L’any 2019, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va batre el seu propi rècord i va fer aflorar 203,7 milions d’euros de frau fiscal, un 11,1% més que l’any anterior. Es tracta de la xifra més alta de frau descobert fins ara per l’Agència, des que es va posar en marxa el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal l’any 2015. En total, les actuacions de control efectuades per l’ATC per prevenir i reduir el frau han fet aflorar 944,24 milions d’euros els últims cinc anys. Aquest import es desprèn de l’Informe de resultats del primer any de vigència del Pla 2019-2022.

L’anàlisi per figures tributàries conclou que l’impost sobre successions i donacions és el tribut on s’ha fet aflorar més frau, amb 75,3 milions, un 37% del total, seguit de molt a prop per l’impost sobre el patrimoni, amb 64,3 milions, un 32% del total. En tercera posició, se situa l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, amb 57,6 milions descoberts, un 28% del total. Finalment, el frau que s’ha fet aflorar en altres tributs representa el 3% del total, amb un import de 6,5 milions d’euros.

Per àmbits d’actuació, les activitats d’inspecció són les que aixequen un import més elevat de frau, amb 107 milions, seguides per les de gestió, amb 79,2 milions, i per les de recaptació, amb 17,5 milions d’euros descoberts.

Pla de prevenció i reducció del frau fiscal 2019-2022: quatre eixos i 75 mesures

El Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022 va ser aprovat per la Junta de Govern de l’Agència Tributària de Catalunya el primer trimestre del 2019 i presentat davant del Parlament de Catalunya pel vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda en data 5.06.2019. El nou Pla és el resultat de l’experiència assolida amb el Pla 2015-2018, i respon als principis de transparència i rendiment de comptes en els quals es fonamenta el nou model d’Administració tributària de Catalunya.

El Pla 2019-2022 consta de 75 mesures, de les que 57 s’han posat en marxa el 2019. D’aquestes, 33 han assolit plenament l’objectiu fixat (fet que equival al 58% del total), 19 l’han assolit de manera parcial (el 33%) i 5 mesures no l’han assolit (el 9%). El Pla s’estructura en quatre eixos d’actuació: la prevenció del frau; el control, la detecció i la correcció; la implicació social en la prevenció i la reducció; i els canvis organitzatius i la dotació de recursos i mitjans.

1. Prevenció del frau

Del balanç de les mesures realitzades per prevenir el frau l’any 2019, destaca l’increment del 55%, respecte a l’any anterior, de les visites dels ciutadans als espais de la seu electrònica dedicats a la prevenció i la reducció del frau fiscal; la participació de 32 voluntaris de l’ATC al programa d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), que han impartit 60 tallers d’educació tributària; o la col·laboració amb 4 centres de recerca: la Universitat de Boston, la Paris School of Economics, la Universitat de Kentucky i l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB).

Pel que fa al nombre de denúncies tributàries presentades el 2019, cal destacar que s’ha produït un augment del 78,51% (216 denúncies) respecte del 2018 (121 denúncies), fet que mostra com s’enforteix la consciència del compliment tributari en els ciutadans.

D’altra banda, l’ATC ha continuat impulsant millores en els serveis d’atenció a la ciutadania. Un exemple n’és el sistema d’avisos i recordatoris als contribuents, que constitueix un nou canal de comunicació: el 2019 s’han enviat un total de 16.112 SMS, que han servit per confirmar el servei de cita prèvia i per enviar notificacions electròniques. En aquesta mateixa línia de facilitar la interacció amb el ciutadà, se situen els tràmits per la via telemàtica. En data 31.12.2019, el nombre de tràmits electrònics disponibles respecte del total era del 85,42%, fet que suposa un increment del 31,25% respecte a l’exercici anterior.

2. Control tributari, detecció i correcció del frau

En aquest àmbit s’inclou el frau descobert el 2019, de 203,7 milions d’euros, l’import més alt des del primer any d’aplicació del Pla. D’altra banda, l’Informe posa de manifest un increment de les anomenades “autoliquidacions induïdes”, és a dir, les que es presenten com a conseqüència de les actuacions de comprovació i requeriments que fa l’ATC. Pel que fa a aquestes darreres, durant l’exercici 2019 es van presentar 5.034 autoliquidacions induïdes per import d’11,85 milions d’euros, davant les 3.635, per import de 9,82 milions d’euros, que es van presentar el 2018, fet que suposa un augment del 38,49% en el nombre i del 20,67% en l’import.

Cal destacar que s’han practicat 38 liquidacions, amb un import de 31 milions d’euros, per fets impositius no declarats per canvis de residència ficticis dels contribuents, tant a altres comunitats autònomes com especialment a l’estranger, i s’han efectuat també requeriments d’informació amb transcendència tributària de canvis de residència fiscal. En relació amb el control dels béns situats a l’estranger, el 2019 s’han practicat 18 liquidacions per import de 12 milions d’euros.

Han continuat també les campanyes de detecció del frau dirigides a sectors específics, entre les quals destaca el sector immobiliari, on el control s’ha centrat a comprovar l’aplicació indeguda de bonificacions per part de revenedors de béns immobles i en l’incompliment de requisits per aplicar tarifes bonificades en l’ITPAJD. Durant el primer any de vigència del Pla, l’import del frau descobert en aquest sector ha estat de 14,14 milions d’euros.

Es pot afirmar que les mesures executades en matèria de control, detecció i correcció del frau són el resultat de les actuacions dutes a terme respecte dels tres components que formen la bretxa fiscal: la no autoliquidació (non-filling), la infradeclaració (under-reporting) i el no pagament (under-payment). En aquest sentit, es pot destacar que les mesures adoptades en matèria d’ITPAJD s’han focalitzat en el no pagament i, sobretot, en la infradeclaració, assumint que el volum de no autoliquidació és molt baix a causa del tancament registral que opera en aquest impost. D’altra banda, les mesures adoptades en matèria d’ISD i IP se centren tant en la infradeclaració com en la no autoliquidació, per exemple, la comprovació de reduccions i exempcions aplicades indegudament o l’ocultació de patrimonis a l’estranger.

Una de les novetats del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal 2019-2022 va ser la publicació de la llista de deutors tributaris amb un deute o una sanció tributària pendent per un import superior al milió d’euros, en data 31 de desembre de cada any. El mes de novembre, l’Agència va enviar les notificacions corresponents als contribuents que tenien aquest deute pendent, amb la intenció que poguessin regularitzar la situació abans de final d’any. D’acord amb l’Ordre que regula la publicació de la llista, aquesta informació s’havia de difondre entre l’1 de maig i el 30 de juny del 2020, però les circumstàncies sobrevingudes per la pandèmia han obligat a ajornar la publicació de la llista fins al proper 21 de setembre d’enguany.

3. Implicació social en la prevenció

Les mesures incloses en aquest tercer bloc tenen com a finalitat potenciar la col·laboració amb els intermediaris tributaris, en especial amb les associacions i col·legis professionals, i augmentar la coordinació administrativa. Així, el 2019, l’ATC ha intensificat la col·laboració entre els ens que formen Tributs de Catalunya per prevenir i reduir el frau, i ha potenciat intercanvis d’informació amb organismes de l’Administració general de l’Estat.

D’altra banda, s’ha potenciat la coordinació interadministrativa, especialment centrada en l’intercanvi d’informació amb transcendència tributària. En concret, l’Agència ha signat un conveni de col·laboració amb l’Idescat per millorar l’èxit de les notificacions.

4. Canvis organitzatius, de dotació de recursos i mitjans

Finalment, i pel que fa als canvis organitzatius previstos al Pla, durant el primer any d’aplicació destaca l’increment del total de la plantilla un 5,24%, fins arribar a les 763 persones, 256 de les quals pertanyen als cossos tributaris. L’informe posa en relleu que el personal qualificat “ha passat de representar un 31,2% a un 33,6%”, i es preveu que augmenti encara més com a resultat de la creació de 120 places del cos tècnic de gestors tributaris i 20 places del cos superior d’inspectors, que es convocaran durant els propers tres anys i permetran reforçar i estabilitzar la plantilla de l’Agència.