El Departament de Salut ha aprovat un conjunt de programes amb una partida de 236 milions d’euros per a recuperar l’activitat ajornada que es va haver d’aturar a causa de la pandèmia de la COVID-19. Els centres sanitaris van haver d’alterar la programació durant els mesos de març, abril i maig per centrar-se a donar cobertura als pacients que ingressaven. A finals de juny es va reactivar i, des del setembre, ja s’ha començat a estabilitzar. Per exemple, durant el tercer trimestre s’ha aconseguit realitzar el 95% de l’activitat quirúrgica que es feia el 2019. Unes xifres que s’han assolit gràcies al “comportament i la responsabilitat extraordinària que demostren tots els professionals sanitaris diàriament”, segons Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut (CatSalut). Comella també destaca el fet que aquest personal “en cap moment des del mes de febrer ha tingut un moment de desconnexió”, ja que en un principi van haver de fer front a la primera onada i ara estan recuperant el més ràpid possible aquest ajornament, i qualifica la feina “d’extraordinària”.

La partida incentiva la recuperació als hospitals, assegurant poder pagar més hores i comprar els materials i els equipaments necessaris. Des de Salut es recalca que l’objectiu primordial d’aquesta segona onada és no haver d’ajornar activitat. “No ens podem permetre tornar a parar-ho tot”, recalca el director del CatSalut.

El Servei Català de la Salut centra l’anàlisi en tres àmbits en els hospitals: intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i consultes. La repercussió directa de la caiguda de l’accessibilitat recau principalment en el temps de demora dels pacients i en l’activitat dels tres àmbits. Cal tenir en compte que una de les raons per les quals el volum d’activitat es va reduir va ser per baixar al màxim la circulació de les persones en els centres sanitaris i protegir el sistema, que estava fortament pressionat.

La crisi sanitària va provocar que es fessin 20.000 intervencions quirúrgiques menys que l’any anterior. 4.000 van ser les actuacions que es van poder fer durant l’abril, respecte a les més de 30.000 que s’havien realitzat durant el mateix període de l’any anterior. Xènia Acebes, directora de l’Àrea Assistencial del CatSalut, remarca que “hem posat la directa en els processos més greus, aquells que poden posar en risc la vida de les persones”. En aquest sentit, es puntualitza que l’activitat agregada dels procediments prioritzats clínicament es va mantenir el 72% (si comparem en el mateix període del 2019) durant el pic màxim de la pandèmia. En el tercer trimestre, malgrat tenir rebrots en diferents indrets del territori català, s’han executat el 96% d’activitats quirúrgiques en relació l’any passat. Per exemplificar-ho, es detalla que aquest tercer trimestre del 2020 s’ha realitzat el 90% de la cirurgia oncològica i el 106% de la cirurgia cardíaca respecte al mateix període de l’any anterior. L’activitat sobre els processos garantits, cataractes, pròtesi de genoll i maluc, tot i caure de forma molt important, han anat recuperant l’activitat habitual, situant-se a nivells iguals que el 2019.

Els altres dos àmbits d’actuació, les proves diagnòstiques i les consultes, segueixen aquestes tendències. La comparació trimestral entre el 2020 i el 2019 demostra la forta caiguda en el segon trimestre, on es va fer el 50% de les catorze proves diagnòstiques que es feien durant l’any anterior. Tot i això, com en els altres casos, s’està recuperant aquesta activitat i en el tercer trimestre va augmentar i es va realitzar un 79% de proves en relació al mateix període del 2019.

El volum de primeres visites de consultes és també a la baixa en el segon trimestre, però amb una tendència positiva entre el segon i el tercer trimestre. En el segon, es van fer prop de 270.000 consultes, que representaven el 49% de l’activitat en el mateix període de temps de l’any passat. A partir de juny i juliol van augmentar, fins arribar al 67% de consultes respecte al tercer trimestre del 2019.

La recuperació s’està realitzant prioritzant les patologies de més crítiques, d’un risc més elevat i amb més càrrega de la malaltia per les persones. La tendència és positiva, ja que, en relació la primera onada, s’està augmentant tant en volum d’activitat com de millorar el temps de demora; com coincideixen Comella i Acebes, però, tot plegat variarà segons la situació epidemiològica de la COVID-19.