la COVID19 en particular. “Tot i que ara tenim més informació i més experiència, cal avançar-nos i preparar-nos des de totes les vessants pel que pugui venir”, ha conclòs Vergés.

 

Per la seva banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha explicat que “els dos Departaments hem treballat conjuntament en aquest pla de prevenció i d’actuació perquè, com malauradament hem vist durant la crisi sanitària, les residències de gent gran han estat un dels sectors més afectats per la covid-19, a Catalunya, a l’Estat espanyol i a la resta d’Europa i del món. Això que ha passat aquí ha passat a tot arreu perquè es tracta de les persones més vulnerables: persones d’edat avançada, moltes amb patologies prèvies i amb dependència, que requereixen de la cura constant, del contacte i la proximitat de les professionals. Per això ens preparem per protegir i cuidar les persones més vulnerables de la millor manera possible”.

 

El pla, des de l’àmbit de Salut

Pel que fa a l’àmbit de Salut, el pla contempla, com a primera novetat, que les residències es dotin de material de protecció per a 4 setmanes i per això Salut oferirà als centres adherir-se a una plataforma de compra centralitzada, que faciliti el subministrament, distribució i qualitat del material, a l’igual que la resta del sistema de salut. En segon lloc, es mantindran les intervencions de sectorització, circuits i suport pel control de l’entrada de la infecció i de la seva disseminació, mentre que en tercer lloc, pel que fa a la detecció de casos, es preveu fer proves PCR en cas de sospita i també als contactes dels residents i dels seus professionals a càrrec. El pla també inclou una millora dels sistemes d’informació, gràcies al desplegament de l’accés a l’ECAP des de totes les residències.  A més, es potenciarà una atenció integrada, tot reforçant els equips d’atenció primaria i d’atenció intermèdia.

 

De fet, pel que fa al reforç d’atenció des de la primària, i entenent que és l’encarregada de proporcionar una atenció centrada en les persones més propera, equitativa i segura, que garanteixi el contínuum assistencial a les persones que viuen en residències, és reforçarà amb l’equivalent a uns 450 professionals sanitaris destinats a reforçar l’atenció als residents (163 metges i 270 infermeres). Tot plegat, suposa una inversió de més de 15 milions d’euros.

 

Els equips d’atenció primària treballaran coordinadament amb els equips assistencials i de direcció de les residencies per avaluar la situació de tots els residents i elaborar el pla individualitzat d’intervenció. Pel que fa als centres d’atenció intermèdia han de tenir un paper rellevant en el maneig d’un possible rebrot a la tardor, especilment tenint en compte que la població major de 65 anys són persones especialment sensibles a patir complicacions greus derivades de l’afectació per part del coronavirus SARS-CoV-2.

 

Els centres d’atenció intermèdia tenen per objectiu l’atenció dels següents col·lectius: atendre persones afectades per la COVID19 derivats d’un hospital d’aguts per continuïtat del tractament, atendre els seus propis casos nosocomials i atendre persones grans que viuen al seu domicili o a centres residencials que precisen atenció d’internament alternativa a l’hospitalització convencional.

 

Per últim, i entenent que caldrà incrementar la contractació de llits al sistema, es podrà arribar a incrementar en prop de 500 llits els destinats a tenir cura d’aquestes persones, amb un cost de més de 25 milions d’euros.

 

El pla, des de la vessant d’Afers Socials i Famílies

 

Pel que fa a l’atenció social, l’ordenació i el reforç de l’àmbit residencial, el Pla incorpora 4 eixos que seran implementats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb un pressupost global de 56 milions d’euros:

 

1. Reserva de 2.800 places buides per incrementar la capacitat de resposta de les residències davant possibles rebrots

El conjunt de residències de Catalunya disposaran d’un total de 2.800 places lliures d’ocupació per a millorar la seva capacitat de resposta. En aquest sentit, el parc de places buides permetrà prendre mesures de sectorització immediata, l’aïllament davant de casos probables o confirmats i l’atenció d’usuaris asimptomàtics positius o amb curs lleu de la malaltia.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies assumirà el cost d’aquestes places no ocupades.

 

2. Reubicació de les persones residents en espais de suport

Es tracta d’una de les estratègies posades en marxa els darrers mesos per traslladar persones grans de la seva residència a altres espais (centres residencials, espais de nova creació, clíniques habilitades, hotels o albergs), amb l’objectiu de separar persones sanes de malaltes o amb simptomatologia i fer el correcte aïllament i atenció. Fins ara s’han reubicat 2.679 persones grans.

El pla de contingència per a la tardor preveu mantenir espais de suport per la reubicació de residents en cas de necessitat, ja sigui per congestió, limitacions o dificultats estructurals per fer aïllaments. Els trasllats es faran tant a espais de nova creació com a centres residencials grans, capaços de donar suport a residències amb dificultats estructurals per a fer aïllaments.

 

3. Retorn voluntari al domicili

Es mantindrà la possibilitat que l’entorn familiar del resident sol·liciti el retorn temporal i voluntari al seu domicili, conservant la plaça residencial, sempre que la persona estigui estable i sense símptomes associats a la Covid-19. Més de 700 persones grans que vivien en una residència van retornar al domicili familiar durant aquests mesos.

 

4. Contractació de nous professional per reforçar l’estructura de personal de les residències.

Per fer front a un possible rebrot, s’augmentarà el personal estructural de les residències amb la contractació de 1.800 nous professionals en gerocultura que prestaran atenció directa als residents i garantiran l’aplicació de les mesures d’aïllament i d’organització assistencial.

Així mateix, s’incrementarà el personal d’infermeria residencial amb la contractació de 370 infermeres per a reforçar l’atenció sanitària 24h en residències de més de 60 places. Aquests nous professionals també es coordinaran de manera molt estreta amb els professionals d’atenció primària.

El pla de contingència preveu adaptar també les funcions del responsable higiènicosanitari per reforçar les tasques vinculades a la prevenció, que evitin la transmissió de malalties entre les persones residents i les treballadores.

La borsa de personal activada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) durant la crisi sanitària, que compta amb més de 4.000 persones inscrites, es mantindrà en funcionament els propers mesos, així com també la formació adreçada al personal que s’incorpora a treballar en aquest sector. Aquesta borsa ha esdevingut una eina clau per a cobrir les baixes del personal de les residències i garantir l’atenció a les persones usuàries d’aquests centres.

El Pla inclou també formació en l’àmbit residencial, tant per a nous professionals com per les treballadores del sector i els equips directius de les residències.

A més d’aquests quatre eixos, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té previst el reforç de personal propi, amb un programa de tres anys que impulsarà a la tardor i que suposarà la contractació de 219 persones. El nou personal tindrà, entre d’altres funcions, fer un seguiment acurat i de proximitat a les residències i reforçar la Inspecció Social, amb especial atenció a la qualitat assistencial.

 

Agència integrada d’atenció

Per últim, els conseller han explicat que el dos departaments comparteixen una mateixa  mirada sobre el model d’atenció a les persones grans i dependents, així com la necessitat de garantir una millor resposta pública a les persones en situació de vulnerabilitat i amb necessitats d'atenció sanitària i social complexes a causa de la fragilitat, la cronicitat, la dependència i l’exclusió social, tot superant la fragmentació dels processos d’atenció, i facilitant la transició i continuïtat entre el sistema sanitari i social.  

 

Segons Chakir el Homrani, “tenim el convenciment que com a país no únicament hem de revisar el model de residències, sinó que hem de repensar com hem atendre i cuidar a les persones grans. Com gestionem el repte de l’envelliment de la nostra societat, com fem possible l’envelliment km. zero i com potenciem l’autonomia personal. I creiem que aquest redisseny l’hem de fer amb un operador públic en forma d’agència  que integri la vessant social i sanitària en les diferents fases del procés: avaluació, planificació i acció”.  

En aquest sentit, els consellers han anunciat avui la creació de l’Agència integrada d’atenció, amb governança al 50% entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Salut, que afronti dos reptes: d’una banda, l’abordatge integral de l’autonomia personal i de la dependència, des de la vessant social i sanitària; i d’altra banda, fer possible l’envelliment Km0, reforçar la prevenció, intensificar els serveis d’atenció domiciliària, eixamplar la xarxa de suport comunitària i retardar i evitar el màxim possible la institucionalització, és a dir, que la persona vagi a viure a una residència. 

  

Aquesta agència serà un disseny treballat conjuntament amb els actors implicats de la societat, les administracions locals, els agents socials –sindicats i patronals–, el tercer sector, els sectors sanitaris i socials i la ciutadania.  

L’agència ha de ser l’instrument que ens permeti planificar conjuntament en l’àmbit residencial amb una única mirada, ens ha de permetre gestionar de manera conjunta al territori i tenir una veritable atenció única i integrada dels dos àmbits. I ha de tenir capacitat d’intervenir i de ser l’eina més eficient per a redefinir el model d’atenció residencial.

En definitiva, es tracta d’una nova eina per fer créixer la qualitat assistencial de l’atenció a l’autonomia personal, amb la clara voluntat de construir un operador públic que influeixi en la qualitat i en la integritat del model.