• El nou pla serà elaborat pel Departament de Cultura i el Departament d’Educació i ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions del Govern en l’àmbit del llibre i la lectura amb l’horitzó 2030

 

• La Institució de les Lletres Catalanes actuarà d’organisme coordinador, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques i de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

 

• El Departament de Cultura presentarà el setembre de 2021 una proposta de Pla per ser aprovat pel Govern

 

 

El Govern ha aprovat encarregar al Departament de Cultura, amb la col·laboració del Departament d’Educació, l’elaboració d’un Pla Nacional del Llibre i la Lectura i ha creat el Consell Nacional de la Lectura. A diferència dels plans de lectura impulsats anteriorment (el 2008, el 2012 i el 2017), aquest és el primer pla que parteix d’un Acord del Govern i es fixa com a objectiu retornar igualment al Govern una proposta de pla per a la seva aprovació abans del mes de setembre de 2021. També per primera vegada, el pla es desenvoluparà amb la implicació tant del Departament d’Educació com de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

 

El Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya és una eina imprescindible per conèixer l’estat actual de l’àmbit del llibre i la lectura a Catalunya i les seves necessitats a llarg termini. Es tracta d’un instrument transversal, que ha d’elaborar el Departament de Cultura en coordinació amb el Departament d’Educació i que ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions del Govern en l’àmbit del llibre i la lectura i les propostes de desplegament i modificació del marc normatiu actual.

 

El Govern de la Generalitat de Catalunya considera necessari impulsar l’elaboració d’un Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya amb els objectius següents:

 

1. Analitzar i revisar, des d’una perspectiva transversal, el paper del llibre i la lectura a partir de la valoració i la diagnosi de la seva presència en els diversos àmbits de la societat.

 

2. Conèixer l’entorn, les tendències i les forces de canvi que afectaran l’àmbit del llibre i la lectura els propers anys, especialment les relacionades amb la transformació digital.

 

3. Revisar les polítiques del Govern i elaborar un conjunt de mesures estratègiques que marquin les actuacions i les inversions necessàries.

 

El Departament de Cultura elaborarà el Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes, que actuarà d’organisme coordinador, amb la col·laboració principalment del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques i de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), així com del Departament d’Educació per als àmbits de treball que corresponguin.

 

La finalitat del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya és elaborar un document que permeti analitzar els reptes de futur del foment de la lectura i fixar els objectius en relació amb la lectura amb l’horitzó 2030.

 

El Pla ha d’anar acompanyat d’un conjunt de mesures estratègiques que determinin les actuacions i les inversions de l’Administració de la Generalitat en l’àmbit del llibre i la lectura.

 

El Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya s’ha d’estructurar en els cinc eixos i en els àmbits de treball següents:

 

1. a) Prestigi i visibilitat dels autors (escriptors, traductors i il·lustradors) i de la literatura en llengua catalana i occitana en tota mena de formats i suports, en què es proposen totes les actuacions encaminades a afavorir el reconeixement social de la literatura catalana i occitana i dels seus autors, així com la seva presència i coneixement tant arreu de l’àmbit lingüístic català com internacionalment, d’una manera transversal en els diversos àmbits de la societat.

 

1. b) Foment de l’hàbit lector, la competència lectora i el llibre en l’àmbit docent, en què es proposen totes les iniciatives (plans de lectura de centre, impuls de la biblioteca escolar, treball conjunt entre biblioteques municipals i escolars) que permetin convertir la lectura en un eix transversal de la vida als centres educatius, des de l’escola primària fins a la universitat.

 

1. c) Foment de l’hàbit lector, la competència lectora i el llibre entre la petita infància, infants i joves fora de l’àmbit escolar, en què es proposen les actuacions encaminades a difondre i prestigiar la lectura en tots els seus formats i suports, així com promoció de la lectura en llengua catalana i occitana com un factor de cohesió social, especialment en entorns socialment vulnerables i poc proclius a la lectura en català.

 

1. d) Suport a la indústria editorial (autors, editors, distribuïdors, llibreters) en llengua catalana i occitana en tots els seus formats, en què s’analitzen les necessitats del sector i es proposen les línies de treball que han de garantir la consolidació, el desenvolupament i la modernització de la cadena de valor del llibre en tota la seva extensió.

 

1. e) Centralitat de biblioteques públiques de Catalunya, en què es proposa la coordinació entre les diverses xarxes i l’actualització dels reptes que encaren les biblioteques com a principals equipaments culturals de proximitat i espais ineludibles en qualsevol actuació transversal de foment de la lectura.

 

El Departament de Cultura ha de culminar l’elaboració del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya amb una proposta de document que haurà d’elevar al Govern, com a màxim, el setembre del 2021 perquè l’aprovi i es presenti públicament.

 

Consell Nacional de la Lectura

 

El Govern també ha aprovat avui la creació del Consell Nacional de la Lectura amb la finalitat que el Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya s’elabori mitjançant un procés participatiu obert als professionals, institucions i associacions de l’àmbit del llibre i la lectura, tant del sector públic com del privat. Així mateix, s’ha de disposar de l’assessorament d’experts per encertar en la diagnosi i amb estudis comparatius amb altres models de foment de la lectura.

 

El Consell Nacional de la Lectura tindrà les funcions següents: participar en l’elaboració del Pla i proposar mesures; efectuar el seguiment del desplegament del Pla i proposar iniciatives de desplegament; fomentar la comunicació i la cooperació entre els diferents agents implicats en el desplegament del Pla per assolir-ne els objectius; proposar mesures per atendre les necessitats del sector del llibre i per fomentar la lectura; debatre i aprovar les propostes sorgides de les comissions de treball, i aprovar la proposta de Pla nacional del llibre i la lectura abans que el Departament de Cultura l’elevi al Govern.

 

El Consell Nacional de la Lectura té la composició següent:

 

1. a) Presidència: la persona titular del departament competent en matèria de cultura.
2. b) Vicepresidència: la persona titular del departament competent en matèria d’educació.
3. c) Vocalies:

1) El secretari o la secretària general del departament competent en matèria de cultura.

2) El director o la directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

3) La persona titular de la direcció general competent en matèria de biblioteques.

4) El director o la directora de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

5) La persona titular de la direcció general competent en matèria de política lingüística.

6) El director o la directora de l’Institut Ramon Llull.

7) El director o la directora de la Biblioteca de Catalunya.

8) El secretari o la secretària de Polítiques Educatives.

9) El secretari o la secretària d’Universitats i Recerca.

10) Un diputat o una diputada responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona.

11) Un diputat o una diputada responsable de Cultura de la Diputació de Girona.

12) Un diputat o una diputada responsable de Cultura de la Diputació de Lleida.

13) Un diputat o una diputada responsable de Cultura de la Diputació de Tarragona.

14) Una persona representant del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

15) Una persona representant de l’Ajuntament de Barcelona.

16) Una persona representant de la Federació de Municipis de Catalunya.

17) Una persona representant de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

18) El o la cap de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

19) El o la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

20) El degà o la degana de la Institució de les Lletres Catalanes.

21) Una persona representant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

22) Una persona representant de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

23) Una persona representant de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

24) Una persona representant de l’Associació PEN Català.

25) Una persona representant de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

26) Una persona representant de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya.

27) Una persona representant d’Escrivim, Associació Professional d’Escriptores i Escriptors de Literatura.

28) Una persona representant de Guionistes Associats de Catalunya.

29) Una persona representant dels traductors literaris, a proposta conjunta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Associació PEN Català i l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya.

30) Una persona representant de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC).

31) Una persona representant de l’Associació Il·lustra, Professionals de la Il·lustració Catalana Associats.

32) Una persona representant de l’Institut d’Estudis Catalans.

33) Una persona representant de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana.

34) Una persona representant de l’entitat Llull. Federació d’Entitats Culturals dels Països Catalans.

35) Una persona representant de l’associació Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.

36) Una persona representant de la Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana.

37) Una persona representant de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

38) Una persona representant del Gremi d’Editors de Catalunya.

39) Una persona representant del Gremi de Llibreters de Catalunya.

40) Una persona representant del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.

41) Una persona representant del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

42) Una persona representant del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

 

El Consell Nacional de la Lectura s’ha de reunir almenys dues vegades a l’any, d’acord amb el calendari que s’estableixi. L’acord de creació ha de determinar la composició, les funcions i el funcionament d’aquestes comissions. La Institució de les Lletres Catalanes ha de donar suport tècnic al Consell i a les comissions de treball que es creïn, amb els recursos personals i materials que siguin necessaris, per al desenvolupament correcte de les seves funcions.