Acció Exterior i Govern Obert

Catalunya esdevé membre de l'OGP, la xarxa internacional de govern obert

Govern Obert

Catalunya esdevé membre de l'OGP, la xarxa internacional de govern obert

query_builder   20 octubre 2020 15:50

event_note Nota de premsa

Govern Obert

Catalunya esdevé membre de l'OGP, la xarxa internacional de govern obert

L’Open Government Partenrship (OGP) ha fet públic aquest migdia la integració de Catalunya a la seva xarxa internacional, després de resoldre positivament la candidatura que va presentar el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència el juliol passat, conjuntament amb l'entitat Iniciativa Barcelona Open Data i que ha comptat amb el suport de la Xarxa de Governs Transparents (que inclou diputacions i governs locals).

Catalunya esdevé membre de l'OGP, la xarxa internacional de govern obert

D’aquesta manera Catalunya esdevé membre de l’OGP oficialment i des d’avui entra a formar part d’un grup de 146 integrants que aglutina governs, estats i societat civil a nivell mundial. 

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha assegurat que l’entrada de Catalunya a l’OGP “ens situa com a un exemple internacional de primer nivell en el foment de valors tan fonamentals com la transparència, la lluita contra la corrupció o l’apoderament de la ciutadania”. Per la seva banda, El secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, ha reiterat que “Catalunya vol ser referent en qualitat democràtica, govern obert i integritat pública”. Segons Fozel fet de formar part de l’OGP enriqueix a la ciutadania i a les administracions públiques catalanes amb les millors pràctiques internacionals”.

La directora general de Transparència i Dades Obertes, Núria Espuny, ha recordat que és un projecte que es va iniciar amb suport del conseller Raül Romeva, qui sempre ha apostat pel Govern Obert, i ha remarcat que “representa un reconeixement de tota la tasca duta a terme durant aquests quatre anys, i un impuls per a seguir treballant en aquest model de co-governança amb la ciutadania”. "Les estratègies de participació ciutadana cada cop van més enllà de les actuacions puntuals i transiten cap un model basat en articular i facilitar xarxes d’apoderament ciutadà", ha afegit el director general de Participació Ciutadana, Ismael Peña-López, per qui formar part de l'OGP "representa obrir formalment l'ecosistema català de participació ciutadana a una xarxa de la què en formen part les millors iniciatives de participació i govern obert del món".

La candidatura catalana ha comptat amb un ampli suport del territori i la ciutadania. Concretament, han mostrat el seu suport la Xarxa de Governs Transparents - que inclou les quatre diputacions i entitats municipalistes, el Consorci AOC, Localret, l’AMB i CSITAL - així com diferents ajuntaments del país. La candidatura ha estat impulsada conjuntament amb l’entitat Iniciativa Barcelona Open Data, avalada per l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció i quinze entitats més especialitzades en govern obert.

Els criteris que té en compte l’OGP per triar els seus membres són: el compromís explícit amb els valors de l’organització, tenir un precedent de polítiques públiques de govern obert implementades, comptar amb un projecte que vagi alineat amb les prioritats estratègiques de l’organització, presentar una proposta definida de govern obert i rebre el suport d’associacions i entitats.

En aquest sentit, Catalunya compleix cadascun dels requisits i veu recompensat l’esforç que hi ha darrera de les polítiques de govern obert implementades per les administracions del país amb la implicació de la societat catalana. En aquesta línia treballa la Secretaria de Transparència i Govern Obert, des de la qual s’ha impulsat l’Estratègia de lluita contra la corrupció i per l'enfortiment de la integritat pública, així com també ha participat en la creació del registre de grups d'interès de Catalunya, la plataforma digital de participació ciutadana Decidim o el Portal de transparència de la xarxa de governs transparents, entre altres accions que són fruit de la trajectòria del país i de la col·laboració interinstitucional.

Finalment, l’entrada de Catalunya a aquesta xarxa internacional permetrà que el país s’enriqueixi del coneixement i l’experiència d’altres actors mundials a través del treball de col·laboració que facilita la xarxa. En aquest mateix sentit de teixit col·laboratiu, Catalunya elaborarà de manera participativa un pla de govern obert per a tot el país del qual ja es poden avançar quines seran les prioritats: 

  • Integritat pública i anticorrupció, posant l’accent en el disseny i control ciutadà de les polítiques de lluita contra la corrupció.
  • Perspectiva de gènere i drets de les dones, com a element  transversal en tots els àmbits de govern obert.
  • Governança territorial i col·laboració entre administracions, aprofundint en la col·laboració entre els diferents nivells d’administracions existents a Catalunya .
  • Posada en marxa de l’Ecosistema de participació de Catalunya a partir d’alinear per una banda les diferents processos participatius oferts per tots els nivells de les administracions i per altra banda activistes, moviments socials i societat civil. Eines, instruments i metodologies 
  • Governança de Dades obertes, posant èmfasi amb la governança ciutadana de les dades per part de la societat civil i en la utilització d’aquestes per la ciutadania.