Meteorològicament, el mes de juliol s’ha caracteritzat per una primera quinzena de mes on diverses pertorbacions van visitar el país deixant quantitats de precipitació molt desigualment repartides al territori; i una segona quinzena amb una pujada molt evident de la temperatura i tempestes que van afectar la meitat nord de Catalunya.

Tempestes els dies 2 i 3 de juliol

Una situació poc definida en superfície, però amb calor als nivells baixos troposfèrics i una temperatura relativament baixa en altura pel pas d’una pertorbació que va fregar el Pirineu, va provocar tempestes que van afectar especialment el nord i quadrant nord-est del país.

• Cal remarcar les següents quantitats de precipitació registrades a les estacions de la Xarxa de Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que van ser més destacades durant l’episodi: 81,8 mm a Casserres (Berguedà), 75,9 mm a Navès (Solsonès), 69,1 mm a Vilobí d’Onyar (la Selva) o 68,1 mm als Hostalets de Balenyà (Osona).
• La precipitació va ser intensa, superant-se puntualment el llindar de 40 mm en 30 minuts a punts de la Selva (47,3 mm a Vilobí d’Onyar), però també va ser destacada la tempesta que va afectar el delta del Llobregat: 37,5 mm en 30 minuts al Port de Barcelona – Zal el Prat, i els 34,0 mm a Viladecans.
• Igualment es va superar el llindar d’1 mm per minut a diversos punts del quadrant nord-est i Prepirineu, dels quals cal remarcar els 5,7 mm a Castellnou de Bages (el Bages), els 3,9 mm a Tagamanent – PN del Montseny (el Vallès Oriental), i els 3,8 mm a Muntanyola (Osona).

 Tempestes els dies 13 i 14 de juliol

Una configuració sinòptica molt semblant a la dels dies 2 i 3 de juliol va provocar un episodi de tempestes que va afectar la meitat nord, fonamentalment al Prepirineu.

• Les quantitats de precipitació més importants registrades a les estacions meteorològiques gestionades per l’SMC van ser: 71,3 mm a Puig-reig, 64,9 mm al Santuari de Queralt o 59,0 mm a la Quar, totes tres al Berguedà, i 50,0 mm a Sant Romà d’Abella (el Pallars Jussà).
• Es va superar el llindar de 20 mm en 30 min a punts del Prepirineu i serralada Prelitoral: 36,5 mm a la Quar, 32,3 mm a Rellinars (el Vallès Occidental), i 30,3 mm a Sant Romà d’Abella.
• El llindar d’1 mm per minut es va superar a diversos punts del Principat, entre els quals cal remarcar 4,0 mm a la Quar, 3,5 mm a Sant Romà d’Abella,  i 3,0 mm al Santuari de Queralt.

 Aiguats a l’àrea metropolitana de Barcelona el dia 16 de juliol

 Xàfecs localitzats van afectar l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment al Barcelonès i el Baix Llobregat. Va ser una precipitació de tipus càlid, és a dir, relacionada amb una nuvolositat no gaire desenvolupada verticalment (4-5 kilòmetres d’altura, molt poc per sobre del nivell de congelació), per tant, sense la possibilitat de formació de cristalls de gel i sense llamps. Es tracta d’un tipus de precipitació que bastant comuna a l’àrea del Mediterrani.

La intensitat va ser elevada, tal com mostren les següents dades mesurades per l’estació de la XEMA ubicada al barri del Raval: va recollir 66,3 mm, dels quals 64,1 mm en 1h, 52,3 mm en 30 min, 21,5 mm en 10 min, i 2,5 mm en 1 min a les 04.23 h.

El mapa següent mostra la distribució de la precipitació mesurada als pluviòmetres de la XEMA i de la XOM, i l’estimació de les dades a partir dels radars gestionats per l’SMC, si bé quan es produeix aquest tipus de pluja càlida els radars subestimen la quantitat de precipitació.

Calor durant l’última setmana de Juliol

Cal remarcar que el mes va acabar amb una dorsal ocupant el sud del continent europeu, amb una temperatura de fins a 25,6 °C a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud), segons dades del radiosondatge de Barcelona. La massa d’aire càlid va provocar un considerable augment de la temperatura, amb uns valors màxims per damunt dels 40 °C a les zones més càlides del Principat. Cal remarcar els registres del dia 31: 41,6 ºC a Alcarràs (Segrià), 41,3 °C a Lleida – la Femosa (Segrià); 40,6 °C a les Borges Blanques – Mas del Boter (les Garrigues); i 40,1 °C a Tàrrega (l’Urgell).

Durant l’episodi, més de tres quartes parts de les estacions de la XEMA (143 de 183) van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor. En alguns sectors de Ponent i del prelitoral aquest llindar es va arribar a superar tres dies consecutius, de manera que en aquests indrets es pot parlar d’una autèntica onada de calor. En canvi, al Pirineu i Prepirineu oriental, així com en alguns trams del litoral, no es va assolir ni un sol dia, tot i que la calor va ser intensa arreu del país, amb xafogor al litoral.

Tot i que la calorada va deixar alguns valors de temperatura inusuals, sobretot a Ponent, no es van observar rècords absoluts de temperatura màxima perquè a finals de juny de l’any passat vam tenir una onada de calor que va deixar registres força més extrems. Malgrat tot, cal assenyalar que 13 de les 146 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la seva temperatura més alta en un mes de juliol. Destaca Raimat (Segrià), amb més de 30 anys de dades.

Pel que fa a la temperatura mínima, els valors també van ser elevats al llarg de l’episodi, si bé en general no es van registrar nits tan càlides com durant algunes de les onades de calor dels últims anys perquè l’absència de nuvolositat  va permetre un cert refrescament nocturn.

Juliol termomètricament càlid a Catalunya

Pel que fa a la temperatura el juliol es pot qualificar de càlid a gran part de Catalunya, a excepció d’alguns sectors de Ponent, on el mes ha estat normal, on el mes ha estat normal (figura 1).

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de juliol respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de juliol pel període de referència 1961-1990) que han superat els +2 °C a les estacions de la XEMA.

Aquestes anomalies han estat conseqüència dels valors elevats de temperatura en relació a la situació anticiclònica que va dominar la meteorologia durant la darrera setmana del mes de juliol. 

Figura 1:

Mapes de temperatura mitjana del mes de juliol del 2020 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Precipitació desigualment distribuïda

El juliol ha estat sec o molt sec a la meitat sud del territori, nord de la costa Brava i gran part del Pirineu occidental. En canvi, ha estat plujós o molt plujós al Prepirineu, prelitoral nord, sud de la costa Brava i el nord del Maresme, àrea metropolitana de Barcelona, i el Pla d’Urgell (figura 2).

Figura 2:

Mapes de precipitació acumulada durant el mes de juliol del 2020 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i la XOM, gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

Les baixes pressions que van afectar Catalunya durant la primera quinzena del mes amb una precipitació en forma de ruixat i acompanyada de tempesta expliquen la distribució de les anomalies de precipitació tan desigualment repartida.

D’altra banda, la retirada de les pertorbacions cap al nord durant la segona quinzena en relació al desplaçament de la massa càlida tropical, ha provocat que les línies frontals afectessin el nord del país, però especialment al Prepirineu on el contrast de l’elevada temperatura diürna juntament amb una certa inestabilitat atmosfèrica va afavorir la formació de tempestes, situació típica d’aquesta època de l’any, essent el Prepirineu i el Pirineu oriental les zones climàticament més plujoses durant l’estiu.

La taula següent mostra les estacions gestionades per l’SMC que durant el mes de juliol van igualar o superar els 100 mm:

Radiació solar lleugerament per sobre per l’època de l’any

La mitjana mensual de la irradiació solar global diària ha estat lleugerament per sobre dels valors normals a Catalunya, si bé a punts del quadrant nord-est ha estat lleugerament per sota  (figura 3). 

Figura 3:

Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de juliol del 2020 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2010-2019).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat

3 d’agost del 2020