El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha reaccionat a la sessió d’adopció de l’informe definitiu sobre l’Examen Periòdic Universal (EPU) al qual Espanya se sotmetia avui a Ginebra en el marc de la 44a sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, que vetlla pel compliment dels estats en les seves obligacions en matèria de drets humans. Des del darrer examen, el 2015, Espanya ha passat de rebre 8 a 19 recomanacions centrades en els àmbits de la llibertat d’expressió, dret de reunió i manifestació.
En resposta a les recomanacions rebudes per part d’altres estats, el Govern d’Espanya ha acceptat la taula de diàleg amb Catalunya com un instrument bilateral per buscar solucions al conflicte polític.
“Espanya accepta a Nacions Unides la taula de negociació amb Catalunya, però segueix sense concretar. Que el Govern espanyol passi de les paraules als fets i proposi dia, hora i lloc”, ha reclamat Solé aquest matí des de Brussel·les, on ha fet el seu primer viatge oficial.
“Hi ha una preocupació creixent tant per part dels governs com de les ONG pel que fa a la garantia de drets civils i polítics, d’associació pacífica i de llibertat d’expressió”, ha fet notar el conseller Bernat Solé, que ha explicat que si el 2015 van ser sis els països que van mostrar la seva preocupació, el 2020 n’han estat 18, entre els quals Alemanya, Itàlia, Suïssa, els Estats Units o el Canadà. “Sorprèn que l’Estat no respongui activament a les peticions per protegir la llibertat d’expressió i opinió o la necessitat de despenalitzar els delictes contra la corona”, ha dit el conseller.
De les deu entitats que han intervingut al debat, set han mencionat els drets civils i polítics i la necessitat que l’Estat espanyol garanteixi la llibertat d’expressió, associació i participació pública. La majoria s’han referit a Catalunya i la limitació de drets que pateixen avui en dia les persones represaliades. També s’ha fet esment al referèndum de l’1-O i a la necessitat d’alliberar als presos polítics i garantir els seus drets.
Algunes entitats i ONG, com Amnistia Internacional, han exigit a Espanya “que es comprometi davant l’ONU a adoptar amb urgència mesures que garanteixin i protegeixin el dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica”. Entre d’altres, demanen la modificació del delicte de sedició al Codi penal. “És necessari revisar urgentment la definició del tipus penal de sedició per garantir que no criminalitza l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió pacífica”, ha dit l’investigador d’Amnistia Internacional Ignacio Jovtis. També denuncien l’ús excessiu de la força per part de les forces de seguretat.
El resultat de l’examen és que Espanya ha de treballar per garantir el compliment dels drets humans i implementar les peticions formulades pels estats que integren el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Ara s’engega un procés de cinc anys on l’Estat espanyol ha de garantir que implementa les peticions formulades pels països.
L’Examen Periòdic Universal (EPU) és un mecanisme de cooperació entre estats que permet examinar el compliment de les obligacions i els compromisos en matèria de drets humans dels estats membres de Nacions Unides cada cinc anys. L’estat que és sotmès a l’EPU haurà d’adoptar una posició sobre totes les recomanacions rebudes per parts dels estats membres del Consell de Drets Humans de Nacions Unides.
Catalunya referma el seu compromís amb el multilateralisme
El conseller ha remarcat també la necessitat de comptar amb un entramat multilateral fort que ajudi a defensar els drets civils i polítics de les societats en un context de grans reptes globals a afrontar. “Catalunya és i continuarà sent un actor compromès amb l’àmbit multilateral”, ha assegurat.
