El Govern català ha defensat avui la necessitat i la idoneïtat del projecte del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) que la multinacional Hard Rock vol tirar endavant a Vila-seca i Salou (Tarragonès) i ha subratllat que exigirà les màximes garanties per assegurar la viabilitat i la solidesa del projecte en l’actual conjuntura econòmica. Així ho han manifestat el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en una compareixença conjunta davant la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya.

Durant la seva intervenció, el vicepresident Aragonès ha refermat “el compromís” de l’executiu català amb el CRT de Vila-seca i Salou i ha garantit que l’operació de compra venda dels terrenys per part de Hard Rock, com a adjudicatària del projecte, “ no tindrà cap cost ni per a la ciutadania ni per a les finances públiques”.  “El compromís d’aquest Govern ha estat, és i seguirà sent no destinar ni un sol euro públic a l’impuls i execució del projecte del CRT de Vila-seca i Salou”, ha remarcat.

Per la seva banda, el conseller Calvet ha assegurat que “el projecte del CRT és més necessari que mai” davant la crisi econòmica i social provocada per la COVID-19, “perquè oferirà noves oportunitats per a les persones del Camp de Tarragona i de la resta del país, generarà nous negocis per a les empreses grans, mitjanes i petites i servirà per adequar infraestructures i serveis, sempre amb un respecte escrupolós per l’entorn”. Amb una inversió directa prevista de 665 MEUR, “ha de formar part dels plans que tenim per a la reactivació econòmica i el progrés social”, ha emfatitzat.

Aragonès també ha volgut destacar l’impacte que la pandèmia del coronavirus ha tingut sobre l’economia, la mobilitat i en sectors com el turisme i l’oci: “crec que ens equivocaríem si seguim analitzant el projecte del CRT de Vila-seca i Salou amb els mateixos termes que al febrer d’aquest any”. No obstant això, ha tornat a insistir en què tot i les incerteses del context econòmic global “el Govern català ha augmentat i enfortirà totes les precaucions i les garanties per assegurar la viabilitat i la solidesa del projecte i la posició del Govern de la Generalitat”.

 “Aquest no és un projecte públic”

El vicepresident ha afirmat que “aquest no és un projecte públic” i que la funció de l’executiu català sempre ha estat d’una banda, ”estudiar i acompanyar un projecte empresarial que preveu destinar inversions molt importants per la dinamització econòmica del territori i la creació de molts llocs de treball”, i de l’altra “vetllar pel compliment estricte de la normativa i la legalitat vigent, reduint al màxim totes les externalitat negatives que pugui comportar”.

Un projecte que, com ha recordat, es va iniciar l’any 2014 i que després d’un procés “llarg, complex i no exempt de dificultats” es va replantejar a fons quan Oriol Junqueras era vicepresident del Govern: “calia aconseguir que el projecte girés a l’entorn d’una proposta turística centrada en l’entreteniment i el turisme de congressos i no al voltant del joc, adaptat al territori”, ha assegurat.

“No és un invent d’aquest Govern”

En la mateixa línia s’ha manifestat el titular del DTES qui també ha volgut subratllar que “el projecte del CRT no és un invent d’aquest Govern” sinó “l’evolució natural d’una història que comença fa 31 anys”. El CRT “és un mandat d’aquest Parlament”, ha reblat.

A més, ha recordat els diversos estudis que apunten la repercussió que tindrà el projecte al territori, entre ells, el de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que xifrava l’impacte directe entre 860 i 1.145 milions per a tot el projecte, quan es desenvolupés completament; l’atracció d’uns 4 milions de visitants, i la creació d’11.963 llocs de treball per a la seva construcció, que ascendirien fins als 47.979 quan funcionés. “Això precisament és el que han sabut valorar els ajuntaments implicats i el que han vist els agents econòmics i socials, que sempre han donat suport a aquest projecte”.

Un contracte públic

Calvet s’ha referit també al contracte de compravenda dels terrenys subscrit entre l’empresa pública INCASÒL, dependent del DTES, i Hard Rock, per un import de 120 MEUR. El passat mes de març, el Consell Executiu va adoptar un acord per ordenar a l’INCASÒL, “una vegada es concretin els requisits i termes previstos en l’esborrany de minuta d’escriptura, l’adquisició dels terrenys a Caixabank per 120 milions d’euros i ordenar l’alienació per adjudicació directa en favor de la societat de Hard Rock, BCN IR 3 SAU, pel mateix import”. Aquest acord de Govern, ha volgut subratllar Calvet, “és públic”.

“Tots els informes han avalat l’operació, assegurant que el seu impacte sobre el dèficit serà nul. Per això hem insistit que no hi haurà ni un sol euro públic” per al CRT, ha insistit el conseller. Pel que fa a la devolució a terminis del cost del terrenys de Hard Rock a INCASÒL, ha explicat que “en cap cas es pot considerar inversió pública, ni l’assumpció de determinades garanties es pot considerar un risc. Ho hem fet amb Amazon al Prat, a Leroy Merlin a Sant Cugat del Vallès o amb Payper”.

El titular del DTES ha recordat que ara Hard Rock ha sol·licitat una pròrroga per dur a terme aquesta compravenda, que expira el 15 de desembre, atès l’impacte que li ha provocat la pandèmia: “No és el moment de deixar-ho estar, al contrari. L’objectiu és que es mantingui el projecte”

Sentència que “valida” el Pla director

El conseller de Territori i Sostenibilitat s’ha referit també a la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el Pla director urbanístic (PDU), l’instrument de planejament que dissenya el CRT. Segons Calvet, el pronunciament judicial “valida el Pla director en tota la seva extensió amb una única excepció”, com és la ubicació d’algunes zones verdes i d’alguns equipaments a la zona del CRT.

Així, l’entitat denunciant, GEPEC, “sol·licitava la íntegra i plena nul·litat del PDU per 12 motius de fons, dels quals només un ha estat acceptat parcialment”. A més el tribunal posa de manifest que “el PDU és la conseqüència d’un programa legislatiu que respon a l’interès general”.