·     El Govern aportarà 59 MEUR al BSC-CNS al llarg de nou anys en el marc del conveni subscrit amb l’Estat i la UPC per al període 2020-2029

·     L'executiu català aporta 3,5 milions complementaris per finançar íntegrament la construcció de la subestació elèctrica del futur superordinador Marenostrum 5

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha presentat les línies mestres del nou conveni per al finançament del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) per al període 2020-2029, que el Govern de la Generalitat subscriurà amb l’Estat i amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L'acord, que preveu una aportació global per part del Govern català de prop de 59 milions d'euros, ha estat qualificat per Chacón com a "estratègic" tant pel país com per tal d’assegurar la suficiència financera de la gran instal·lació científica: "Posem sobre la taula un conveni de 9 anys que garanteix el futur del BSC-CNS i del projecte del superordinador MareNostrum 5. Entre tots plegats, estem construint la infraestructura cientifico-tècnica més important del país".

La consellera ha posat en valor la tasca del BSC-CNS en el marc de l’acord de país del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), que ha de configurar les futures polítiques públiques per fer de Catalunya un país capdavanter en innovació. "El PN@SC posa sobre el paper una evidència, la posició central del coneixement per al futur del benestar i la prosperitat del nostre país; innovació i la recerca són elements clau i el nou món que es configura necessitarà més que mai de l’aposta pel coneixement com feu dia a dia des del BSC-CNS".

L'any 2019 la Unió Europea va concedir al BSC-CNS un dels seus projectes més importants i estratègics: ser la seu d'un dels tres superordinadorspre-ex-escala, batejat com a MareNostrum 5. El suport del Govern català al BSC-CNS i aquest important projecte s’ha evidenciat aquesta setmana, ha recordat Chacón, "amb l’acord de modificació pressupostària adoptat per l’Executiu per aportar 3,5 MEUR destinats a la construcció de la nova subestació elèctrica del futur MareNostrum 5". Aquesta aportació complementa la transferència inicial de 6 MEUR contemplada en els pressupostos de la Generalitat de 2020, i serà culminada l’exercici 2021 amb una aportació 2,5 MEUR més. D’aquesta forma, el Govern català assumeix íntegrament el finançament dels 12 MEUR de la subestació elèctrica imprescindible per proveir d’energia de mitja tensió del futur supercomputador, un dels tres superordinadors pre-ex-escala cofinançats per la Comissió Europea. El MareNostrum5 tindrà un rendiment màxim de 200 Pflops (200.000 bilions d'operacions per segon), que multiplicarà por 18 el del nucli de l'actual MareNostrum4 (13,7 Pflops), el superordinador principal actual del centre. Com a patró del BSC-CNS, el Departament d’Empresa i Coneixement forma part del consorci per finançar el MareNostrum5 que suposarà una inversió de 223 milions d’euros.

Visita a les instal·lacions

La consellera ha presentat aquestes dades en el marc d’una reunió de treball i una visita aquest matí a les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). Acompanyada pel secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, Chacón ha estat rebuda pel director del centre, Mateo Valero, i pel director associat de la infraestructura científica catalana, Josep Maria Martorell. La trobada ha comptat també amb la participació del rector de la UPC, Francesc Torres.

Al llarg de la reunió de treball, la consellera d’Empresa i Coneixement ha tingut ocasió d’analitzar les dades d’impacte econòmic i d'activitat de recerca  del BSC-CNS. Chacón ha definit el centre com "un agent imprescindible per al progrés de la nostra economia, com es desprèn de l’efecte dinamitzador ens aporta en termes d’atracció de fons competitius per la recerca i de consolidació a totes les escales del sistema de coneixement català".  La gran infraestructura científica catalana és líder en el desenvolupament de tecnologia i la seva capacitat d'influència es concreta en l'establiment d'aliances amb companyies multinacionals i amb la incidència en l'atracció  de seus internacionals, així com en la promoció de la creació de noves empreses derivades.

Així mateix, durant la pandèmia per COVID-19, el BSC-CNS s’ha erigit com un dels principals actius de la recerca a Catalunya impulsant, liderant i participant en investigacions relacionades amb el virus SARS-CoV-2. Per exemple, en l’àmbit de l’epidemiologia i la prevenció, l’investigador Toni Gabaldón (BSC-CNS, IRB) ha fet ús de genòmica comparada de coronavirus animals i humans seqüenciats per ajudar a definir dianes per al desenvolupament de vacunes o tractaments. Per la seva part, l’investigador ICREA Carlos Pérez García-Pando del BSC-CNS ha caracteritzat per mitjà de supercomputació l’impacte del confinament a escala estatal i europea sobre la pol·lució a l’aire. Entre d’altres recerques, sota coordinació de l’investigador BSC-CNS Alfonso Valencia, el projecte Exscalate4CoV de computació d'altes prestacions ha potenciat el disseny intel·ligent de fàrmacs, per tal de reduir el temps necessari per al seu desenvolupament.

 Xip de fabricació europea

Un altre exemple del relleu de la instal·lació científica catalana és l'encàrrec al BSC-CNS per part de la Comissió Europea del projecte de desenvolupament d'un xip de fabricació europea. Es tracta d'una tecnologia estratègica que a mig termini podrà incorporar-se a les futurs generacions de supercomputadors europeus i que serà clau per a la sobirania tecnològica i la competitivitat tecnològica del Vell Continent respecte als Estat Units i la Xina.

En el seu paper com a gran infraestructura estratègia, el BSC-CNS també forma part de la candidatura de Barcelona per allotjar la nova seu del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF, per les sigles en anglès).