La Comissió Rectora del Sistema de la Formació i Qualificació Professionals ha aprovat el nou reglament de la Comissió Rectora creant la Permanent per aprofundir en la governança, així com els estatuts de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, que té l’objectiu d’impulsar la transformació del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. La sessió ha estat presidida pel conseller d’Educació, Josep Bargalló, i també hi ha participat el conseller de Treball d’Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, el viceconseller de la Presidència i comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, Pau Villòria, la directora general de Planificació en l'àmbit d’Universitats del Departament d'Empresa i Coneixement, Mercè Chacón, i el president del Consell Català de la Formació Professional, Fabian Mohedano.

 

Els estatuts de l’Agència, adscrita al Departament de la Presidència, s'estructuren en sis capítols, que recullen de manera sistemàtica els aspectes que la defineixen, les seves funcions i l’estructura, i completen el seu règim jurídic i de funcionament. L’Agència neix fruit de la necessitat d’abordar la formació de les persones al llarg de la vida, com una formació permanent, interrelacionada i connectada al llarg de tots els processos d’aprenentatge, amb capacitat d’adaptar-se contínuament als requeriments i circumstàncies de les empreses, les persones i de l’entorn canviant. En aquest sentit, suposa la integració efectiva en un sol sistema de la formació professional inicial i de la formació professional per a l’ocupació.

 

Model català d’FP no presencial i de prospecció

 

La Comissió Rectora també ha aprovat el document de bases del model català de formació professional no presencial i del model de prospecció de necessitats de formació i qualificació professionals. Pel que fa al primer punt, s’ha acordat establir els criteris generals del model català, amb l’objectiu d’impulsar-lo a partir d’una visió integrada en el conjunt de l’Administració de la Generalitat, que regularà l’Agència. L’FP no presencial permet donar resposta a les necessitats de qualificació de les persones, atès que amplia les possibilitats d’accés, qualificació, inserció i adaptació professionals i la promoció cap a estudis ulteriors, i també respon a les necessitats de qualificació de les empreses.

 

El conseller Josep Bargalló ha destacat que “pel que fa a l’aprenentatge no presencial, cal tenir present la integració de metodologies flexibles, per atendre la diversitat i les necessitats educatives específiques, per facilitar la conciliació i ajudar a disminuir l’abandonament escolar prematur i per garantir l’accés a l’aprenentatge en condicions d’igualtat, sense limitacions territorials”. El titular d’Educació també s’ha referit a l’aprovació dels estatuts de l’Agència: “No només dóna compliment a la Llei d’FP, sinó que garanteix un model integral i de concertació”.

 

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani ha afirmat que “avui el món del treball és canviant, on desapareixen o es modifiquen algunes ocupacions i n’apareixen unes altres. Unes ocupacions que el primer que necessiten es una formació professional de qualitat.” En aquest sentit, el conseller ha assegurat que “per això és tant necessària la formació al llarg de la vida, per tal que les persones  treballadores es puguin apoderar i que totes tinguin una qualificació professional i la capacitat de requalificar-se davant d’aquests canvis.” 

 

Sobre l’Agència, el Homrani ha destacat que “cal valorar totes les branques de la FP com un tot integrat; la formació inicial, formació de les persones en situació de desocupació i formació de persones ocupades. Com una xarxa única de formació que la reforci i que socialment la legitimi com un sistema de formació tècnica d’altíssim nivell.” 

 

En relació al model de prospecció, s’ha acordat establir els criteris generals, amb l’objectiu que l’Agència el pugui promoure a partir d’una visió integrada en el conjunt de l’Administració de la Generalitat. L’objectiu de la prospecció és que a partir d’una planificació dels serveis i de l’oferta del sistema d’FP ajustada a les necessitats del mercat de treball, es millori la competitivitat de les empreses, especialment en aquells sectors i ocupacions estratègics i essencials per al futur de l’economia catalana, i es millori l’ocupabilitat de les persones i es generi més i millor ocupació.

 

En ambdós models, tan en el de formació professional no presencial com en el de prospecció, també s’han acordat els objectius que cal assolir des de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, amb la participació i el consens de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de Catalunya.

 

 

Pla d'oferta integrada d’FP

 

Un altre punt va ser la informació presentada sobre la planificació de l’oferta integrada de formació professional (2020-2021), amb una previsió d’inversió econòmica 9,4M€. Aquesta oferta preveu la planificació de l’oferta integrada de certificats de professionalitat en centres educatius públics que es durà a terme de l’any 2020 al 2022, els criteris de distribució de l’oferta, el llistat de centres públics que poden fer l’oferta, el llistat de certificats de professionalitat a proposar, el llistat de comarques on s’actuarà, la proposta de les famílies professionals que s’impartiran i la proposta de certificats de professionalitat. Està previst que els instituts puguin iniciar els cursos d’especialitat a partir del proper mes de setembre.

 

Totes aquestes qüestions tractades en la sessió d’aquest matí donen resposta a les nou accions prioritàries per al període 2020-2021 pactades amb les organitzacions patronals i sindicals més representatives, que es desprenen del Document de Bases de l’Estratègia Catalana de Formació i la Qualificació Professionals de Catalunya (2020-2030) que va aprovar la Comissió Rectora el 31 de juliol de 2019.