Cultura

El Departament de Cultura presenta els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics 2018 a les Terres de Ponent, l'Alt Pirineu i l'Aran

query_builder   9 octubre 2020 13:35

event_note Nota de premsa

El Departament de Cultura presenta els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics 2018 a les Terres de Ponent, l'Alt Pirineu i l'Aran

  • L’Alt Pirineu és dels territoris de Catalunya amb més coneixement i ús del català. La transmissió generacional afavoreix el català a les Terres de Ponent i l’Alt Pirineu
  • El 83,3 % de la població de l’Aran entén l’aranès

 

Gràfic

L'Alt Pirineu és el territori de Catalunya amb més coneixements de català; i Ponent i l'Alt Pirineu se situen entre els territoris on s'usa més intensivament (molt o força), amb el 50% i el 60% de la població. Com al conjunt de Catalunya, la transmissió generacional és positiva cap al català, sobretot a l'Alt Pirineu. Pel que fa a l'aranès, el 83,3% de la població adulta l’entén, el 73,5% el sap llegir, el 60% el sap parlar i el 45,8% el sap escriure. Els coneixements d’aranès augmenten des del 2008 sobretot en l’habilitat de llegir (14 punts) i escriure (11 punts). Creix també el percentatge de població que sap parlar l’aranès (3,2 punts) i que l’entén (5,1 punts).

 

Aquests són alguns dels resultats principals de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran presentats en la sessió en línia organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, avui, divendres 9 d’octubre. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha obert la sessió, i després, la sociòloga de la Direcció General Anna Torrijos ha exposat la situació sociolingüística en aquest territori, també en comparació amb la resta de Catalunya. Aquesta sessió és la tercera que es fa en línia, després de la del Maresme i la del Penedès, que van tenir lloc a la primavera.

  

L’impacte demogràfic

Catalunya presenta diferències sociolingüístiques segons l’àmbit territorial, arran de les diferents evolucions demogràfiques. A les Terres de Ponent, segons les dades del padró continu d’habitants de 2003, quan es va fer la primera edició de l’Enquesta, la població nascuda a l’estranger representava un 6,8% (21.211 persones) sobre el conjunt de la població, mentre que el 2018 arribava al 18,9 % (68.393) de la població. A l’Alt Pirineu al 2003 la població nascuda a l’estranger representava un 8% (4.682 persones) de la població, mentre que el 2018 arribava al 16,7% (10.331) de la població.

Aquests dos territoris, especialment Ponent, destaquen per ser els que més creixement de població nascuda a l’estranger ha tingut des del 2001 quan es va iniciar el procés d’immigració de població estrangera més important de Catalunya. No obstant això, des de la darrera edició de l’enquesta de fa 5 anys la població estrangera ha disminuït una mica. A més, tots dos territoris han patit despoblació o poc creixement dels nascuts a Catalunya.

Si es comparen la població de Ponent amb el conjunt de Catalunya hi ha gairebé 6 punts més de nascuts a Catalunya, 6 menys de nascuts a la resta de l’Estat i un percentatge similar de nascuts a l’estranger.

A l’Alt Pirineu el 71% de la població és nascuda a Catalunya (7 punts més que a Catalunya). Per altra banda hi ha 5 punts menys de població nascuda a la resta de l’Estat que al conjunt de Catalunya i 1,5 punts menys de nascuts a l’estranger.

Una diferència important entre la població d’arribada recent i la població que va arribar a mitjan segle XX de la resta de l’Estat és que són col·lectius homogenis pel que fa al grup d’edat al que pertanyen. A la piràmide de població, s’observa que la població estrangera té més representació en les franges de població més joves, de 15 i 44 anys; per tant es tracta de població en edat laboral plena, mentre que la provinent de la resta de l’Estat és una població més envellida, que es concentra sobretot entre els més grans de 65 anys; per tant, població jubilada.

A Catalunya el 48% de la població de 65 anys o més ha nascut a la resta de l’Estat. Aquest fenomen no es dona a Ponent i l’Alt Pirineu on aquest percentatge és inferior al 30% i el 70% de la població de 65 anys o més ha nascut a Catalunya.

A Ponent, les poblacions amb percentatges més alts de població nascuda a l’estranger  són Guissona, la Portella, Aitona, Torres de Segre i Alcarràs.

A l’Alt Pirineu, les poblacions amb percentatges més alts de població nascuda a l’estranger són Puigcerdà, Esterri d’Àneu i la Seu d’Urgell.


Els coneixements de català a l’Alt Pirineu els més alts de Catalunya

L’EULP 2018 indica que a les Terres de Ponent i a l’Alt Pirineu, la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre (94,4% i 97,8%), saber parlar (84,4% i 95,2%), llegir (87,6% i 93,3%) i escriure el català (73% i 76,3%). Són percentatges per sobre de la mitjana dels nivells de coneixement de Catalunya. Els de l’Alt Pirineu són els més alts de Catalunya.

En nombres absoluts, a Ponent, 284.550 persones de 15 anys i més entenen el català, 254.595 el saben parlar, 264.109 el saben llegir i 219.956 persones el saben escriure. A l’Alt Pirineu hi ha 52.055 que l’entenen, 49.226 que el saben parlar, 49.672 que el saben llegir i 40.599 que el saben escriure.

En relació a la resta de territoris, les demarcacions territorials amb població amb uns coneixements més alts de català (per sobre del 84% de saber parlar i 69% de saber escriure) són l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Centrals, les Terres de l’Ebre, les Comarques Gironines, el Penedès i Ponent. En segon terme, encara amb uns coneixements per sobre la mitjana catalana (81% saber parlar i 65% saber escriure) hi ha el Camp de Tarragona. Els territori amb coneixements per sota la mitjana és l’àmbit metropolità (78,4% de saber parlar i 61,8% saber escriure).

Els percentatges de població amb coneixements de català augmenten, des de l’edició anterior de l’enquesta, en la major part del territori, especialment al Penedès, l’Alt Pirineu, les Comarques Gironines i el Camp de Tarragona. Disminueix l’habilitat de saber parlar a les Terres de l’Ebre i a Ponent.

A la majoria de territoris augmenta la població que sap català en nombres absoluts, llevat  dels que han tingut un decreixement demogràfic, sobretot les Terres de l’Ebre i Ponent (tot i que no disminueix l’habilitat d’escriure).

Els orígens lingüístics de la població

A Ponent hi ha 144.500 persones que tenen el català com a llengua inicial, 85.600 persones tenen el castellà i 59.100 persones tenen altres llengües com a inicials.

Si relacionem aquesta dada amb la de coneixements lingüístics veurem que a Catalunya més de 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment. A Ponent són 110.121 persones. Aquesta dada resulta de la diferència entre les persones que el saben parlar (254.595) i les persones que tenen el català, sol o compartit amb el castellà, com a llengua inicial (144.475).

A l’Alt Pirineu hi ha 30.800 persones que tenen el català com a llengua inicial, 20.100 persones tenen el castellà i 6.200 persones tenen altres llengües inicials. A l’Alt Pirineu més de 16.000 persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment.

Interès a aprendre o millorar els coneixements de català

Les dades de coneixements de català ens han mostrat que hi ha camí per recórrer i mancances respecte a les habilitats sobretot de saber parlar i saber escriure català a Ponent. Per tant, tenir en compte l’actitud de la població respecte a la millora del coneixements del català és clau per actuar amb polítiques d’aprenentatge de la llengua.

Quan es pregunta a la població adulta si “vol aprendre o millorar els seus coneixements de català”, un 41,9 % de la població de Ponent i 38,6 % de l’Alt Pirineu respon afirmativament (146.700 persones). Cal tenir en compte que aquesta pregunta la respon tothom, tant les persones que ja el coneixen com aquelles que tenen mancances. Els motius principals de les persones que diuen que no hi tenen interès són perquè diuen que ja en saben prou, perquè es consideren massa grans per aprendre’l o millorar-lo o perquè no disposen de temps.

Cal destacar que no hi ha gaires diferències territorials en el percentatge de població que té interès a aprendre català. Això vol dir que, en relació amb la variable territorial, no sempre es correspon l’interès amb les mancances o necessitats de coneixement. Així, Ponent i l’Alt Pirineu que són territoris amb més percentatge de població que coneix el català hi ha més interès en aprendre’l o millorar els coneixements.

Segons lloc de naixement, a Catalunya el  60 % de les persones nascudes a l’estranger té interès a aprendre català o millorar-ne els coneixements. De manera que la població amb menys coneixements de català (el 49 % de la població nascuda a l’estranger resident a Catalunya no el sap parlar) és la que té més interès a aprendre’l o millorar-lo.

Ponent és el territori amb més percentatge de persones amb interès a aprendre’l, relacionat amb el percentatge de persones nascudes a l’estranger que han arribat a Catalunya els darrers 15 anys.

En canvi, entre la població nascuda a la resta de l’Estat (amb presència important al l’Àmbit Metropolità, Penedès i Camp de Tarragona) l’interès a aprendre el català o millorar-ne els coneixements és del 27,7 % tot i que la població que no el sap parlar és el 39%.

 

Ús de català, castellà i altres llengües 2018

L’Enquesta ofereix informació sobre la freqüència amb què els ciutadans usen les llengües ja que pregunta el percentatge d’ús de cada llengua en un dia qualsevol. Tradicionalment, els usos lingüístics s’han estudiat a partir de preguntes com “Quina és la seva llengua habitual?” o bé “Quina llengua parla a...?”. Són preguntes que mostraven percentatges d’ús habitual d’una o altra llengua sense indicar-ne la freqüència d’ús. La pregunta sobre la freqüència d’ús dona compte del percentatge de població que habitualment parla en castellà i usa el català en ocasions  i el percentatge de població que parla habitualment en català i que usa el castellà ocasionalment.

El 83,1 % de la població adulta de Ponent usa el català en algun grau, el 69,1 % l’usa molt, força o mitjanament i el 54,5 %, similar al de qui considera que la té com a habitual (57%), l’usa molt o força. Menys d’una sisena part de la població adulta l’usa poc i un 17 % no en fa ús. Es constaten els usos múltiples, és a dir, la combinació de castellà i català. El percentatge de persones que usa el castellà és del 87,6 % però el percentatge que l’usa molt o força és del 22,9 %. El 23,5 % de la població adulta de Ponent usa altres llengües amb alguna freqüència.

El 91,6 % de la població adulta de l’Alt Pirineu usa el català en algun grau, el 79,1 % l’usa molt, força o mitjanament i el 67 %, similar al de qui considera que la té com a habitual (65,7 %), l’usa molt o força. El 12,4 % de la població adulta l’usa poc i el 8,4 % no en fa ús. Es constata que l’ús del català és majoritari i la combinació del castellà i el català és menys freqüent que en d’altres territoris. El percentatge de persones que usa el castellà és del 85,2 %, però el percentatge que l’usa molt o força no arriba al 18 %. El 15,2 % de la població adulta de l’Alt Pirineu usa altres llengües amb alguna freqüència.

A Ponent i a l’Alt Pirineu el percentatge de població que usa el català és superior que el de Catalunya (76,4 %). Cal destacar que el 35.2 % de la població adulta de Ponent i el 36,3 % de l’Alt Pirineu usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.

Els usos lingüístics a àmbits de consum i serveis

Els usos de català i castellà varien segons els espais o àmbits amb institucions i organitzacions. Se’n poden distingir tres grups segons els percentatge d’ús de cada llengua:

  • A l’administració local i a la de la Generalitat, els usos de català sol o acompanyat amb el castellà (només o sobretot) són els més alts (a l’entorn del 70 %) i els d’ús del castellà sol o acompanyat és força més baix.
  • A les entitats financeres i amb el metge o la metgessa el català només o sobretot és també més freqüent, entorn del 70 % i l’ús del castellà és més alt. En aquestes dos àmbits els usos combinats de català i castellà són més alts que a les administracions.
  • A les botigues o petits comerços i als grans establiments comercials destaca que la combinació de català i castellà és més alta, perquè si se sumen les combinacions de més català, tant català com castellà i més castellà els percentatges arriben al 50 %.
  • Finalment a l’Administració de l’Estat és on l’ús de castellà només o sobretot és més alt (30 – 40 %).

 

Aquesta relació dels usos lingüístics amb els àmbits es dona a tot el territori. L’ús del català sempre és més alt a les administracions locals i la de la Generalitat, i  en segon lloc se situen els àmbits de les finances i personal mèdic i les combinacions de català i castellà més altes a l’àmbit comercial.

La transmissió lingüística intergeneracional: llengua parlada amb els fills/es

Els usos lingüístics amb els avis, els pares i el fill o filla més gran indiquen que a Catalunya, a les Terres de Ponent i a l’Alt Pirineu la transmissió lingüística intergeneracional està a favor del català, atès que l’ús del català amb el fill més gran és més alt que amb la mare, i més encara que amb els avis materns.

A Catalunya la transmissió lingüística intergeneracional, mesurada per la diferència entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l’usa amb el fill o filla més gran, és  7,1 punts favorable al català. A Ponent aquesta diferència és de 5,8 , és de les més febles dels territoris analitzats a Catalunya. En canvi, a l’Alt Pirineu aquesta diferència és de 10,9 punts, la més alta de tots els territoris analitzats. També supera els 9 punts el Penedès i el Vallès Oriental.

L’enquesta

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2018 (EULP) és una activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d’actuació estadística 2018, en desplegament de la Llei del pla estadístic de Catalunya 2017-2020. Els organismes responsables de l’Enquesta són el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’EULP significa la consolidació d’una operació estadística sobre la relació entre les llengües i la societat, pròpia del sistema estadístic català, i és molt excepcional en l’àmbit de l’estadística oficial a Espanya i a la Unió Europea, que no disposen d’enquestes sociolingüístiques d’un abast tan important.

L'EULP2018 és la quarta edició. Les altres tres edicions es van fer els anys 2003, 2008 i 2013. Els principals objectius de l’EULP 2018 són obtenir dades sobre els coneixements lingüístics, la identificació lingüística, els usos del català i altres llengües en els diversos espais de relació de la població adulta, observar-ne la seva evolució temporal i la incidència dels canvis sociodemogràfics que està experimentant la població en els darrers anys.

En aquesta edició de l’EULP s’ha consolidat la metodologia de recollida de dades multicanal: a través d’Internet (42,7 %), per telèfon (42 %) i presencialment (15,2 %) i, a més, per tal de tenir representativitat a nivell d’àmbits territorials, en l’edició de 2018 de l’EULP, l’àmbit metropolità s’ha desagregat en vuit subàmbits i l’Alt Pirineu i Aran s’ha subdividit en dos, amb un increment de la mostra que ha passat de 7.500 persones el 2013 a 9.000 persones el 2018. L’àmbit poblacional és la població de 15 anys i més resident en habitatges familiars principals a Catalunya, inclosa en el Registre de la població de Catalunya a 1 de gener del 2018.

A Ponent hi resideixen més de 310.000 persones de 15 anys i més. La mostra teòrica per a aquest territori a l’EULP 2018 era de 612 amb un error del 3,96 % per resultats globals amb un interval de confiança del 95,5 %. La mostra efectiva ha estat de 605 enquestes i per tant representa una taxa de resposta del 98,9 %.

A l’Alt Pirineu hi resideixen més de 54.000 persones de 15 anys i més. La mostra teòrica per a aquest territori a l’EULP 2018 és de 468 amb un error del 4,52 % per resultats globals amb un interval de confiança del 95,5 %. La mostra efectiva ha estat de 445 enquestes i per tant representa una taxa de resposta del 95,1 %.


*Adjuntem nota de premsa amb els gràfics de l'Enquesta

 

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa amb gràfics

Nota de premsa amb gràfics
PDF | 1057