El Departament de Territori i Sostenibilitat commemora els més de 10 anys de processos participatius en matèria de medi ambient posant en marxa una campanya informativa per animar la ciutadania a dir la seva en la planificació de les polítiques ambientals. Coincidint amb el Dia Internacional de la Democràcia, que se celebra aquest dimarts, ha iniciat la difusió de vídeos i material gràfic que mostren de manera didàctica què és un procés participatiu, com s’organitza, i com s’intervé, així com dades dels que s’han impulsat en més de deu anys en matèria de medi ambient. El material exposa quines són les fases d’aquests processos, els subjectes implicats, la manera com es desenvolupen, els espais habilitats per facilitar la participació i els òrgans permanents creats amb aquest objectiu.

En un dels vídeos de la campanya, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, exposa que “ja no es pot entendre la tasca d’un Govern o d’una Administració sense els mecanismes necessaris que facilitin conèixer la opinió i el punt de vista de les persones administrades”, admetent que “en tota la nostra experiència, el resultat ha estat sempre l’enriquiment dels projectes que es posen a l’abast”.

Facilitant la col·laboració

Amb aquesta iniciativa, el Departament de Territori i Sostenibilitat pretén promoure la implicació de la societat en la definició de les polítiques públiques, en la línia del que estableixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible, concretament l’ODS 16, la Unió Europea i les democràcies més avançades. Així, convida la ciutadania a redefinir el seu paper en la presa de decisions i assumir un rol més proactiu que la converteixi en actriu protagonista amb veu pròpia durant els processos d’elaboració de normativa i plans estratègics impulsats pel Govern. En paraules de Subirà, “per tot el que ha representat aquest treball conjunt volem seguir facilitant aquesta col·laboració, i aconseguir que les polítiques ambientals que fem i encetem siguin les més encertades per al nostre país”.

La participació activa en la presa de decisions és un dret de la ciutadania per  tenir capacitat real d’influència a partir del debat, el diàleg, la deliberació. De fet, és un dels drets recollits en la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, així com en altres textos legals d’àmbit estatal i europeu. En destaquen la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient. El Conveni d’Aarhus, sobre l'accés a la informació, la participació pública i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient, realitzat en aquesta ciutat danesa el 25 de juny de 1998, i ratificat per Espanya el desembre de 2004, obliga els Estats que en formen part a informar del seu compliment.

7.300 participants, 16 processos

Més de 7.300 persones han participat en la definició de plans i estratègies vinculades al medi ambient i la sostenibilitat. En total, han estat 16 processos participatius, amb més de 360 sessions d’informació i debat, i més de 8.100 propostes recollides en matèries diverses com aigua, residus, biodiversitat, qualitat ambiental i canvi climàtic, desenvolupament sostenible, i tercer sector. Respecte dels col·lectius participants, la majoria han estat empreses i associacions empresarials, seguides d’ajuntaments, i entitats ambientals sense ànim de lucre.

Després d’aquests més de deu anys, el Departament fa un balanç molt positiu de l’obertura de nous canals de comunicació i relació, i de la promoció del debat real, tot i que considera que el gruix dels processos han implicat la societat civil organitzada, i no tant l’individu. Per això, cal un canvi social per aprofitar les oportunitats d’una cultura  participativa.

Processos rellevants

Entre els processos participatius més rellevants impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat en matèria ambiental destaquen els del primer cicle del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGCFC) (2006-2010), amb més de 2.300 participants; la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, entre 2007 i 2008, amb més de 1.400 implicats; l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible, entre 2009 i 2010, que va implicar més de 1.000 participants; els debats preliminars per a l’elaboració de la Llei de territori, el 2014, amb més de 700 participants; i l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, el 2017, amb més de 260 participants.

En paral·lel, també s’han establert òrgans de caràcter permanent per àmbits temàtics, integrats per representants de l’administració i la societat organitzada. Alguns exemples són el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya, la Comissió de Seguiment del Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya, la Taula de la Qualitat de l’Aire de Tarragona, els Òrgans rectors i de participació dels parcs naturals, la Comissions de desembassament i el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA), i la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre.

Des del 2018, tota la participació dels diferents departaments de la Generalitat es canalitza a través del portal web participa.gencat.cat.