L’últim cap de setmana d’agost ha vingut marcat per un canvi de temps molt notable a Catalunya, provocat per l’arribada d’un profund solc a nivells mitjans i alts de l’atmosfera que ha deixat aiguats de més de 150 mm, una notable baixada de la temperatura i fins i tot neu i glaçades a l’alta muntanya pirinenca.

El divendres 28 d’agost es van formar les primeres tempestes a partir de migdia, sobretot al nord del país, i durant la tarda van ser localment intenses i acompanyades de pedra i fortes ratxes de vent. La pluja més extensa, intensa i abundant va caure durant la nit de divendres a dissabte, quan es van recollir més de 100 mm en una extensa àrea del Berguedà, el Ripollès i Osona. Dissabte al vespre es van repetir alguns xàfecs amb tempesta, però el més destacat va ser la baixada de la temperatura, amb neu a partir d’uns 2.200 m al Pirineu.

El diumenge 30 d’agost es van tornar a formar grans nuvolades a diversos sectors del país, sobretot al nord, i una tempesta força localitzada va deixar més de 100 mm a cavall de la Selva i l’extrem sud del Gironès. La nit de diumenge a dilluns ha estat la més freda a molts sectors de l’interior, amb rècords de temperatura mínima d’agost a diversos sectors del país.

Els mapes anteriors, corresponents a la topografia de 500 hPa (uns 5.500 m d’altitud) de divendres (esquerra), dissabte (centre) i diumenge (dreta) mostren la lenta arribada del solc, que no ens ha acabat de creuar fins dilluns a la matinada. El radiosondatge de Barcelona de diumenge a la matinada va mesurar -20,3 ºC a 500 hPa, el valor més baix en un mes d’agost al llarg seus 22 anys de dades. L’aire fred a nivells mitjans és un dels factors que ha afavorit la inestabilitat.

Aiguats de fins a més de 150 mm al Ripollès, Berguedà i Osona

Entre el divendres 28 a la tarda i la matinada del dissabte 29 les tempestes van ser pràcticament generals, però les més intenses i persistents es van concentrar entre el Ripollès, el Berguedà i Osona, amb registres excepcionals al voltant dels 150 mm en poques hores, com ara els 156,8 mm de Campdevànol (Ripollès).

El mapa següent mostra l’estimació de la pluja acumulada entre el divendres 28 i el dissabte 29 i s’ha obtingut mitjançant la combinació del camp de precipitació vist per la Xarxa de Radars de Catalunya (XRAD) i els pluviòmetres de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA).

La nit de divendres a dissabte també es va produir un altre màxim destacat de pluja entre el Tarragonès i l’Alt Camp, amb màxims probablement superiors als 100 mm.

La taula següent mostra la precipitació acumulada a les estacions automàtiques de la XEMA i manuals de la XOM  que entre el divendres 28 i el dissabte 29 d’agost van recollir més de 75 mm.

El dia més plujós de les últimes dècades en algunes comarques

Els aiguats de divendres al vespre i nit van ser excepcionals en alguns sectors del Prepirineu, especialment al sud del Ripollès, al Baix Berguedà i al voltant del Lluçanès, al nord d’Osona. La pluja recollida entre divendres a la tarda i dissabte al matí per alguns observadors de la XOM va ser inèdita o amb precedent diverses dècades enrere. Aquests són els registres més destacats del dia pluviomètric que va de divendres a dissabte al matí (07-07 h UTC):

• 156,8 mm a Campdevànol (Ripollès), el dia més plujós des del 7 de novembre de 1982, quan s’hi van recollir 196,0 mm
• 140,2 mm a Berga (Berguedà), igualment el dia més plujós des del 7 de novembre de 1982, quan s’hi van mesurar 153,9 mm
• 137,8 mm a Casserres (Berguedà), que seria el dia més plujós de la sèrie iniciada el 1960, superant els 112,4 mm del 30 d’agost de 2004
• 112,0 mm a Prats de Lluçanès (Osona), el dia més plujós des del 10 de juliol de 1992, quan s’hi van recollir 117,5 mm

Pel que fa a les estacions automàtiques de la XEMA, dues estacions de la zona amb més de 20 anys de dades van registrar divendres el dia més plujós de tota la seva sèrie (0-24 h UTC). Concretament:

• 119,7 mm a Montesquiu (Osona), amb 21 anys de dades, superant els 91,0 mm del 28 de setembre de 2003
• 96,8 mm a la Quar (Berguedà), amb 24 anys de dades, superant els 87,2 mm del 18 de desembre de 1997

Aiguats localitzats al nord-est diumenge a la tarda

Diumenge ja no vam tenir precipitació tan extensa ni abundant, però les nuvolades van créixer amb força a molts sectors i encara van descarregar ruixats i tempestes localment intenses, sobretot a les comarques del nord-est, especialment al litoral i prelitoral, i en menor mesura també al Pirineu i Prepirineu.

Les estacions de la XEMA i de la XOM van recollir fins a 58,6 mm a Cassà de la Selva (Gironès) o 42,6 mm a Calonge (Baix Empordà). Ara bé, l’estimació de precipitació obtinguda combinant les dades de la Xarxa de Radars de Catalunya (XRAD) i els pluviòmetres de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) mostra màxims al voltant dels 100 mm a cavall de la Selva i el Gironès, a tocar dels termes municipals de Caldes de Malavella i Llagostera.

Poca pluja a Ponent i al sud

Com sol passar en aquesta època de l’any, i malgrat que la pluja de la nit de divendres a dissabte va ser força extensa, cal remarcar la irregularitat de les quantitats de precipitació. Al sud del pla de Lleida i a l’interior de les Terres de l’Ebre la pluja va ser molt escassa, inferior a 1 mm, i en alguns indrets de la Ribera d’Ebre o les Garrigues va ser del tot inapreciable.

Molta activitat tempestuosa

La pluja intensa de divendres, dissabte i diumenge va anar en molts casos acompanyada de tempesta, sobretot durant la jornada de divendres, quan la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 5.687 llamps núvol – terra a Catalunya, dels quals 841 al Berguedà, 477 al Solsonès, 454 al Bages o 448 a l’Alt Camp, com a comarques més afectades. L’endemà dissabte la majoria de descàrregues es van produir sobre el mar, mentre que a Catalunya se’n van registrar 519, novament amb el Berguedà amb el nombre més gran d’impactes (146). Finalment, diumenge es van registrar 622 llamps, dels quals 127 a l’Alt Urgell. Els mapes següents mostren la distribució espacial i temporal dels llamps entre el 28 i el 30 d’agost.

A banda, algunes de les tempestes van anar acompanyades de pedra, així com fortes ratxes de vent, com els 90 km/h registrats a Alguaire (Segrià) divendres a la tarda.

Rècords de temperatura mínima d’agost

Després d’uns dies d’ambient força calorós i sobretot xafogós al litoral, el canvi de temps ha implicat una important baixada de la temperatura, fins a valors clarament inferiors als normals a finals d’estiu. Els mapes següents mostren l’evolució de la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) entre les matinades de divendres (esquerra), dissabte (centre) i diumenge (dreta), passant d’una massa d’aire força càlida, al voltant dels 20 ºC,  fins a menys de 10 ºC arreu del país (8,8 ºC segons el radiosondatge de Barcelona de la nit de diumenge a dilluns).

La refrescada va ser sobtada acompanyant les tempestes, però els valors més baixos s’han registrat les matinades del diumenge 30 i del dilluns 31, amb rècords de temperatura en un mes d’agost a 29 de les 146 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades:

Els mapes següents mostren la temperatura mínima dels dies 30 i 31 d’agost de 2020 a Catalunya, així com la localització de les estacions que han registrat la seva temperatura més baixa en un mes d’agost:

La temperatura diürna també va ser molt baixa per l’època, sobretot amb el cel més ennuvolat de dissabte, però pràcticament no hem tingut rècords. De totes maneres, 2 de les 146 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van registrar la seva temperatura màxima diària més baixa en un mes d’agost. Va ser el cas de la Llacuna (Anoia, 12 anys de dades), amb 19,5 ºC de màxima, i de Viladrau (Osona, 15 anys de dades), amb 16,4 ºC.

Neu i glaçades a l’alta muntanya pirinenca

La baixada de la temperatura va provocar que dissabte i diumenge arribés a nevar a cotes altes del Pirineu i Prepirineu, a partir d’uns 2.200 – 2.500 m. En general va ser una nevada testimonial, però visible a tota la serralada. Els sensors de gruix de neu de les estacions automàtiques d’alta muntanya han mesurat gruixos inferiors als 5 cm, gairebé indistingibles del terra, amb l’excepció de Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà), que s’ha aproximat als 10 cm de neu. Malgrat tot, no es tracta d’una nevada insòlita a l’agost al Pirineu.

A banda de la neu, cal destacar les glaçades que s’han registrat per sobre de 2.100 – 2.200 m, per exemple amb -1,3 ºC de mínima a la Tosa d’Alp 2500 (Cerdanya) o Boí (2.535 m, Alta Ribagorça). Són valors poc freqüents a l’estiu, però només cal anar 3 anys enrere per trobar-ne de més baixos, el 10 d’agost de 2017.

31 d’agost de 2020