El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha intervingut aquesta tarda al Ple del Parlament per explicar la gestió realitzada pel Departament a les residències de gent gran, persones amb discapacitat i salut mental durant la crisi sanitària de la covid-19.

El conseller ha iniciat la seva intervenció recordant totes les persones, i d’una manera especialment sentida, totes les persones grans que ens han deixat com a conseqüència de la covid-19. I també ha volgut fer un reconeixement i un agraïment a la feina dels i les professionals del sector social que s’han bolcat a ajudar i atendre a les persones més vulnerables de la nostra societat.

El Homrani ha volgut destacar que la pandèmia ha estat especialment virulenta amb els col·lectius ja vulnerables, tant a nivell de salut com també social, i molt especialment amb les persones d’edat avançada i amb patologies prèvies i alts nivells de dependència, com és el cas de les persones que viuen a les residències. Segons el conseller, el coronavirus ha posat a prova el model de residències i d’atenció a les persones, no només aquí, sinó a tot el món i ha demostrat les seves mancances i debilitats davant d’una emergència sanitària de la magnitud que hem viscut.

“El sistema residencial i de l’autonomia personal del nostre país l’hem construït entre tots i totes. Certament en els darrers anys hem avançat en què les residències siguin espais per viure-hi, són la llar de milers de ciutadans i ciutadanes, espais relacionals, d’acompanyament a la persona i d’atenció a l’autonomia i la qualitat de vida. Però també hem heretat un sistema amb febleses”, ha dit.

En aquest sentit, s’ha referit a diferents causes, com que el sector social no ha estat considerat ni finançat mai com un veritable pilar de l’estat del benestar; l’excessiva atomització del sector, on han irromput grans operadors que de vegades han posat el benefici per davant de la qualitat dels serveis; la manca de reconeixement social i les males condicions laborals de les professionals, així com el flagrant incompliment de l’Estat de la LAPAD pel que fa al finançament, fet que ha repercutit greument en tot el sistema: del 2013 al 2019, l’Estat ha transferit com a mitjana un 17% dels recursos públics del sistema, molt lluny del 50% que li pertoca.

 

Repàs a les actuacions del Departament durant la crisi sanitària a les residències

Durant la compareixença, Chakir el Homrani també ha fet un repàs exhaustiu de l’acció del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies als centres residencials durant la crisi sanitària, ha recordat que es va haver de fer front a una situació de gran complexitat mai abans viscuda, i ha definit la resposta del Govern en base a quatre elements: una reacció ràpida i empàtica, ja que en pocs dies es va organitzar la resposta a milers d’equipaments i serveis; un treball de coordinació de tot el Govern davant la complexitat social; un treball conjunt amb tots els actors del país (sindicats, patronals, entitats, altres administracions), i una actitud de mà estesa a les solucions i esperit constructiu, deixant de banda els debats polítics.

De la gestió del Departament durant les setmanes més crítiques, el conseller ha destacat les següents actuacions:

• La creació d’un operatiu de monitorització i un sistema de recollida de dades amb contacte diari amb els més de 2.000 equipaments recolzats pel Departament.
• Mesures i instruccions en l'àmbit residencial i d’atenció a les persones per a frenar els contagis, i plans de contingència que incloguessin sectoritzacions, formació en infectologia i aïllament.
• La intervenció de 13 centres residencials en situació crítica i la substitució temporal de les empreses i entitats gestores. Segons els criteris del Ministeri de Sanitat, s’han fet 368 intervencions (reforç de personal, trasllat de residents, etc.).
• El reforç del personal de les residències, tant públiques com privades: activació de 277 professionals d’atenció domiciliària urgent, reubicació als centres de més de 2.700 treballadors desplaçats des d’altres serveis suspesos (com centres de dia), 2.248 contractes a centres residencials propis del Departament, i creació d’una borsa de treball específica del SOC amb més de 4.000 professionals inscrits que s’han ofert a les residències.
• La compra de material de prevenció per als equipaments, sense distingir entre titularitat pública o privada. En total, el Departament va invertir 9,88 milions d’euros en la compra de més de 9 milions d’elements de protecció, com mascaretes, guants, bates, ulleres i pantalles i antisèptics per a mans. En aquest àmbit, el conseller ha criticat “la voluntat recentralitzadora i de control de la gestió per part de l’Estat espanyol, també en la compra d’EPI. Va ser una decisió errònia que ens va fer perdre més de 10 dies i va trencar la cadena de subministraments i de distribució”.
• La recerca, adaptació i creació d’espais alternatius. S’han traslladat més de 2.800 persones en 42 nous espais per esponjar els serveis existents i fer possibles les sectoritzacions.

• La desinfecció de més de 600 centres residencials.

 

El Homrani ha insistit en la idea que “es va fer un esforç excepcional, que va anar més enllà de les obligacions laborals de les professionals del Departament. Una resposta extraordinària que vull posar en valor i agrair de forma sincera”.

Respecte al traspàs de competències sobre les residències al Departament de Salut durant la situació de pandèmia, el conseller ha explicat que davant d’una situació de crisi sanitària, calia reestructurar la presa de decisions per a ser més operatius: “El Govern va decidir prioritzar el criteri sanitari en l’atenció a aquestes persones i que Salut qui liderés en cada territori l’atenció a tots els centres residencials del país”.

I ha afegit que “cada decisió de trasllat, cada decisió sanitària, cada decisió assistencial sobre cada avi o àvia de qualsevol punt del territori s’havia de prendre pel personal facultatiu, sense cap trava burocràtica”. “Aquella decisió es va prendre deixant de banda qüestions polítiques i d’imatge pública i posant per davant salvar el màxim de vides possibles, cuidant les persones. Aquesta era i és la meva prioritat i la de tot el Govern, no en tinguin cap dubte. I va ser una decisió encertada”, ha reblat.

 

El futur: pla de contingència per a la tardor i creació de l’Agència Integrada d’Atenció

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies ha dedicat la darrera part de la seva intervenció a parlar del futur del sistema residencial i d’atenció a l’autonomia personal.

En el curt termini, El Homrani ha explicat el pla de contingència per protegir les residències de cara a un possible rebrot o segona onada de covid-19 a la tardor que va presentar ahir amb la conseller de Salut, Alba Vergés. Les principals mesures per la part d’Afers Socials són:

• La reserva de 2.800 places buides a les residències que seguirà finançant el Departament per tal de facilitar aïllaments i sectoritzacions.
• L’augment de personal estructural de les residències: fins a 1.800 professionals gerocultors d’atenció directa, 370 infermeres de nit per a les residències de més de 60 places públiques, i reforç de la figura del responsable higienicosanitari amb funcions de control d’infeccions.
• Contractació de personal propi del Departament: 219 tècnics per reforçar especialment la ciutat de Barcelona, l’Àrea Metropolitana Nord, l’Àrea Metropolitana Sud i la Catalunya Central per fer un seguiment més acurat i pròxim de les residències, reforçar la inspecció social i acompanyar els ens locals.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destinarà a aquest pla 56 milions d’euros, que amb l’aportació del Departament de Salut sumaran un total de 96 milions d’euros.

A llarg termini, el conseller ha reflexionat sobre la necessitat de revisar, no només el model residencial, sinó tot el sistema d’atenció a l’autonomia personal del nostre país per fer front al repte cada cop més urgent de l’envelliment de la població.

El Homrani ha explicat la proposta de creació de l’Agència Integrada d’Atenció -amb governança al 50% entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Salut-, que afronti dos reptes: d’una banda, l’abordatge integral de l’autonomia personal i de la dependència des de la vessant social i sanitària; i d’altra banda, fer possible l’envelliment Km0: reforçar la prevenció, intensificar els serveis d’atenció domiciliària, eixamplar la xarxa de suport comunitària i retardar i evitar el màxim possible la institucionalització, és a dir, que la persona vagi a viure a una residència. 

Aquesta agència s’ha de dissenyar conjuntament amb els actors implicats, com les administracions locals, els agents socials –sindicats i patronals–, el tercer sector, els sectors sanitaris i socials i la ciutadania.  

“En definitiva, aquest país ha de disposar d’una nova eina per fer créixer la qualitat assistencial de l’atenció a l’autonomia personal.  Amb la clara voluntat de construir un operador públic que influeixi en la qualitat i asseguri la integritat del model”, ha sentenciat el conseller.

Chakir el Homrani també ha volgut fer extensiva als diputats i diputades, a la resta d’administracions i al conjunt de la societat una reflexió sobre els serveis socials i l’atenció a la dependència i a l’autonomia personal: “Si ens ho creiem de debò, si en volem fer un pilar de l’Estat de benestar, com ho són les pensions, l’Educació o la Salut, si volem crear un veritable sistema públic amb cobertura universal, el suport de finançament públic també ha d’augmentar de forma molt significativa en els propers anys”.

Per últim, el conseller ha anunciat el compromís del Govern en recuperar els anys perduts en l’àmbit de les tarifes del sector, amb un full de ruta d’actualitzacions amb continuïtat en els propers anys per assolir uns estàndards de remuneració laboral més propers als del sector salut, amb la mirada posada en l’equiparació salarial. “Ja en els pressupostos d’aquest any contemplàvem un augment de tarifes, però ara creiem necessari realitzar un salt en aquest àmbit. Un augment amb una clara voluntat de millorar la situació laboral dels treballadors i les treballadores que vetllen pel benestar dels nostres pares, mares, avis i àvies”, ha conclòs.