El Govern de Catalunya, a través dels Departaments d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i de Treball, Afers Socials i Famílies, s’ofereix a participar en l’acollida de les persones refugiades que avui són a les illes gregues, particularment a Lesbos, i es compromet a acollir un mínim de 100 persones refugiades i 20 menors emigrats sols que es troben actualment a l’illa. Per això, demana al Govern espanyol que s’ofereixi a la Unió Europea i al Govern de Grècia per a participar de forma solidària amb la resta d’estats europeus en la reubicació d’aquestes persones després dels incendis al camp de Moria, que han posat cruament al descobert la negligència humanitària i la precarietat de la situació en la que es troben els refugiats.

A més, els dos Departaments denuncien que els estats europeus no estan responent a la crisi humanitària generada i demanen a la Unió Europea que lideri i coordini la resposta d’acord amb els seus propis principis, de manera urgent, solidària, humanitària, conjunta i compartida.

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha subratllat que “els estats europeus han incomplert el compromís a què van arribar el 2015 per acollir 160.000 persones refugiades”, i ha recordat que aquesta xifra és només una petita part del total. “Cal actuar urgentment davant de les escenes que vivim cada dia al mar Mediterrani o del drama humanitari de Mória, un drama que no és només el que es viu avui en aquest camp de refugiats sinó el com s’ha arribat fins aquí”.

Solé ha destacat que “Catalunya vol ser part activa d’aquesta resposta humanitària”, i ha destacat la feina feta en aquest sentit que “ve de lluny, com ara la declaració de Catalunya com a port segur per a l’arribada de vaixells de rescat”.

Per la seva banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, considera que “quatre anys després, l’acord entre la UE i Turquia ha suposat un estancament de milers de persones, moltes d’elles dones, infants i joves, l’aturada de les seves vides, el confinament en camps de refugiats en condicions deplorables i l’empitjorament de l’estat de salut d’aquestes persones”.

Segons El Homrani, “la política d’asil, en tant que és una forma de defensa de les llibertats més enllà de les pròpies fronteres, és definitòria del caràcter democràtic d’un país: per tant, considerem que ha de ser una política comuna en el marc de la Unió Europea amb el compromís de tots els seus estats membres. Alhora, exigim el compliment dels tractats internacionals i dels drets humans, de la infància i els dels de les persones migrants que provenen de països en guerra, violència o amb vulneracions dels drets humans”.

Els dos Departaments demanen que els estats de la Unió Europea defensin la necessitat d’una operació permanent d’ajut i salvament que tingui com a objectiu impedir la pèrdua de vides humanes i la salvaguarda de la integritat física de les persones que intenten arribar a la Unió Europea.

Pel que fa al Govern espanyol, exigeixen que doni compliment a les diferents sentències dels diferents tribunals que han determinat que les competències d’acollida de persones refugiades correspon a la Generalitat de Catalunya i, a tals efectes, iniciï el traspàs de recursos i efectius necessaris per a fer-la efectiva. I per tal de poder fer una acollida que permeti la integració des de la plena ciutadania als joves migrats sols que són tutelats i protegits per l’administració catalana, exigeixen al Govern espanyol que modifiqui la llei d’estrangeria per tal de corregir les actuals limitacions en la concessió i renovació de permisos de treball i residencia.

Per últim, els Departaments d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i de Treball, Afers Socials i Famílies volen fer un agraïment als voluntaris, activistes, entitats de suport als refugiats, i també molts habitants de Lesbos i pescadors del Mar Egeu i la Mediterrània, per la seva activitat de recolzament, suport i salvament de persones refugiades. I també expressen el seu reconeixement a la feina, amb recursos sovint insuficients, de les entitats especialitzades en l’atenció a les persones refugiades.