El joier Ignasi Cucurella presenta una selecció de les obres més representatives que ha creat durant 50 anys, joies que reflecteixen sentiments, emocions i vivències personals i que interpreten la realitat del nostre món. La mostra “Ignasi Cucurella. De la tempesta a l’esperança” es pot visitar a l’aparador del Palau Robert del 30 de setembre al 18 d’octubre.
Ignasi Cucurella, nascut l’any 1943 a Manresa i Premi Mestre Artesà 2018, concedit per la Generalitat de Catalunya, va estudiar a l’Escola Massana i ha combinat uns fonaments tècnics sòlids amb una creativitat innata, amb innovacions rellevants que l’han portat a anar més enllà del que està establert. Va presentar la seva primera exposició a la galeria Símbol, a Manresa, el 1968.
Cucurella, que ha comptat amb la col·laboració de Guiomar Amell com a comissària per a aquest projecte, presenta petites escultures. Les seves joies van més enllà d’uns materials clàssics en joieria o d’un destí ornamental concret.
En els textos de l’exposició, Guiomar Amell afirma que “l’art és el mirall de la història humana, és la primera forma de comunicació no verbal. Es va iniciar com a llenguatge visual ja en la prehistòria, abans de qualsevol escriptura, i segueix sent sovint el millor testimoni transmissor dels fets i les realitat socials dels éssers humans”.
La mostra d’Ignasi Cucurella es presenta en diversos apartats:
Repressió i denúncia
El primer escenari de la mostra aplega joies que capten la soterrada violència dels anys de la postguerra i de la dictadura. Són obres generades en un context de control polític i clandestinitat en les dècades dels anys seixanta als vuitanta, durant l’època de joventut de Cucurella. Les petites escultures, els objectes manipulables denuncien l’opressió, el pensament únic imposat, la persecució de la llengua i la cultura catalana.
Compromís amb la natura
Les joies d’aquest apartat posen en valor la defensa de la natura. Les creacions de Cucurella simbolitzen tot allò que és imprescindible per a l’existència humana: l’aire, l’aigua, el foc, la terra, el metall, la vegetació...
Art i amistat
Ignasi Cucurella presenta quatre joies, fermalls i penjolls, fetes a quatre mans amb l’escultor i amic Ricard Vaccaro, l’escultor dels boscos transparents, de les ondulacions i la llum, amb el qual va compartir l’esperit de diàleg, d’identitat catalana i de denúncia política.
Contradicció i esperança. Esperança en un canvi social, polític i espiritual
L’últim escenari es presenta com un escenari obert i en construcció, en una conjuntura convulsa. Les joies identifiquen les diverses lluites socials, les peces són contradictòries, allò que es trenca es pot tornar a unir. Tornen a aparèixer elements de denúncia pel clima de repressió present a la societat, perseguint la llibertat de pensament i d’expressió, amb empresonats i exiliats, lluites contra les injustícies o per l’equitat de la dona a la societat.
Cucurella, que ha comptat amb la col·laboració de Guiomar Amell com a comissària per a aquest projecte, presenta petites escultures. Les seves joies van més enllà d’uns materials clàssics en joieria o d’un destí ornamental concret.
En els textos de l’exposició, Guiomar Amell afirma que “l’art és el mirall de la història humana, és la primera forma de comunicació no verbal. Es va iniciar com a llenguatge visual ja en la prehistòria, abans de qualsevol escriptura, i segueix sent sovint el millor testimoni transmissor dels fets i les realitat socials dels éssers humans”.
La mostra d’Ignasi Cucurella es presenta en diversos apartats:
Repressió i denúncia
El primer escenari de la mostra aplega joies que capten la soterrada violència dels anys de la postguerra i de la dictadura. Són obres generades en un context de control polític i clandestinitat en les dècades dels anys seixanta als vuitanta, durant l’època de joventut de Cucurella. Les petites escultures, els objectes manipulables denuncien l’opressió, el pensament únic imposat, la persecució de la llengua i la cultura catalana.
Compromís amb la natura
Les joies d’aquest apartat posen en valor la defensa de la natura. Les creacions de Cucurella simbolitzen tot allò que és imprescindible per a l’existència humana: l’aire, l’aigua, el foc, la terra, el metall, la vegetació...
Art i amistat
Ignasi Cucurella presenta quatre joies, fermalls i penjolls, fetes a quatre mans amb l’escultor i amic Ricard Vaccaro, l’escultor dels boscos transparents, de les ondulacions i la llum, amb el qual va compartir l’esperit de diàleg, d’identitat catalana i de denúncia política.
Contradicció i esperança. Esperança en un canvi social, polític i espiritual
L’últim escenari es presenta com un escenari obert i en construcció, en una conjuntura convulsa. Les joies identifiquen les diverses lluites socials, les peces són contradictòries, allò que es trenca es pot tornar a unir. Tornen a aparèixer elements de denúncia pel clima de repressió present a la societat, perseguint la llibertat de pensament i d’expressió, amb empresonats i exiliats, lluites contra les injustícies o per l’equitat de la dona a la societat.
