El Departament de Salut ha explicat aquest migdia com potenciarà encara més un dels àmbits i pilars fonamentals del sistema nacional de salut de Catalunya: l’atenció primària. Ho farà amb un Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària, que va més enllà de l’impacte que genera la COVID-19 i que compta amb una inversió total de gairebé 300 milions d’euros fins el 2022; tot plegat, suposa un dels pressupostos més grans mai destinats a l’atenció primària, clau per ser la porta d’entrada al sistema sanitari del país.

“Avui assentem les bases d’un pla que ha de revaloritzar l’atenció primària com la punta de llança per frenar la pandèmia i preservar la salut i el benestar de tota la ciutadania”. Amb aquestes paraules ha definit el pla el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, que l’ha presentat avui conjuntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. “Un pla que ens ha d’ajudar a reforçar l’atenció primària com una eina imprescindible que ens ajudi a conviure amb la Covid-19 amb la màxima seguretat per a tots i totes fins que puguem disposar de la vacuna”, ha dit Aragonès.

El vicepresident ha afegit que el pla, “bona part del qual serà estructural”, té com a finalitat “donar resposta a les necessitats de la pandèmia, amb la inequívoca voluntat que aquestes inversions extraordinàries contribueixin a reforçar els canvis estructurals necessaris”. En aquest sentit, ha recordat que moltes de les modificacions que es proposen ja estaven previstes i compten amb un ampli consens entre el sector. “Impliquen noves formes de treballar i una reorganització de funcions”, ha remarcat. Per a Aragonès,  l’objectiu és “avançar cap a un model que situa l’atenció primària al centre del sistema sanitari”, perquè “l’atenció primària és un dels àmbits que va quedar més afectat per la crisi del 2008 i per les retallades que els governs d’aleshores van aplicar i que estem revertint des del 2016”, ha conclòs.

Per la seva banda, la consellera de Salut ha afirmat que “era urgent i prioritari atorgar a l’atenció primària el rol d’eix vertebrador de tot el sistema”. La consellera ha explicat que el Pla té dues velocitats: a curt termini, amb la gestió de la Covid, i, a llarg termini, “amb la construcció d’uns pilars sòlids” que permetin adaptar-se als canvis socials i donar una millor assistència. “No només tractem la malaltia, sinó la paraula salut en tota la seva dimensió, en la promoció de la prevenció, l’atenció i, sobretot, amb equitat i sent-hi sempre”.

Vergés ha reiterat que “ens els propers mesos el repte és enorme” i s’ha mostrat convençuda de la fortalesa de la primària.  La consellera ha destacat que el nou Pla es marca com a objectius millorar l’accessibilitat, millorar els processos, augmentar la resolució i atendre bé la cronicitat, incorporant més professionals, enfortint el rol assistencial, maximitzant les competències professionals i incorporant altres perfils, així com les noves tecnologies. “Tot això és complir el compromís que ens vam fixar a l’inici de la legislatura amb l’atenció primària”, ha reblat Vergés.

Pel director del Servei Català de la Salut, el Pla és absolutament imprescindible i “ha de servir per impulsar la transformació de la primària al nostre país. És un pla que ja estava previst tenint en compte l’increment de la demanda dels últims anys i que hem accelerat a causa de la COVID19”. D’altra banda, Adrià Comella també s’ha referit a la incorporació de nous professionals sanitaris. “L’increment que es planteja representa un 17% de l’increment de la plantilla a l’atenció primària, però no seria suficient; no es una qüestió només de mans sinó també d’invertir en renovació tecnològica i de canvis en els processos de treball, per aconseguir ser més ràpids i encara més eficients”.

El pla de reforç de l’atenció primària s’ha treballat prioritzant l’escolta de les necessitats dels professionals que hi treballen i s’està dissenyant des de fa mesos, però la pandèmia ha accelerat la posada en marxa de les principals mesures que contempla, de manera que algunes ja es podran començar a desplegar de forma imminent.

 

Enfortir una primària amb demanda creixent

Una de les principals motivacions per a impulsar aquest pla conjuntural i a la vegada estructural, és el constant increment de la demanda a l’atenció primària, en un país que ha augmentat la seva població un 22% en 18 anys i on gairebé el 40% té problemes crònics, gràcies al fet que les malalties es curen o es cronifiquen en major mesura. No obstant això, l’aparició de noves malalties -com la pròpia COVID, en què la primària està fent una ingent tasca de control i contenció- i les noves i canviants necessitats de salut de la ciutadania auguren un major creixement d’aquesta demanda.

De fet, tres dades així ho dibuixen. La primera, que l’any passat l’activitat va créixer en 2,4 milions de visites respecte l’any 2018, fregant gairebé els 50 milions. La segona, que al gener i febrer d’enguany (abans de l’inici de la pandèmia), l’activitat ja havia crescut un 2,7% respecte el mateix període del 2019. I la tercera, que la primària està atenent el 80% de la demanda que està generant la COVID, desplegant activitats de diagnòstic clínic (PCR’s i altres proves), participant en cribratges massius, identificant contactes estrets dels casos que diagnostica o seguint casos asimptomàtics i lleus, entre altres. A més, a partir d’ara, haurà d’incrementar més les seves funcions i activitats, relacionades amb la COVID -com ara fer suport a les escoles o fer front a les 500.000 PCR que caldrà fer a la comunitat educativa- o no vinculades amb aquesta malaltia –com garantir activitat ajornada –vacunes infantils-, atendre l’activitat habitual i incrementar les relacionades amb la salut mental per l’impacte de la pandèmia.

Per tot plegat, la previsió d’increment de la demanda s’espera que se situï al voltant del 25% respecte l’any anterior. En aquest escenari cal garantir, doncs, que els professionals, els processos i la tecnologia disponible assegurin la capacitat d’atenció. Per això, donar una resposta ràpida, adequada i efectiva als pacients és imprescindible dimensionar l’atenció primària, per afrontar el present i durant els propers anys, responent a la COVID i més enllà d’ella.  

 

Un canvi de model i actuació en quatre àmbits

El pla contempla incorporar altres perfils als equips d’atenció primària que treballin de forma interdisciplinar amb la resta de professionals de medicina i infermeria. Aquests canvis, ja previstos i d’ampli consens en el sector, impliquen noves formes de treballar, una reorganització de les funcions i nous processos de treball. De fet, suposa un canvi de model que la pandèmia accelera.

Per això, el pla planteja afegir professionals de forma conjuntural per a donar resposta a la COVID, així com també d’altres de forma estructural per a seguir reforçant la plantilla de professionals. En aquest sentit, a banda de créixer en nombre i tipus de professionals, el pla també suposarà guanyar eines tecnològiques, optimitzar i redefinir processos de treball i habilitar espais de treball dins i fora dels CAP.

Pel que fa a professionals, el seu creixement per respondre de forma més ràpida i eficient a totes les necessitats -fruit de la pandèmia o activitat habitual- es planteja actuar des de dues vessants: 

• Per a abordar la COVID, els equips d’atenció primària sumaran més de 1.400 professionals per gestionar-la des de tres nivells:
• Assistencial: reforçant les plantilles amb més metges i infermeres
• Informatiu: amb gestors Covid i els referents Covid Salut i Escola
• Intervencionista: equips de cribatge poblacional arreu per a fer PCR’s massius a determinats nuclis i entorns poblacionals.
• Per a respondre a l’augment de la demanda i a les noves formes d’abordatge de l’assistència, s’incorporen de forma estructural uns 2.400 professionals d’altres disciplines per assumir tasques assistencials que impactin en:
• Una millor assistència, amb perfils capaços de resoldre patologies cròniques i derivades de la pandèmia, com treballadors socials, nutricionistes o especialistes en salut mental.
• Una millor atenció a l’usuari, incorporant auxiliars d’infermeria i administratius orientats a l’atenció ciutadana.
• Un suport al professional mèdic a través d’una nova figura: l’assistent d’equip, que descarregarà els facultatius de tasques administratives.

En resum, la incorporació d’aquests professionals permet reorganitzar les tasques administratives i de gestió que no són pròpies de la tasca assistencial, per tal que metges i infermeres se centrin en allò que només poden fer elles i ells i que realment aporta valor al pacient i al sistema.

 

Eines tecnològiques i habilitació d’espais

El pla també contempla invertir prop de 5,5 M€ en necessitats d’inversió tecnològica, per garantir una resposta ràpida i eficient a la ciutadania, especialment en un context on la digitalització i les alternatives a la visita presencial s’han consolidat. Per exemple, per a la millora de l’accessibilitat es reforçaran i es milloraran centraletes telefòniques de CAP’s, mentre que s’adquiriran més equips i dispositius per a incrementar la telemedicina i l’atenció a domicili. La despesa tecnològica també arribarà als equips de cribratge territorial de proves PCR, millorarà programaris d’aplicatius mòbils, i abastarà l’atenció assistencial a altres sectors, com l’educatiu, amb la integració de bases de dades.

D’altra banda, el pla també preveu que aquestes noves inversions requereixen d’espais nous, propers o ja existents als CAP per encabir els nous professionals, per respondre a les necessitats generades per la COVID, i per especialitzar-ne alguns amb visió territorial, per a fer PCR’s, per a atendre la demanda pediàtrica o per a l’activitat de vacunació, per exemple. Tot plegat es farà de manera sectoritzada i coordinada amb les regions sanitàries i els municipis.