Direcció General de Comunicació

Medalla or

El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat a Lluís Llach i a Maria Teresa Codina

query_builder   22 setembre 2020 15:25

event_note Nota de premsa

El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat a Lluís Llach i a Maria Teresa Codina

  • Destaquen per les seves trajectòries, Llach com a cantautor, escriptor, polític i pel seu compromís amb el país, i Codina com a mestra, pedagoga i pionera de la renovació pedagògica, amb un fort compromís amb l’educació dels col·lectius més desafavorits

 

  • Aquest guardó es va crear el 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic

 

El Govern ha aprovat concedir la Medalla d’Or de la Generalitat a Catalunya a Maria Teresa Codina Mir i a Lluís Llach Grande per les seves destacades trajectòries, la primera com a mestra i pedagoga i, el segon, com a cantautor, escriptor i polític, i pel seu compromís amb el país. Aquest guardó és la màxima distinció honorífica que atorga la Generalitat.

 

Lluís Llach

 

Lluís Llach i Grande va néixer a Girona l'any 1948. Es va traslladar a Barcelona per iniciar estudis universitaris i l'any 1967 es va integrar al moviment de la Nova Cançó incorporant-se a Els Setze Jutges. Va ser aleshores quan la seva activitat discogràfica i pública, que el va portar a fer un recital en solitari al Palau de la Música i a ser reconegut com un valor de la Nova Cançó.

 

A inicis dels anys setanta, els seus problemes amb el franquisme el van obligar a viure pràcticament cinc anys a París, on va debutar l’any 1973, amb la seva mítica actuació a l’Olympia, que li va obrir les portes als millors teatres de la capital, de França i de països francòfons com Bèlgica, Suïssa o el Canadà.

 

Va tornar definitivament a Catalunya amb la mort del dictador Franco i des de llavors no va deixar d’actuar per Europa i alguns països americans, així com a pràcticament totes les capitals de l'Estat espanyol. La major part de la seva feina la va centrar als Països Catalans, fins l'any 2007, quan complerts els seus quaranta anys de vida artística va decidir acomiadar-se amb dos recitals al seu poble, Verges.

 

Darrere seu deixa col·laboracions amb diversos actors de la cultura tant en el món de la cançó com en el del cinema, la música, el teatre i la poesia, i cal remarcar la que va realitzar amb el seu amic, el poeta Miquel Martí i Pol.

 

L’any 2010 va crear una fundació amb el seu nom que actua al Senegal des de fa 10 anys, a la regió de Palmarin, en els àmbits pedagògic, cultural i social. L'any 2012 va iniciar la seva faceta com a escriptor i fins avui ha editat cinc llibres, quatre novel·les i un llibre homenatge a Miquel Martí i Pol.

 

L'any 2015 va passar a formar part del grup d'independents de la candidatura de Junts pel Sí i l’any següent va ser nomenat president de la Comissió del Parlament d'Estudi del Procés Constituent. L’any 2018, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, el va designar per presidir el que seria el Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent i que avui s'ha convertit en el moviment cívic anomenat Debat Constituent. L’any 2019, Carles Puigdemont el va convidar a integrar-se en el Govern del Consell per la República, del qual en forma part.

 

Al llarg de la seva carrera ha rebut moltes distincions i en destaquen les següents: Premi Disc Català de l'Any (1979), Creu de Sant Jordi (1981), Premi Disc Català de l'Any (1993), Artista de la UNESCO per la Pau (1999), premi Cerverí de lletres per a cançó (2001), Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya (2007), Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada (2013), premi Méditerranée (2016), premi Joan Blanca (2016), Doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona (2017) i premi Canigó (2017).

 

Maria Teresa Codina

 

Maria Teresa Codina i Mir va néixer a Barcelona l’any 1927. Va obtenir el títol de mestra (1951) i la llicenciatura de Filosofia i Lletres en l’especialitat de Filologia Clàssica (1952). Posteriorment va fer una estada a França, on va rebre una intensa formació pedagògica al Centre d’Études Pédagogiques dirigit per Pierre Faure, a més d’altres cursos a la Sorbonne. De retorn a Catalunya, després d’iniciar i abandonar els estudis de Pedagogia a la Universitat de Barcelona per trobar-los excessivament teòrics i descontextualitzats, es va decantar pel treball educatiu al Col·legi Internat La Molina, dirigit per Jordi Galí i Herrera, on va obtenir una sòlida experiència que va orientar definitivament la seva vocació pedagògica a través d’una acció educativa rigorosa i científica.

 

La trajectòria de Maria Teresa Codina s’emmarca plenament en l’evolució de l’educació del segle XX a Catalunya, en la qual hi té un protagonisme destacat. Tant ella com la generació de mestres a la qual pertany van impulsar la segona onada de la renovació pedagògica que té les arrels i els fonaments en la pedagogia activa i el moviment de l’Escola Nova del primer terç del segle XX i que va projectar l’educació catalana vers els canvis profunds que van caracteritzar la transició i l’etapa democràtica del darrer quart del segle passat.

 

Les fites més rellevants d’aquest itinerari són: fundació i direcció de l’escola Talitha (1956-1974), participació en l’equip fundador de l’Escola de Mestres Rosa Sensat (1965), docència a l’Escola Nostra Senyora del Port i l’Institut Nacional de Batxillerat Casa Antúnez (1974-1977) i desenvolupament del projecte d’actuació integral a la zona de Can Tunis de Barcelona, un barri de població majoritàriament gitana, a través de l’escola Avillar Chavorrós (1977-1983) i, uns anys després, de l’escola secundària adaptada Xavó-Xaví (1989-1992). El bagatge i els coneixements adquirits van comportar que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Ensenyament (1983-1987), i l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (1987-1992) li encarreguessin la direcció de programes d’acció especial, educació compensatòria i educació en la diversitat.

 

L’impuls de la renovació pedagògica de l’escola catalana, la coherència del projecte educatiu, el treball en equip, el compromís amb una escola al servei de la comunitat, la millora de la formació dels mestres i la lluita pel dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats són eixos que han orientat l’acció educativa de Maria Teresa Codina i Mir. Una acció que s’ha completat amb una notable activitat en la publicació de llibres i articles de didàctica, educació infantil, experiències educatives, atenció a la diversitat i lectures per a infants.

 

Ha rebut les següents distincions: Premi Ramon Llull d'experiències pedagògiques (1979), Premi Hidalgo de Presència Gitana (1983), Premi Ramon Fuster a la seva trajectòria professional (1995), Premi Catalunya d'Educació (2002), Premi Mestres 68 (2009), reconeixement del valor del seu itinerari pedagògic per part de la Societat Catalana de Pedagogia (2012) i nomenament de Doctora Honoris Causa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (2018).

 

Les Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya

 

Les Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya es van crear el 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. L'atorgament del guardó té caràcter honorífic i les persones que se’n distingeixen tenen dret al tractament d'Excel·lentíssim Senyor de manera vitalícia.