El Pla de fosses de la Generalitat, en marxa des del 2017, ha permès l’obertura de 30 fosses de la Guerra Civil i la identificació de 8 persones que hi estaven enterrades. Les excavacions han facilitat la recuperació de 308 persones. 

Des de la Transició fins a l’inici del Pla, s’havien obert a Catalunya 28 fosses, recuperat 58 cossos i identificat unes altres set persones. Per tant, en tres anys, el Pla ha multiplicat per més de cinc el nombre de persones recuperades i ha superat el nombre d’identificats. 

El Pla planifica i prioritza l’obertura de noves fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Està coordinat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica.  

A finals de 2017, per posar un exemple, el Pla va facilitar les excavacions de les fosses del Soleràs (Garrigues) i Miravet (Terra Alta), on es van trobar 146 i 99 persones, respectivament. Es tracta de les fosses més grans excavades fins ara a Catalunya pel que fa al nombre d’individus trobats. 

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. 

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal. 

A Catalunya hi ha 523 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades. 

Conveni amb Navarra  

La Generalitat de Catalunya i la comunitat foral de Navarra signaran un conveni al setembre per poder compartir perfils genètics amb l’objectiu d’identificar víctimes localitzades en fosses de la Guerra Civil i el franquisme. Els dos governs estan portant a terme programes similars per obrir fosses als respectius territoris i identificar-ne les restes. 

L’acord preveu la col·laboració en els treballs de documentació, preservació i senyalització de fosses, així com la reparació i la dignificació de les víctimes. El conveni també estableix l’organització conjunta d’exposicions, esdeveniments, col·loquis o seminaris relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i la Transició.  

Els dos governs es comprometen a compartir programes educatius i a impulsar projectes de recerca comuns relacionats amb la memòria, així com a intercanviar informació de les respectives col·leccions de fons orals i documentals.