L’Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n’acredités la propietat. Així consta al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya. Es tracta d’unes inscripcions fetes entre el 1946 i el 2015. La majoria són de construccions dedicades al culte (50 %), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com de terrenys (41 %), sobretot, rústics. La resta d’inscripcions són d’edificis (9 %) com rectories, garatges o palaus.

Lleida suma el 58 % de les immatriculacions i agrupa les tres comarques més afectades de tot Catalunya, que són el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. La demarcació de Lleida també inclou un dels dos municipis amb més immatriculacions de Catalunya. Són 82, al Pont de Suert (Alta Ribagorça). L’altre municipi amb més inscripcions al registre de la propietat és Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).

Mapa de les immatriculacions a l’abast de tothom

Les dades consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya, d’on les ha obtingudes el Departament de Justícia. Ara, es poden consultar a través d’aquest mapa interactiu, que ofereix informació sobre el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles.

Crida a la mediació entre l’Església i les altres parts que reclamen la propietat dels béns

El Departament de Justícia ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat. L’objectiu de l’Oficina és que les parts s’acullin a un procés de mediació, que faci possible arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Ester Capella, s’ha adreçat, d’una banda, a les autoritats eclesiàstiques i, de l’altra, a organitzacions com Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya, que han reclamat públicament la titularitat de béns immatriculats per l’Església. Capella fa una crida a les dues parts perquè seguin a la mateixa taula, amb l’acompanyament de la Generalitat, i acordin sortides que desbloquegin l’enfrontament actual.

La major part de les disputes són per la inscripció de llocs de culte ubicats en propietats privades i solars rústics, així com d’equipaments esportius i places públiques a l’entorn d’esglésies i rectories. Entre els llocs de culte, hi destaquen conjunts monumentals que són patrimoni històric i cultural. Si les parts no s’acullen a la mediació, o si la mediació fracassa, la publicació de les 3.722 finques immatriculades pot derivar en nombroses demandes. La immatriculació presumeix la titularitat de l’Església. En canvi, si el legítim propietari vol recuperar la finca, s’ha d’adreçar als jutjats per demostrar documentalment que l’immoble li pertany. Aquesta acció no prescriu i, per tant, no hi ha límit de temps per presentar la demanda.

Un grup de treball per impulsar un canvi normatiu

El Departament de Justícia també promou la constitució d’un grup de treball per identificar els supòsits que puguin exigir una actuació pública orientada a recuperar els béns que hagin de ser gaudits pel conjunt de la societat, per donar suport institucional als municipis en l’exercici d’accions anàlogues, per facilitar l’assoliment d’acords i per impulsar les mesures legislatives que es considerin necessàries. Aquest grup de treball es posarà en funcionament durant el proper mes de setembre, amb la participació dels òrgans de l’Administració catalana competents en matèria de registres de la propietat, patrimoni de la Generalitat i patrimoni cultural, cooperació amb l’Administració local i assessorament i defensa en dret de la Generalitat.

La primera administració que publica les immatriculacions de l’Església

La Generalitat és la primera administració que les fa públiques, després que el Govern espanyol fes cas omís de la Resolució 419/X del Parlament, de 13 de novembre de 2013; i incomplís la Proposició no de llei del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, de 4 d’abril de 2017, que exigien transparència a l’Estat en relació amb els béns que l’Església ha inscrit al registre sense cap títol de propietat. A més de les dues cambres, també n’ha instat la divulgació el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), amb la Resolució 498/2016, de 9 d’octubre de 2019. El Govern espanyol disposa de la llista de tots els béns immatriculats per l’Església des del 6 de febrer de 2018. No obstant això, no l’ha difós cap executiu del president Mariano Rajoy ni del president Pedro Sánchez.

Finques inscrites en virtut d’una llei del 1946 que equipara bisbes i notaris

La immatriculació és el registre d’un bé immoble per primera vegada. La polèmica sobre els béns immatriculats a nom de l’Església té l’origen en la Llei hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946. Aquesta norma, vigent fins al desembre de 2015, establia que l’Església, igual que l’Administració, podia immatricular una finca malgrat que no en tingués cap títol que n’acredités la propietat. Concretament, l’article 206 facultava els propis diocesans per acreditar la propietat dels béns immatriculats, com si fossin notaris. Les autoritats eclesiàstiques només havien d’estendre un certificat que fes constar el títol o mode amb què aquests béns van ser adquirits, requisit que sovint entenien satisfet amb una al·lusió genèrica a la possessió dels immobles des de temps immemorials. La informació difosa pel Departament de Justícia està acotada precisament a les immatriculacions de béns realitzades sobre la base d’aquestes certificacions de domini, les quals no constitueixen un títol d’adquisició en sí mateix, sinó únicament un títol formal i excepcional per obtenir la inscripció dels béns al registre de la propietat corresponent.

Gràfics

Immatriculacions per tipus d’immoble

 

Immobles dedicats al culte, sobretot temples	1.855	50%
Terrenys, sobretot rústics	1.518	41%
Edificis i habitatges, principalment rectories	349	9%

 

Rànquing de demarcacions amb més immatriculacions:

Lleida	58%
Barcelona	19%
Girona	13%
Tarragona	10%

 

Rànquing de les comarques amb més immatriculacions

 

Pallars Sobirà	11,2%
Alt Urgell	7,9%
Pallars Jussà	7,7%
Anoia	7,1%
Noguera	6,4%
Segarra	6,4%
La Cerdanya	5,0%

 

Rànquing dels municipis amb més immatriculacions

(593 municipis amb béns immatriculats)

 

Olesa de Bonesvalls	82
Pont de Suert	82
Ripoll	79
Rialp	69
La Torre de Capdella	67
Tremp	53