El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, iniciarà en les pròximes setmanes els treballs d’obertura de dues fosses de la Guerra Civil a Salomó (Alt Camp) i a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre).

La fossa de Salomó està ubicada al cementiri municipal i l’excavació començarà el dia 21 d’octubre. Els arqueòlegs preveuen trobar-hi les restes de soldats republicans morts durant l’ocupació franquista de Salomó, al gener de 1939. Els mateixos veïns van recollir amb un carro els cadàvers que havien quedat estesos al terra i els van enterrar en una fossa al cementiri. Hi podria haver enterrats una vintena de soldats republicans.

La fossa de Móra d’Ebre està ubicada en una finca als afores del poble, prop d’un mas on l’exèrcit republicà hi va ubicar un hospital de guerra per atendre els ferits de la Batalla de l’Ebre. Hi podria haver enterrats uns trenta soldats republicans. L’excavació s’iniciarà després de la intervenció a Salomó.

Vicepresident Aragonès: “Els catalans no som súbdits de cap rei”

Durant una atenció als mitjans de comunicació, posterior a la visita que el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Ester Capella, han fet al laboratori antropològic de la facultat de Biociències de la UAB, el vicepresident ha qualificat el Pla de fosses –que van impulsar els consellers Romeva, Mundó i Comín- com “un dels pilars fonamentals” de la Política de Memòria. Segons el vicepresident, “rescatar les víctimes de l’oblit és un requisit previ i indispensable per la consecució de la justícia”. “Sense memòria no existeix la justícia”, ha reblat.

Segons ha explicat Aragonès, el Govern de la Generalitat “té clar” que per millorar la qualitat democràtica de les societats contemporànies s’ha d’impulsar una política pública que passi per un reconeixement de la memòria individual i col·lectiva: “s’ha de fer de la història una eina per treballar el present i millorar el futur”. “Tenir memòria és la millor base per tenir futur i la millor vacuna contra els nous extremismes, que com l’extrema dreta i el nou feixisme, estan apareixent a les societats”, ha afegit.

D’altra banda, i coincidint amb la visita del rei Felip V d’aquest divendres a Barcelona, el vicepresident també ha posat de manifest que “l’1-O, els catalans i les catalanes vam deixar molt clar que no som súbdits de ningú, sinó amos del nostre propi destí”. Per a Aragonès, que ha tingut paraules de record per als dirigents socials i polítics que es troben a la presó, “aquest destí no el dictarà ni una monarquia ni una cúpula judicial aliada amb la dreta nacionalista espanyola”. “Davant l’amnèsia monàrquica que apuntala el règim del 78, construïm memòria democràtica i memòria republicana. Avui els catalans no som súbdits de cap rei”, ha conclòs.

33 fosses

Amb les fosses de Salomó i Móra d’Ebre, la Generalitat ja haurà obert 33 fosses gràcies al Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. En aquests tres anys, la inversió en l’obertura de fosses i la identificació de víctimes ha estat de més de 2 milions d’euros.

Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 314 persones. D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el  sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

Extracció de l’ADN de les restes

L’estudi antropològic i l’extracció de l’ADN de les restes es fa als laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fins ara, el Programa d’identificació disposa de 200 perfils genètics de persones recuperades en fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros.

ADN de familiars: gratuït i clau per a la identificació

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’encarrega d’extreure la mostra del frotis bucal.

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius. El Cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme disposa de 6.000 casos inscrits. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en les 523 fosses documentades. L’estat espanyol, amb més 144.000 persones desaparegudes, és el segon país del món amb un nombre més alt de fosses sense obrir, només per darrere de Cambodja.

Més de 4.100 documents de nul·litat

El Departament de Justícia ha expedit 4.136 documents de nul·litat de judicis i consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya durant el franquisme. És un document amb el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura. El signa la persona titular del Departament de Justícia i s’acompanya d’una carta del president de la Generalitat, on destaca la necessitat de restablir “l’honor, la dignitat i la memòria” d’una víctima “injustament processada pels tribunals franquistes”. El document es pot sol·licitar al web del Departament de Justícia o trucant al 012.

66.629 persones sense un judici just

A Catalunya hi ha 66.629 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Va ser una repressió per motius ideològics que va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.

Cens de deportats

El Departament de Justícia, a través del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, va publicar aquest maig el cens Deportats catalans i espanyols als camps nazis. És la base de dades de deportacions més completa de l’estat amb un total de 9.161 persones registrades, de les quals unes de 2.000 són catalanes. El Cens és el resultat d’un projecte de recerca dirigit pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.