query_builder 15 juliol 2020 18:41
event_note Nota de premsa
El consellers d’Educació, Josep Bargalló, i de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han lliurat aquesta tarda els Premis #FPCAT 2019 que atorga el Consell Català de Formació Professional (CCFP), acompanyats del seu president, Fabian Mohedano. En aquesta edició per primera vegada es reconeixen les bones pràctiques de tots els actors del sistema –fins ara només se premiaven les trajectòries individuals-: trajectòries individuals dutes a terme per persones físiques, centres formatius que imparteixen Formació Professional inicial o ocupacional, i empreses i altres entitats.
El conseller Bargalló ha manifestat que “aquests premis volen ser un reconeixement institucional del Govern i de país a l’excel·lència de la feina ben feta en l’àmbit de l’FP”. “Per nosaltres és molt important com a eina d’inserció laboral de gran magnitud, però també d’educació formativa, d’educació en aptituds, habilitats i actituds, una eina indiscutible, amb un índex d’inserció superior a altres estudis i també de molta qualitat”, ha afegit.
El titular d’Educació també ha destacat que “hem de donar encara molts passos endavant: el proper setembre s’obren nous camins en el sistema d’FP, en el dual, en les pràctiques, en noves famílies professionals, en noves especialitats però també cal donar passes enfavant institucionals”. En aquest sentit, ha informat que divendres vinent es reunirà la Comissió Rectora del Sistema de la Formació i Qualificació Professionals, “on aprovarem nous criteris, noves bases i el pas definitiu per al desplegament de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya”.
Per la seva banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha destacat la capacitat de transformació social de l’FP i ha assegurat que “en un mercat laboral en constant canvi, no hi ha una millor manera d’apoderar les persones que amb una bona qualificació professional i proporcionant-los les eines per requalificar-se al llarg de la vida”.
Segons El Homrani, “hem de continuar avançant en canvis estructurals, com és el desenvolupament de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals, però també en canvis i projectes concrets, molt potents, que produeixen transformacions concretes en horitzons curts, i que són els que representeu tots els premiats i premiades”. I ha reblat: “El meu reconeixement als que cada dia demostreu el vostre compromís i us deixeu la pell per l’FP”.
Fabian Mohedano ha defensat la creació de les noves categories: “El sistema d’FP és molt divers, amb diferents actors, empreses formadores, punts d’informació juvenil, escoles municipals... són moltes les organitzacions que treballen per l’FP i amb aquests premis es vol crear comunitat i donar-li un reconeixement a tota aquesta diversitat”. El president del CCFP també ha explicat que és la 5a vegada que es premien les trajectòries individuals, amb un total de 30 persones reconegudes fins a data d’avui.
Els Premis #FPCAT 2019 han reconegut un total de 14 trajectòries:
TRAJECTÒRIES INDIVIDUALS
Josep Francí va ser director general de Formació Professional, Ensenyaments Artístics i Especialitzats entre els anys 2003 i 2011, i també un dels promotors de l’Institut Obert de Catalunya, sent aquesta la primera plataforma telemàtica que oferia per primera vegada Formació Professional a distància.
En la seva trajectòria destaca el seu treball en la formació de persones adultes, a la direcció general, incrementant l’alumnat de FP a les proves d’accés, els programes adreçats a joves sense el graduat van créixer i ordenar-se, i incorporant elements a les proves d’accés per facilitar la continuïtat formativa d’aquests joves en un grau mitjà.
Va iniciar i sistematitzar els informes d’inserció laboral, que han permès constatar al llarg dels anys la evolució de la Formació Professional, i demostrar indiscutiblement la seva importància en la ocupabilitat de les persones.
Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora en Història, ha participat en la creació dels Sistemes de Formació Professional del país, tant el Sistema de Formació Professional per a persones en situació d’atur, com el Sistema de Formació Contínua per a persones en actiu, a nivell estatal i a nivell autonòmic.
Ha participat en la creació del Sistema d’Ocupació de Catalunya, en el qual ha organitzat, accions de formació en altres àmbits com en el de la gestió de processos d’immigració, o formació dirigida a les dones. Va ser la directora del Servei d’Intermediació i formació laboral en origen (SILO).
Va formar part de la direcció confederal de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC). L’any 1998 va encapçalar la delegació de la CONC amb la qual es va encetar un procés de negociació per debatre, organitzar i gestionar les competències que en formació i ocupació que hauria d’assumir la Generalitat davant el previsible traspàs de competències per part de l’Estat, procés que va culminar amb la signatura del Pacte per l'ocupació de Catalunya.
El 2001 s’incorpora al Departament de Treball, on és nomenada patrona, en nom de la Generalitat de Catalunya, de la Comisión Liquidadora de los Fondos de Promoción de Empleo - Sector Siderúrgico Integral. Posteriorment va ser responsable de Planificació dels Programes Operatius dels Fons Estructurals Europeus, dins la subdirecció de Coordinació del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.
El 2004 és nomenada secretaria del Consell de direcció del SOC i el 2006 és nomenada subdirectora general del SOC.
Té una trajectòria professional que comença des del nivell més elemental: amb només 15 anys comença a treballar com a aprenent mecànic a “Joan Dorca”, empresa de construccions metàl·liques. Posteriorment, va obtenir el títol oficial industrial en l’especialitat d’ajustador, el títol d’Enginyer tècnic en construcció de màquines i també va cursar estudis d’Arquitectura tècnica.
Seguidament, va començar a impartir classes com a professor interí de pràctiques de metall primer, i com a professor interí de dibuix i tecnologia mecànica en cursos posteriors. Aquesta experiència la va compaginar amb la feina a Motor Ibèrica.
L’any 1979 va ser nomenat professor Numerari de Dibuix Tècnic i des de l’any 1993 és Catedràtic de Dibuix Tècnic. Així mateix, ha estat professor en cursos de Formació Professional per a l’ocupació, adreçada a persones treballadores en situació d’atur i ocupades, i organitzats per diferents entitats com l’Ajuntament de Sant Boi del Llobregat, ASETAT, l’Institut Gaudí i Coressa.
Ha realitzat innumerables cursos de formació per a la docència relacionats amb la didàctica, la metodologia, la programació, la reforma del sistema de Formació Professional, i va ser un impulsor dels cursos de formació ocupacional amb pràctiques amb diferents països de la Comunitat Europea des de l’any 1992.
El curs 2012-2013 va ser guanyador dels premis Edurecerca, en l’apartat d’empresa.
Llicenciada en Pedagogia, en l’especialitat d’Orientació escolar i professional i amb un Màster en formació de formadors, actualment és la Directora de l’Institut Bonanova d’FP sanitària.
Durant gairebé 10 anys, ha treballat en càrrecs directius a la Fundació BCN Formació Professional, entitat impulsada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2006 per donar suport i promocionar l’FP de la ciutat. A la Fundació ha estat al capdavant de les seves tres àrees de treball, l’Observatori de l’FP, l’Àrea d’FP i empresa i l’Àrea de programes europeus i mobilitat internacional.
La seva trajectòria professional ha estat centrada especialment en el sistema de Formació Professional inicial, però també en la Formació Professional per l’ocupació, des de l’administració pública i des del món de la consultoria estratègica.
Ha coordinat i dirigit diverses publicacions des de la perspectiva de l’anàlisi de la Formació Professional en relació amb el mercat de treball, com l’Anuari de l’FP de Barcelona i la publicació Sectors econòmics emergents i FP a la Regió Metropolitana de Barcelona, entre d’altres.
Ha participat en diversos programes i estades Erasmus com Alemanya, Suïssa, Dinamarca, Holanda, Itàlia així com bones pràctiques de referència internacionals. Els darrers anys, s’ha centrat especialment en el coneixement de les diferents maneres d’entendre l’alternança treball-formació i l’FP dual en els sistemes europeus analitzats.
Ha estat i és membre de diversos grups de treball, consells i plans on ha representat la Fundació primer i l’Institut després, continua aquestes tasques de posicionament i visibilitat de l’FP, ara des de la Direcció de l’INS Bonanova. També és membre del Consell de Direcció del PSMAR (Parc de Salut Mar de Barcelona).
És de destacar en la seva pràctica professional la metodologia de treball mitjançant projectes d’aprenentatge-servei que ha estat model transferible a altres centres i cicles formatius. Ha estat investigadora en la inserció laboral dels Tècnics Superiors en Animació Sociocultural amb la publicació d’una tesi doctoral que ha servit per a analitzar i millorar el currículum d’aquest cicle formatiu. L’equip docent amb qui treballa ha esdevingut un referent de l’animació sociocultural i turística a tota Catalunya. Fundadora d’associacions professionals en defensa i millora professional de les persones que treballen en el món de l’animació sociocultural. Ha compartit experiències en nombroses publicacions, taules rodones, jornades, seminaris i congressos.
A més d’aquests projectes, durant aquests vint-i-tres anys d’implementació dels cicles, Pilar Figueras ha col·laborat cada curs amb el Pla Educatiu d’Entorn de Tarragona amb organització d’activitats a les escoles dels barris de Ponent. També ha col·laborat ininterrompudament amb el Camp d’Aprenentatge de la Ciutat de Tarragona en la Jornada d’Aprenentatge-Actiu “Juguem com jugaven els nens i nenes de Tàrraco” dins el festival Tàrraco Viva. En el propi institut ha dut a terme diverses campanyes de sensibilització en el marc del projecte d’Escola Verda i ha dinamitzat el centre amb diverses activitats.
En la vessant investigadora ha aprofundit en l’estudi de la inserció laboral dels animadors socioculturals
Per últim, cal mencionar que ha estat fundadora i promotora d’associacions de professionals de l’animació com la Coordinadora per a l’Animació Sociocultural de Catalunya (CASC_CAT), de la qual n’ha estat presidenta i de la Asociación ANRIE Animación Sociocultural (ANRIE_ASC) d’àmbit estatal.
Ha treballat com a professor de Formació Professional a l’Institut Lacetània de Manresa, assumint ja en els primers anys de docència el compromís i la responsabilitat de les tasques d’administració com a membre de l’equip directiu. El 1998, amb la celebració de la I Jornada de Qualitat a l’Ensenyament al seu Institut, s’enceta un camí que ha estat determinant en la millora del servei educatiu, organitzatiu, i de gestió de bona part dels centres de Formació Professional de Catalunya.
És a partir del curs 2002/2003 que com a responsable de la unitat de qualitat i millora contínua de la DGFPIERE del Departament d’Ensenyament, i fins a la seva jubilació, que desenvolupa i desplega les accions més significatives de millora de l’ensenyament en general i de la Formació Professional en particular, les quals creiem que són mereixedores d’un reconeixement per la rellevància dels resultats assolits.
Ha dinamitzat el Projecte de Qualitat i Millora Contínua (PQiMC) i ha regulat la forma en la qual els centres de Catalunya podien participar, així com els compromisos que adquirien respecte del treball a desenvolupar i envers la resta de centres participants. Aquest projecte ha permès que molts centres de Formació Professional hagin elevat la qualitat de la seva gestió, proporcionant uns ensenyaments excel·lents, una elevada satisfacció al seu alumnat, i una gestió eficaç i eficient.
La tasca que ha portat a terme al capdavant del Projecte de Qualitat i Millora Contínua del Servei de Programes i Projectes de Foment dels Ensenyaments Professionals ha determinat, un punt d’inflexió que ha permès la millora significativa de l’oferta formativa de la Formació Professional a Catalunya.
CENTRES FORMATIUS
És un organisme autònom de caràcter administratiu de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, creat l’any 2008 quan s’aprovava la seva creació per la gestió directa dels serveis públics d’educació, formació i treball.
Tanmateix el seu origen es remunta als anys 80, quan l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú es planteja una acció directa encaminada a generar un centre de serveis integrals que donin resposta al desajust entre oferta i demanda, incidint en la capacitació professional i els perfils sol·licitats per les empreses. Des d’aleshores el centre ha anat guanyant complexitat, integritat, abast i impacte; adaptant-se a la realitat sociolaboral de l’atur i de les necessitats formatives.
La seva inquietud per crear xarxa i concertació territorial es visualitza en que formen part del Pacte per a l’Ocupació del Garraf, conjuntament amb els 6 municipis del Garraf, el Consell Comarcal del Garraf, l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf, la Federació Empresarial del Gran Penedès, CCOO, UGT, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Des de la perspectiva de cohesió i inclusió social cal remarcar que l’IMET ja fa més de 10 anys que està focalitzat en aquesta qüestió. Actualment també disposen d’un conveni de col·laboració estable amb l’Associació de Persones amb Discapacitat del Garraf. Per a les persones destinatàries de la Renda Garantida de Ciutadania també han pogut establir un acord amb una empresa d’inserció promoguda per una entitat sense ànim de lucre del territori.
En l’àmbit de la Formació Professional l’IMET actualment promou i col·labora amb una àmplia oferta de programes, entre d’altres: el Programa de Formació i Inserció - Pla de Transició al Treball (PFI_PTT); Programa de Formació i Inserció Adaptat (PFI_Adaptat); Programa de Formació Professional en Àrees Prioritàries del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya; Programa TRÀNSIT; a banda, promou i participa en programes de Polítiques Actives del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya que comporten accions formatives i de professionalització, com són el Programa Fem Ocupació per a Joves, el Programa 30 plus, Programa Singulars; o en d’altres programes com el d’Espais de Recerca de Feina, UBICAT, ENFEINA’T.
El Centre, conjuntament amb el SOC, ha dissenyat propostes i solucions perquè les especialitats de l’àmbit aeronàutic i que són actualment demandades pel sector, i en aquest cas reconegudes mitjançant acreditacions d’entitats com AESA, es puguin oferir en el marc de la seva oferta formativa en col·laboració amb el SOC.
Cal tenir present que l’IMET és mereixedora de la distinció és el Servei Escola de Formació Aeronàutica (EFAV) i a més és l’únic centre a Catalunya que té un itinerari formatiu ocupacional en manteniment mecànic d’aeronaus.
Neix de la mà de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) que aglutina més del 96% de la producció càrnia catalana, i de la Fundació Universitària Balmes (FUB), entitat titular de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, amb un clar posicionament de servei al territori i a les seves empreses. La Fundació compta també amb la complicitat des dels seus inicis de l’Ajuntament d’Olot que va apostar per un projecte d’èxit en l’entorn empresarial i educatiu que repercuteix directament en el teixit econòmic i social.
És un centre de Formació Professional de qualitat de l’àmbit de la indústria càrnia i agroalimentària, que neix amb l’objectiu de formar i qualificar els treballadors d’aquest sector per contribuir a la millora de la seva competitivitat, i que des del principi ha apostat per la formació dual que combina l’aprenentatge a l’aula i a l’empresa. La seva oferta formativa comprèn, cicles formatius, Certificats de Professionalitat i Formació contínua.
L’aspecte que més volem destacar és la seva implicació en els Contractes per a la Formació i l’Aprenentatge. Tot i que aquesta modalitat de contractació és pròpiament la Formació Professional Dual del sistema laboral (l’educatiu també inclou la formació i el treball regulats mitjançant els convenis), hi ha pocs centres de formació que hagin apostat per oferir-se a les empreses implementant aquesta modalitat amb formació presencial.
KREAS porta des del 2014 duent a terme aquest modalitat de contractació, i tant per part de les empreses com de les treballadores/alumnes els nivells de satisfacció són molt alts.
KREAS té una clara implantació i treball en xarxa a nivell territorial, i des de la perspectiva de la inclusió social cal destacar la seva relació amb entitats com l’Escola Joan XXIII i els Centres de Noves Oportunitats per incorporar candidats joves interessats en el sector.
L’Escola d’Hostaleria i Turisme ofereix únicament ensenyaments de l’etapa post obligatòria de Formació Professional. En concret nou cicles formatius de les famílies d’hoteleria i turisme i indústries alimentaries, un grup de PFI i el servei d’Assessorament i Reconeixement. Amb un conveni fet amb la Universitat de Girona, ofereix el Diploma d’especialització en sommeliers. També col·laboren amb el SOC per fer cursos per a persones amb risc d’exclusió laboral i juntament amb la Fundació Paco Puerto imparteix cursos de Cuina de Formació Professional Contínua, per a treballadors en atur.
Els seus estudis reglats comporten 3 cicles de grau mitjà: CFGM Cuina i gastronomia, CFGM serveis en restauració i CFGM Forneria, pastisseria i confiteria. Per altra banda, ofereixen 6 Cicles de grau superior: CFGS Gestió d’allotjament turístics, CFGS Agències de viatges i Gestió d’esdeveniments, CFGS Guia, informació i assistència turística, CFGS Guia, informació i assistència turística perfil animador turístic, CFGS Direcció de cuina i CFGS i Direcció de serveis en restauració.
Anualment tenen al voltant de 200 convenis de pràctiques mitjançant els quals l’alumnat adquireix el mòdul de Formació en Centres de Treball (FCT) que forma part del currículum dels cicles formatius, per tant, tenen lligams amb el sector productiu de l’economia real de col·laboració mútua a través d’Escola/Empresa.
D’altra banda, diversos centres escolars d’Europa sol·liciten visitar-los i realitzar activitats amb al centre, sigui com a alumnat d’FCT, intercanvi lingüístic o professorat en programes de Job Shadow.
Els seus vincles amb organitzacions i institucions són múltiples i col·laboren estretament amb institucions locals per a l’organització d’esdeveniments com ara El Fòrum Gastronòmic, amb organitzacions sense ànim de lucre com Oxfam Intermón, Associació del malalt de càncer, el centre de rehabilitació RETO, entre altres.
El respecte per les persones, les ideologies i la llibertat es fonamenten en un treball sistemàtic de responsabilitat social, respecte pel medi ambient, responsabilitat i professionalitat de l’equip humà del centre en les seves tasques diàries i la transmissió de la cultura de l’esforç com a principi de la millora contínua.
L’Institut Escola del Treball és un centre públic d’ensenyaments postobligatoris del Departament d’Educació. Aquest té una llarga trajectòria, formant alumnes com a tècnics i especialistes. Actualment, també imparteix estudis de batxillerat, ensenyaments especials de futbol i programes de formació i inserció.
És un centre que destaca per la seva voluntat inclusiva per tal d’incorporar la diversitat present a la societat i integrar-la efectivament dins de l’àmbit educatiu, recollint així el mandat que emana del Decret 150/2017, d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu.
L’Escola del Treball disposa d’un equip humà de més de 230 professors i professores i 20 persones que formen part del personal d’administració i serveis. Al curs 2017-2018 hi van començar 2.950 alumnes dels quals 2.650 són de Formació Professional, dos terços fa grau superior i un terç ho fa en cicles de grau mig, 210 de Batxillerat i la resta dels ensenyaments de futbol i programes de formació i inserció.
Ofereix 38 cicles formatius diferents: 13 de grau mitjà i 25 de grau superior que estan orientats a l’obtenció dels títols de tècnic i tècnic superior, respectivament. Aquests cicles formatius corresponen a diverses famílies professionals tot i que predominen les de l’àmbit industrial. Algunes d’elles són: activitats físiques i esportives, administració i gestió, arts gràfiques, edificació i obra civil, electricitat i electrònica, energia i aigua, fabricació mecànica, fusta, moble i suro, informàtica i comunicacions, instal·lació i manteniment, i química.
Finament, un dels elements claus en la inclusivitat també és poder oferir un horari ampli, adaptat a totes les circumstàncies. Sent el centre públic més gran d’FP de Catalunya i d’Espanya resulta tot un repte portar a la pràctica aquest discurs inclusiu però des de l’Escola del Treball s’ha apostat des de fa anys per tirar endavant un projecte de direcció inclusiu.
EMPRESES I ALTRES ENTITATS
El Grup ICG és un grup empresarial català que desenvolupa i fabrica solucions tecnològiques per als sectors de l’hostaleria, hotels i Retail, oferint solucions globals amb programari de gestió de punt de venda i diferents productes i dispositius que cobreixen totes les necessitats dels establiments des del software Punt de Venda a la gestió centralitzada de cadenes i franquícies.
El Grup ICG va néixer a Lleida el 1985, de la mà del seu actual president, Andreu Pi Pocurull. Després de 35 anys, està considerat un dels grups líders del sector de les TIC per a les empreses, amb presència en més de 70 països dels 5 continents.
Amb l’objectiu de gestionar actuacions de responsabilitat social corporativa vinculades a promoure la formació, l’acció social i el coneixement, va crear la Fundació ICG. A través d'aquesta Fundació, promou el programa de formació superior ICGUniversity, que es va posar en marxa amb la col·laboració del Departament d'Educació, amb el que se suma a la gran tasca que fan els professionals de la formació en la transmissió del talent, per promoure i formar en les TIC els joves i futurs professionals dels sectors de l’hostaleria i el turisme.
El programa ICGUniversity contempla la cessió de tecnologia als centres formatius, un pla de formació TIC contínua per a professors, el material docent elaborat seguint el contingut curricular establert per a l'Administració, i la creació de beques i premis per premiar els projectes d'innovació dels alumnes d'FP d'Hoteleria i Turisme de Catalunya. ICG ha cedit prop de 3.000 llicències de software, amb una inversió aproximada de 4,5 M€. Avui prop de 6.000 alumnes utilitzen la tecnologia ICG per a la formació; més de 400 professors s'han format amb la tecnologia ICG; s'han celebrat 4 Beques ICG a la Innovació i Gestió en Hostaleria, on hi han participat més de 100 alumnes.
Després d’haver posat en marxa aquest programa, es va plantejar conjuntament amb el Departament d’Educació reforçar-lo incloent el Segell d’Innovació Educativa a la formació d’Hoteleria i Turisme. Així es va desplegar un nou pla formatiu per a professors en el concepte d’Innovació i digitalització de la gastronomia i la restauració, es va implantar tecnologia d’última generació als centres formatius i es va crear el Centre d'Innovació i Tecnificació d'Hostaleria a Catalunya.
És una empresa familiar ubicada a Canovelles, fundada el 1979, que treballa en el sector del Decolletatge.
La formació dels treballadors ha estat sempre un dels eixos que ha mogut l’empresa i una de les preocupacions latents per tal de poder garantir la motivació i la participació de tot el personal en el projecte de l’empresa.
És, a partir del 2013, amb la Formació Professional DUAL quan troba l’encaix que li permet elaborar un projecte basat en la formació dels seus futurs treballadors. Col·labora activament amb el Departament d’Educació i responsables del sector, a través de l’ADECAT, per adaptar el currículum d’un CFGS de Fabricació Mecànica al sector del Decolletatge.
En l’última dècada, a part d’un objectiu intern de l’empresa, la Formació ha esdevingut una necessitat objectiva ja que el mercat laboral no aporta personal format i qualificat per ocupar els llocs de treball que el sector del Decolletatge ofereix. En aquest sentit, la Formació Professional ha estat la resposta que els ha aportat la possibilitat d’incorporar personal format i el que és més important, en el cas de la Formació Professional Dual, aporta la possibilitat de participar en la formació d’aquest alumnat.
La importància que DECFA va donar des de l’inici d’aquest procés a la Formació DUAL és tan objectiva i evident que va provocar el disseny propi d’un Pla de Formació pensat i dirigit justament als alumnes procedents de la Formació Dual. Aquest Pla de Formació és totalment innovador i destaca per la singularitat d’haver estat pensat i dissenyat per dur-se a terme amb un determinat grup d’alumnes, procedents de la Formació Professional DUAL i en una empresa en concret, DECFA,S.A. La seva singularitat és també la seva innovació i la clau de l’èxit.
És una entitat dedicada a oferir serveis de formació per facilitar la inserció laboral i la millora contínua de diferents col·lectius. Des de l’any 1987, la Fundació Inform gestiona el Programa SEFED, les sigles del qual corresponen a Simulació d’Empreses amb Finalitats Educatives. El SEFED és un programa de formació que té com a objectiu prioritari la formació de persones de diferents col·lectius en el camp de l’administració d’empreses, utilitzant com a metodologia la reproducció de situacions reals per mitjà de la simulació. Gestionen la Xarxa SEFED a l'Estat espanyol amb 310 empreses simulades en funcionament en centres educatius durant el curs escolar 2019-2020.
La Fundació Inform, té com a objectius essencials el foment del treball en xarxa, la internacionalització, la innovació i escoltar les necessitats formatives de les empreses. Aquests objectius s'han anat materialitzant amb la col·laboració entre institucions, persones i empreses.
La Fundació i el Programa SEFED han estat i estan presents en el sistema de la Formació Professional (per a l'ocupació i inicial) per tal d'incentivar l'aprenentatge pràctic i flexible de les competències tècniques i socials del sector de la gestió i administració d'empreses.
L’accés a la Formació Professional i de la millora de la carrera professional d’alguns grups de població com ara les persones amb discapacitat intel·lectual, amb problemes de salut mental o amb trastorn de l’espectre autista ha estat una reclamació històrica del teixit associatiu català, però que ha tingut poca implementació. Un fet que compromet la inclusió social i laboral d’aquestes persones i el seu exercici de ciutadans de ple dret. Amb l’objectiu de posar-hi fi i facilitar l’acreditació de competències per a persones treballadores d’aquests grups de població.
Ammfeina, Dincat i Aprenem han dissenyat i implementat de manera col·laborativa i amb l’Administració un projecte que vol generar un model a Catalunya que incideixi en la Formació al llarg de la vida d’aquestes persones.
DINCAT. Associació empresarial d’Economia Social (DINCAT AEES)
És una organització empresarial que agrupa les entitats d’iniciativa social, no lucratives i d’àmbit català, titulars d’activitats empresarials, que atenen a col·lectius de persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió, principalment persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.
Associació AMMFEINA Salut Mental Catalunya (AMMFEINA SMC)
És una organització d’iniciativa social de segon nivell, representativa de les seves entitats associades i al servei de les persones amb problemes de la salut mental, per a que, aquestes, puguin desenvolupar les seves potencialitats i competències i assolir un treball digne i de qualitat.
Associació Aprenem per a la Inclusió de Persones amb Trastorn de l'Espectre Autista (Associació Aprenem)
És una associació nascuda l’any 2006 per iniciativa d’un col·lectiu de famílies amb l’objectiu de defensar els drets de les persones amb autisme, i de sensibilitzar el conjunt de la societat sobre la realitat d'aquestes promovent la seva inclusió escolar, laboral i social, garantir-los una intervenció integral que contempli pràctiques professionals basades en la evidència, oferir a les famílies suport i acompanyament i contribuir a millorar la resposta que la societat dona a aquest col·lectiu.
15 de juliol de 2020
3
