La presó de Ponent disposa a partir d’ara d’un sistema de videovigilància que permet l’enregistrament d’imatge i so a les cel·les d’aïllament provisional i contenció, a més de les zones d’escorcoll. Són els mateixos estàndards de seguretat que també s’han instal·lat al centre penitenciari Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires). Aquestes dues presons, construïdes ja fa molts anys, són les primeres on s’han eliminat les zones cegues dels espais crítics, i s’han equiparat així als centres nous, dins el pla del Departament de Justícia per ampliar i actualitzar els sistemes de vigilància i enregistrament. En aquesta primera fase s’hi han instal·lat un centenar de noves càmeres.  

 

Els treballs van començar al febrer i han permès que Brians 1, que és el centre de preventius de referència de la demarcació de Barcelona, i ara també Ponent, tinguin el mateix sistema de captació i emmagatzematge d’imatge i so que els centres penitenciaris més moderns: Puig de les Basses (Figueres) i Mas d’Enric (el Catllar). 

 

En el cas del centre penitenciari lleidatà, ja disposava de càmeres a les sales d’escorcoll i contenció, però ara també n’hi ha a les d’aïllament, de manera que  l’enregistrament de so serà possible en tots els casos.

 

La previsió era acabar aquesta primera fase a finals de maig. Tanmateix, el calendari s’ha vist afectat per l’estat d’alarma amb motiu de l’emergència sanitària, i més recentment per noves mesures de confinament al Segrià, cosa que ha suposat la limitació d’entrades de persones externes per evitar contagis entre interns i treballadors.

 

Segona fase: zones crítiques de la resta de presons  

 

En una segona fase, que començarà el juny de l’any que ve, Justícia completarà la instal·lació d’aquestes noves càmeres a la resta de cel·les d’aïllament, cel·les de contenció i sales d’escorcoll, perquè tots els centres penitenciaris de la Generalitat tinguin el mateix sistema de videovigilància. 

 

Actualment no tenen cap sistema de videovigilància les cel·les d’aïllament de Dones i Quatre Camins; ni les sales d’escorcoll de Dones, Quatre Camins, Brians 2, Joves i Lledoners. En canvi, sí que en tenen totes les cel·les de contenció a Catalunya, però només enregistren l’àudio les de Puig de les Basses i Mas d’Enric, i ara ja també Ponent i Brians 1.  

 

Pel que fa als centres de règim obert, tenen capacitat d’enregistrar vídeo i àudio la sala d’escorcolls del Centre Obert Lleida i les cel·les de contenció del Centre Obert Tarragona i Centre Obert Barcelona 2 (La Trinitat).

 

Una inversió de més de 600.000 euros 

 

El Departament de Justícia té prevista una inversió de més de 600.000 euros fins a final de l’any vinent per dotar els espais crítics de totes les presons amb sistemes homogenis.

 

Els últims centres penitenciaris construïts per la Generalitat són Puig de les Basses (2014) i Mas d’Enric (2015), amb una ràtio que se situa a l’entorn d’una càmera per cada intern. Això significa que són presons amb una dotació d’entre 800 i 900 càmeres. Entre aquestes hi ha les ubicades a les cel·les de contenció, les cel·les d’aïllament i les sales d’escorcoll, les quals, a més de les imatges, també capten i emmagatzemen el so. Aquest estàndard de vigilància contrasta especialment amb el dels centres construïts amb anterioritat, com Ponent (1984), Quatre Camins (1989), Brians 1 (1991) i Brians 2 (2007).

 

Els serveis penitenciaris estudien l’adquisició de càmeres unipersonals 

 

A més de completar la instal·lació de càmeres de seguretat estàtiques, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima també estudia l’adquisició de dispositius subjectius, que enregistren les actuacions de manera dinàmica, instal·lades en l’equipament dels funcionaris. Es tracta d’unes càmeres que ja fan servir algunes policies en actuacions d’ordre públic. 

 

Documentar situacions d’estrès 

 

Els escorcolls dels interns es fan a les sales d’escorcoll, expressament previstes per garantir la seva intimitat, i són habituals, especialment en un centre de preventius, on hi ha més ingressos i trasllats des de la presó fins als jutjats. Aquests escorcolls requereixen un nu integral. Es poden produir tant per evitar l’entrada de substàncies o d’objectes prohibits des de fora com per comprovar que no n’hi hagi d’amagats a l’interior. Les imatges d’aquests escorcolls estaran encriptades i només en podrà autoritzar la visualització la direcció del centre. 

 

En canvi, les immobilitzacions són excepcionals, per contenir presos que perden el control i que mostren una agressivitat extrema que posa en risc tant la seva pròpia integritat com la dels altres presos i la dels funcionaris. Es tracta de situacions estressants per als interns i els professionals, que poden requerir l’ús de la força per part de l’administració penitenciària. Aquestes immobilitzacions tenen lloc en cel·les de contenció. 

 

Els casos d’aïllament provisional es produeixen quan els interns són sancionats per faltes disciplinàries. Les sancions es compleixen a les cel·les d’aïllament. 

 

Cinc sancions de suspensió de sou i feina per actuacions irregulars des del 2017 

 

Des de 2017 i fins al febrer d’aquest any, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima ha obert 152 investigacions per suposats maltractaments als interns per part dels professionals del sistema penitenciari. D’aquestes investigacions, se n’han desprès 5 expedients disciplinaris que s’han resolt amb suspensions de sou i feina. Es tracta, per tant, de 4 sancions en 4 anys, en un col·lectiu amb 4.500 treballadors. 

 

El sistema penitenciari de la Generalitat està altament escrutat pel Síndic de Greuges, el Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, el Defensor del Poble i el Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa, la Fiscalia i els jutjats de vigilància penitenciària, a més del Servei d’Inspecció de la mateixa Generalitat. Davant d’una conducta punible, la Generalitat és la primera d’informar-ne la Fiscalia.

 

Protegir la reputació d’uns professionals que afronten situacions d’alta complexitat 

 

L’extensió i millora del sistema de videovigilància per eliminar les actuals zones cegues dels centres penitenciaris construïts ara fa més d’una dècada és la millor garantia de protecció dels funcionaris davant de possibles denúncies falses per maltractaments. A més, la incorporació del sistema d’enregistrament del so aportarà nous elements de context per interpretar correctament els fets i documentar els incidents. Les càmeres contribuiran a la protecció del prestigi i la reputació d’un col·lectiu que afronta situacions d’alta complexitat. L’experiència dels centres més moderns demostra que l’enregistrament del so i de la imatge són factors que eviten incidents i falses denúncies, alhora que proporcionen les màximes garanties als interns i als funcionaris. Els professionals dels centres penitenciaris treballen per la reinserció i estan compromesos amb els drets humans i amb la dignitat de les persones. Des del 2016, més de 2.000 funcionaris han fet formació sobre el Protocol d’Istanbul.