Servei Meteorològic de Catalunya

gràfica

L'any pluviomètric 2019-2020, un dels més plujosos

query_builder   14 setembre 2020 13:43

event_note Nota de premsa

L'any pluviomètric 2019-2020, un dels més plujosos

  • El superàvit de precipitació ha estat general al territori
  • Els totals el situen entre un dels més plujosos de les sèries

Per tal de valorar les reserves hídriques d’un territori generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent. Així, l’any pluviomètric 2019-2020 abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2019 i el 31 d’agost de 2020.

L’any 2019-2020 ha estat plujós de forma general, i molt plujós o extraordinàriament plujós en algunes zones

Mapa PPT

La precipitació anual registrada a Catalunya ha acumulat quantitats d’entre uns 400 mm a la Ribera d’Ebre i al Segrià, i fins a poc més de 1800 mm a la zona dels Ports i punts de l’alta muntanya del Pallars. Els totals han superat els 850 mm gairebé a un 60% del territori, i en un 40% s’hi ha superat els 1000 mm.

 

Gairebé arreu s’excedeix en més d’un 20% la precipitació mitjana climàtica anual

Tot el país ha superat els respectius valors de la mitjana climàtica del període 1961-1990, i només ho ha fet de forma molt modesta a zones de la Val d’Aran, Alt Urgell, Cerdanya, Garrotxa, Alt Empordà i Penedès on es pot parlar d’un any pluviomètric amb trets de normalitat. A una gran part del país aquesta ha quedat superada amb més d’un 20% assolint a més de la meitat del territori quantitats acumulades de precipitació que suposen entre un 130% i un 170% respecte de la mitjana. Cal destacar també que a un 15% del territori s’hi ha superat el 150%, arribant a doblar el valor de la mitjana a punts de l’àrea dels Ports.

Mapa APPT

El superàvit més gran, amb totals de precipitació que suposen més del 170% respecte dels valors mitjans del període 1961-1990 s’ha donat a zones de l’extrem sud, sobretot del Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta, encara que també a zones del Priorat, Barcelonès, Maresme i Gironès.

En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2019-2020 es pot considerar  com a plujós o molt plujós gairebé a totes, encara que amb molta moderació a la conca de la Garona, capçalera de la Noguera Pallaresa, i trams de la conques del Francolí, Foix, Muga i Fluvià.

 

L’any pluviomètric 2019-2020, d’entre el conjunt dels més plujosos

A les dues sèries climàtiques disponibles amb més de 100 anys d’història l’any pluviomètric 2019-2020 ha estat d’entre els nou més plujosos de les respectives sèries; l’Observatori Fabra, amb 859,2 mm, se situa com a 7è més plujós dels seus 107 anys de sèrie, i l’Observatori de l’Ebre amb 756,6 mm ha registrat el 9è més plujós dels seus 113 anys (a tots dos observatoris l’any més plujós va ser 1971-1972 amb 1289,2 mm i 1102,5 mm respectivament).

Fabra ap_appt
Gràfica Ebre ap_appt

D’altra banda, per a gairebé totes les sèries amb més de vint anys de funcionament, l’any 2019-2020 se situa entre els 5 més plujosos, essent el més plujós a punts del Montsià, Ribera d’Ebre i Baix Ebre, a zones litorals de la meitat sud, de la serra litoral i de la depressió Prelitoral des del Penedès fins al Baix Empordà, així com també en zones d’Osona i del Pla d’Urgell, o també en algunes valls del Ripollès i Solsonès.

En els últims deu anys, 2019-2020 ha estat el més plujós amb un patró tan generalitzat, ja que per exemple 2017-2018 i 2012-2013 ocupen també el podi de més plujós en algunes sèries, però no van ser plujosos d’una forma tan general com el d’enguany.

 

Un any farcit d’episodis pluviomètrics amb trets d’excepcionalitat

L’any pluviomètric es va iniciar amb una tardor del 2019 molt plujosa en determinats indrets de Ponent, del prelitoral Sud i del Prepirineu oriental, de les més plujoses de les darreres dècades, amb una contribució clara del mes d’octubre amb un temporal excepcional en els dies 22 i 23.

Va donar continuïtat l’hivern 2019-2020, inusualment plujós, amb superàvits de precipitació a pràcticament tot el territori, sobretot al terç sud i a l’interior del quadrant nord-est, només amb l’excepció de l’Aran.  Cal recordar el desembre del 2019,  el més plujós des del 2000, i sobretot el mes de gener del 2020 amb un superàvit de precipitació inèdit en molts indrets, el més plujós de les últimes dècades com a mínim des del 1996, en el qual una llevantada excepcional dels dies 19 a 23 coneguda amb el nom de Glòria va deixar quantitats de fins a més de 200 mm en un dia, i més de 400 mm en tot l’episodi, amb precipitació a cops de caràcter intens tot i ser durant l’hivern.

Tardor
Hivern

La primavera, plujosa en general, també va ser excepcional a sectors del litoral,  prelitoral i serà recordada pels registres inèdits de precipitació de l’abril que van representar rècords a la sèrie centenària de l’Observatori Fabra.

Finalment, durant l’estiu, el mes de juny va ser inusualment plujós, en general el més plujós des de 1997, i s’hi va afegir precipitació abundant durant el juliol i l’agost en àmplies àrees del nord-est, Tarragonès i Alt Camp, resultant un estiu plujós a gran part del nord-est on s’hi ha donat rècords com a mínim des de 1950.

 

Primavera
Estiu

Un any de més neu al vessant sud i Prepirineu


Pel que fa al mantell nival al Pirineu i Prepirineu l’any 2019-2020 no ha estat un any globalment ni dels més ni dels menys nivosos. Al vessant nord sí que ha estat un any més aviat escàs de neu, mentre que el vessant sud i al Prepirineu s’ha donat algun superàvit provocat pel temporal Glòria i depenent molt de la cota d’orientació. En general només s’ha sobrepassat el 150 cm de gruix mitjà diari en algun moment al sector oriental.

Les primeres acumulacions de neu a les zones d’alta muntanya van ser de poc gruix i es van donar al setembre en data més tardana que altres anys.

L’octubre no va presentar gaires contribucions, en canvi novembre va donar força neu al vessant nord del Pirineu. L’estació de Bonaigua (2.266 m), amb dades des de 1998, va registrar un gruix de neu mitjà de la tardor que és el 4t més alt de la seva sèrie de 21 anys.

 

Bonaigua

A partir de desembre, la majoria de nevades van ser més generoses als vessants sud i oriental del Pirineu. Una llevantada important de desembre va concentrar la neu a les parts més altes del Ripollès, i amb menor mesura a l’Alt Berguedà i la Cerdanya.

La contribució de neu més destacada de l’any va ser causada entre els dies 19 i 23 de gener quan el temporal de llevant excepcional conegut amb el nom de Glòria va acumular fins a 150 cm de neu nova als cims del Pirineu oriental. Va ser al llarg d’aquest episodi que es van produir algunes nevades a d’altres sectors del país fora del Pirineu, amb una cota de neu molt variable.

A finals de març, el dia 30, es va donar la nevada més important de la temporada al sector occidental del Pirineu on havien estat minses durant tot l’hivern. Aquest episodi es va perllongar fins al 2 d’abril i també va deixar neu a cotes baixes del sud de Catalunya, sobretot a les Terres de l'Ebre i el Priorat, o a sectors de l'altiplà Central.

En alguns indrets del sector oriental del Pirineu, el 2019-2020 es pot considerar el més nivós dels anys recents, com en el cas d’Ulldeter (2.410 m) on s’ha superat el de les temporades 2017-2018 i 2016-2017.

 

Prats d'Aguiló
Malniu
Ulldeter

Els valors acumulats

A continuació es mostren les estacions meteorològiques gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2019-2020 ha estat superior als 1.500 mm, ubicades gairebé totes al Pirineu o Prepirineu, tot i que també fora de l’alta muntanya i a indrets del prelitoral. El valor màxim se situa al sud del país, als Ports.

 

Nom de l’EMA

Comarca

PPT (mm)

 

PN dels Ports

Baix Ebre

1854,8

Espot (2.519 m)

Pallars Sobirà

1807,5

Ulldeter (1.999 m) (XOM)

Ripollès

1778,3

Puig Sesolles (1.668 m)

Vallès Oriental

1773,3

Lliurona (XOM)

Alt Empordà

1762,9

Ulldeter (2.410 m)

Ripollès

1706,4

Molló - Fabert

Ripollès

1672,8

Ciuret (XOM)

Osona

1654,9

Santuari de Núria (1.971 m) (XOM)

Ripollès

1651,8

Beget (XOM)

Ripollès

1645,5

Viladrau

Osona

1640,6

Sant Pau de Segúries (XOM)

Ripollès

1634,4

Certascan (2.400 m)

Pallars Sobirà

1554,9

el Port del Comte (2.316 m)

Solsonès

1541,7

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló

Cerdanya

1532,7

 

Fora de l’alta muntanya, els valors més alts de precipitació, superiors als 1200 mm, recollits a les estacions de la XEMA i de la XOM, han estat els següents:

 

Nom de l’EMA

Comarca

PPT (mm)

Sant Pau de Segúries

Ripollès

1489,1

Batet de la Serra (XOM)

Garrotxa

1473,5

Mieres (XOM)

Garrotxa

1451,5

la Vall d'en Bas (XOM)

Garrotxa

1441,6

Campdevànol (XOM)

Ripollès

1434,5

la Vall de Bianya (XOM)

Garrotxa

1425,8

Santa Pau (XOM)

Garrotxa

1418,6

Sant Joan de les Abadesses

Ripollès

1394,4

Arbúcies (XOM)

Selva

1389,2

Santa Coloma de Farners

Selva

1374,0

Olot - el Parc Nou (XOM)

Garrotxa

1371,3

Gisclareny

Berguedà

1355,1

Olot

Garrotxa

1338,3

Planoles (XOM)

Ripollès

1305,2

Campins (XOM)

Vallès Oriental

1295,7

Cassà de la Selva

Gironès

1281,5

Taradell (XOM)

Osona

1274,2

Pantà de Sau

Osona

1265,8

Viu de Llevata (XOM)

Alta Ribagorça

1250,8

la Vall d'en Bas

Garrotxa

1245,2

Tortellà (XOM)

Garrotxa

1230,4

la Quar

Berguedà

1230,3

Castellar de n'Hug - el Clot del Moro

Berguedà

1224,5

Vielha

Val d'Aran

1201,2

 

Pel que fa als valors més baixos, les quantitats mesurades a les estacions gestionades per l’SMC són les que es presenten a la taula següent:

 

Nom de l’EMA

Comarca

PPT (mm)

Seròs

Segrià

424,9

Aitona

Segrià

463,0

Lleida - la Femosa

Segrià

467,3

Almacelles (XOM)

Segrià

476,0

Riba-roja d'Ebre (XOM)

Ribera d'Ebre

481,0

Vilanova de Segrià

Segrià

483,9

Maials

Segrià

487,2

Vilanova de Segrià (XOM)

Segrià

487,4

Sunyer (XOM)

Segrià

500,7

       

 

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació definitiva del Butlletí de l’any pluviomètric 2019-2020 a partir del pròxim mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a  www.meteo.cat.

 

14 de setembre de 2020

 

12  

Imatges

Mapa PPT set19-ago20

Mapa PPT set19-ago20 386

Mapa APPT set19-ago20

Mapa APPT set19-ago20 295

Mapa APPT_19tardor

Mapa APPT_19tardor 276

Mapa APPT_20Hivern

Mapa APPT_20Hivern 284

Mapa APPT_20Primavera

Mapa APPT_20Primavera 280

Mapa APPT_20Estiu

Mapa APPT_20Estiu 281

Gràfica Obs. Fabra

Gràfica Obs. Fabra 165

Gràfica Obs. Ebre

Gràfica Obs. Ebre 171

Gràfica Bonaigua

Gràfica Bonaigua 223

Gràfica Cadí Nord- Prat d'Aguiló

Gràfica Cadí Nord- Prat d'Aguiló 202

Gràfica Malniu

Gràfica Malniu 194

Gràfica Ulldeter

Gràfica Ulldeter 184

1  

Fitxers adjunts

Nota informativa

Nota informativa
PDF | 952