Desafortunadament, són encara freqüents les conductes incíviques de banyistes i de visitants dels espais naturals que deixen i aboquen les deixalles arreu, amb una tendència que apunta a l’alça aquest estiu, sobretot a la barra del Trabucador. És important saber que al Parc no hi ha contenidors o papereres distribuïts per tota la seva extensió, ni cap servei de recollida de brossa, com en els pobles i ciutats. Cal endur-se tots els residus que s’hi generen.

Els plàstics, per exemple, quan arriben al mar, el sol, el vent i les onades els trenquen en porcions cada cop més petites i queden convertits en microplàstic, un producte pràcticament no degradable. Les conseqüències d’aquest material sobre la costa, els ocells, els peixos, els mamífers i les tortugues marines, i també sobre la nostra salut, poden arribar a ser devastadores.

El Delta posseeix la franja de costa més natural i menys urbanitzada de Catalunya, però, al mateix temps, suporta una dinàmica ambiental complexa a causa de l’activitat de la desembocadura de l’Ebre, el mar Mediterrani i el sistema de drenatge dels canals. És habitual que, després de cada temporal, la costa quedi completament coberta de tota classe d’objectes i residus, que s’han llençat fora del circuit de  gestió, o bé que provenen d’altres països de la Mediterrània amb escasses estratègies en el tractament de les deixalles. A aquests residus s’hi sumen, bàsicament durant la temporada d’estiu, els que abandona la gent després de gaudir del lleure en uns espais que, si no es respecten, corren el perill de perdre una rica biodiversitat.