• La Llei, aprovada el 2017, posa en relleu l’interès públic de l’arquitectura, incorpora objectius de qualitat arquitectònica tant en els projectes com en els concursos d’obra pública i garanteix la pluridisciplinarietat

• El reglament precisarà aspectes com la concessió dels Premis Catalunya en l’Àmbit de l’Arquitectura i del Patrimoni Construït; el funcionament del Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística, o els jurats que intervenen en els concursos d’idees

El Govern posarà en marxa una consulta pública prèvia a l’elaboració del reglament que ha de concretar i desenvolupar la Llei de l’arquitectura, que va ser aprovada el juliol de 2017. Aquesta Llei posa en relleu l’interès públic de l’arquitectura, n’assegura la preservació com a patrimoni cultural i social i la distingeix com a instrument fonamental per garantir el benestar de les persones. És el primer text legislatiu d’aquest tipus a l’Estat i el segon d’Europa, després del text legislatiu que va aprovar França el 2016.

El Govern va impulsar aquesta nova legislació seguint les diverses resolucions i recomanacions de la Unió Europea, que aconsellen fomentar la qualitat arquitectònica i destacar el valor afegit que aporta el sector, tant des del vessant econòmic com cultural.

Els objectius principals del reglament que s’elaborarà són el necessari desenvolupament de la Llei de l’arquitectura i la millora normativa dels següents aspectes:

• El desenvolupament normatiu dels Premis Catalunya en l’Àmbit de l’Arquitectura i del Patrimoni Construït.
• La regulació de la composició i el funcionament del Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística, així com la determinació dels àmbits singulars o d’especial interès sobre els quals ha d’emetre informe.
• El marc normatiu dels jurats que intervenen en els concursos d’idees i en els concursos de projectes dels contractes dels serveis del procés arquitectònic i dels instruments de planejament urbanístic.
• La concreció d’aspectes relacionats amb les especificitats de la contractació pública de la redacció de projectes del procés arquitectònic del sector públic de Catalunya.

La prioritat: la qualitat

La Llei vol donar més importància als criteris qualitatius, la dimensió cultural i les consideracions ambientals i socials en el concursos d’adjudicació d’obra pública que als econòmics. Igualment, eleva l’arquitectura a bé fonamental per garantir la cohesió social i a bé immaterial d’interès social i cultural. A partir d’aquesta consideració, articula mesures de foment de l’activitat, d’impuls de la seva qualitat i normes complementàries per contractar els serveis de creació arquitectònica. El text també detalla quines seran les garanties de transparència i publicitat de la contractació de creació arquitectònica.

La Llei també emfasitza repetidament que la creació d’una obra arquitectònica és el resultat de la participació de professionals de diverses disciplines i valora aquesta pluridisciplinarietat. Ni la Llei ni el reglament que s’ha d’elaborar acotaran quins són els perfils professionals que han d’intervenir en la creació arquitectònica.

El detall de la Llei

El text legislatiu s’estructura en vint-i-dos articles i tres capítols, que comencen definint l’arquitectura i els seus valors i en determinen l’interès públic. A continuació, aposta pel foment i reconeixement de l’arquitectura contemporània, contribuint a la sensibilització de la ciutadania envers la rellevància d’aquesta disciplina amb diverses iniciatives.

Així, es creen els Premis Catalunya en l’àmbit de l’Arquitectura i del Patrimoni Construït per tal de reconèixer les millors aportacions, la convocatòria i dotació del qual es concretarà en reglament. També neix el Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística de Catalunya com a òrgan assessor del Govern en aquesta matèria i es regulen els organismes consultius de qualitat arquitectònica que poden crear les administracions locals.

Per tal d’incidir en la col·laboració de totes les disciplines professionals que participen en el procés constructiu, la Llei estableix la composició i funcionament dels jurats dels concursos d’idees i de projectes per garantir una presència pluridisciplinar i la valoració dels aspectes qualitatius de les propostes en els processos de contractació.

En aquest sentit, també reforça la transparència i la publicitat en la contractació i aborda els concursos d’idees d’arquitectura, que les administracions fan servir com a orientació prèvia a una actuació.

D’altra banda, el text regula la contractació dels serveis del procés arquitectònic per propiciar la diversitat de participants. S’estableix la possibilitat de licitar conjuntament la redacció dels projectes i la direcció de l’obra per reforçar la continuïtat dels equips. Al mateix temps, detalla la utilització del procediment restringit de licitació i s’ocupa de la concessió de la construcció i l’explotació de l’obra.

Finalment, la Llei vetlla per la incorporació de criteris específics de qualitat arquitectònica en els plecs de contractació de projectes, de direcció d’obres, de direcció d’execució d’obra, d’execució d’obra i també de la urbanització dels espais públics. També assenyala que els criteris de qualitat arquitectònica rebran sempre una valoració predominant amb relació a la puntuació total determinada en els plecs de clàusules administratives.