La segona jornada del II Congrés Internacional per a l'Erradicació de les Violències Masclistes que organitza l’Institut Català de les Dones ha comptat avui amb la participació de Rita Segato, antropòloga i activista feminista argentina, qui ha centrat la seva conferència en mostrar que “el treball de cures és més extens d’allò que pensem. Una mare cuida els fills i filles, i també néts i netes, però alhora també cuida altres persones, per exemple, les companyes de feina. El món de les cures és més gran que el limitat a l’esfera de la privacitat i està necessitat de reconeixement per part de tots els àmbits de la societat. Per això cal pensar-lo d’una altra manera. Cal reconèixe’l i polititzar-lo. Cuidar de les companyes de feina és política. Allò vincular-relacional és política. Les dones som invisibles perquè el treball que fem que és reproductiu (reprodueixo la vida, i l’ordre diàriament) és un treball molt pesat i és invisible. L’oportunitat és que la pandèmia faci visible la gestió de la vida. Hi ha 2 tipus de temps: el cronometrat i l'existencial, i aquest temps de la pandèmia ens pot servir per a pensar què necessitem: més consum o més vincle”.

Al llarg del dia han tingut lloc tres taules rodones amb expertes nacionals que s’han dedicat a fer una radiografia de la situació de les violències masclistes per l’impacte de la Covid-19 des de la perspectiva dels serveis d’atenció, les dades i les estratègies de prevenció de les violències sexuals en l’oci nocturn.

Taula Rodona ‘’Resposta a la Covid-19 a peu de serveis’’

Nati Veraguas, responsable de l’Àrea d’Intervenció especialitzada en violències masclistes de Dones amb Empenta, ha analitzat l’impacte de les violències masclistes a la Conca d’Òdena, el primer lloc on es va produir un confinament a Catalunya i ha destacat el fet que “ateníem violències però també la por a emmalaltir i dols per defuncions sense ritus socials”. Per a Veraguas "les dones en confinament van fer un exercici de contenció i nosaltres havíem de fer una tasca d'acompanyament i mostrar que els recursos seguien funcionant. Ha suposat un esforç molt intens d’adaptació a circumstàncies noves que mai ens havien passat i això també ha suposat aprenentatge. Esperem que hagi un aprenentatge i fem canvis ara que anem a un segon confinament. Tal com està organitzada la societat és insostenible. Les dones sostenen les famílies i cures. I hem de parlar de que això va contra la salut de les dones”.

Per altra banda, Sira Vilardell, directora general de la Fundació SURT, ha posat l’accent en “la caiguda clara d’ingressos de les dones en situació de violència masclista, moltes en l’economia informal, i han crescut les necessitats més bàsiques i es complica així la seva recuperació. Mai s'ha deixat de donar servei i l'activitat ha seguit funcionant també a les cases d'urgència on les dinàmiques de convivència es van veure afectades per la Covid"

Ariadna Vilà, psicòloga i coordinadora de Valentes i Acompanyades, entitat que treballa per combatre els matrimonis forçats des de la prevenció, intervenció i sensibilització amb l’objectiu d’apoderar les dones que es troben en risc, proporcionant eines, recursos i estratègies per tal que puguin ser dones lliures, independents i autònomes, ha posat sobre la taula el fet que “no tenir atenció directa ens ha comportat la pèrdua de qualitat d'intervenció perquè les noies que atenem les contactem fora de l'àmbit familiar i en temps de pandèmia això es feia molt complicat. I la dificultat de fer seguiments per manca de mitjans tecnològics de les noies i perquè els espais de detecció com l’escola o el centre de salut es van trencar. Es va veure la importància del treball en xarxa quan les coses son complicades. També hem de dir que s’han aturat molts viatges i s’ha frenat el risc d’algunes situacions de matrimonis forçats”.

També hi ha participat Rosa Garriga, Fundadora d’AGI, entitat que té l’objectiu de lluitar i donar atenció a dones fills i filles que pateixen o han patit violència masclista qui ha exposat que "ens vam adaptar i es van atendre totes les dones que ho necessitaven, fins i tot vam atendre dones que havien perdut algun familiar i vam haver de fer servei d'atenció i seguiment al dol. El més dramàtic va ser com atendre les urgències. Vàrem inclús haver d'ubicar en pisos turístics totes les dones i filles i fills que havien de sortir del domicili perquè els hi anava la integritat física i psicològica".

Taula Rodona ‘’Experiències i reptes en la recollida, tractament i difusió de dades de violències masclistes en temps de pandèmia”

Clara Torras, coordinadora de l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) ha explicat que “la pressió de tenir dades actualitzades en confinament ens ha fet avançar i podem dir que la millor manera de poder extreure dades és fer-ho de registres administratius permanents. L'OIG vol endreçar dades de gènere existents i posar-les en valor i fomentar la perspectiva de gènere en les dades estadístiques de Catalunya, sobretot les relacionades amb violència masclista. Han estat rellevants les dues enquestes del CEO en pandèmia i son font de dades per avaluar com ha afectat la Covid a les dones. En l’era de la digitalitzacio i si es vol molestar el mínim la ciutadania, amb dades sistematitzades podem evitar enquestes i els possibles biaixos que donen”.

Maribel Cárdenas, directora de Polítiques d'Igualtat i LGTBI de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i experta en polítiques públiques d'igualtat, feminisme i abordatge de les violències masclistes ha reflexionat sobre el fet que “l’abordatge de les violències masclistes ha entrat relativament fa poc en les polítiques públiques. Ens falten recursos per sistematitzar la recollida de dades. Falten aplicatius homogenis però el més important és que hem de revisar el model de recollida de dades ja reflecteixen una visió i responen a un moment històric determinat. Les dades ens estant donant una visio limitada del fenomen. Hem de tenir un registre unificat per projectar una mirada global. Imprescindible canviar la mirada i el paradigma. S’ha incrementat la violència masclista en confinament però hem de poder analitzar el dèficit ocult de dones que no s’han pogut adreçar als serveis. Hem de poder reflectir amb dades la vivència quotidiana de les dones”.

La doctora en demografia i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra especialitzada en violència de gènere i assessora de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere Amalia Gómez ha expressat “existeix la idea que la recollida de dades és quelcom fàcil que es pot fer mentre s’atén. Obtenir dades de qualitat requereix temps, recursos i inversió. Això permetrà que tinguem dades de qualitat de manera segura i eficient.  La pandèmia tindrà conseqüències severes en la violència masclista que encara no coneixem. Les dades que tenim no ens permeten preveure què pot arribar a passar”.

La tecnòloga Thais Ruiz, directora executiva de DigitalFems, una entitat social que presta serveis de consultoria tecnològica amb perspectiva de gènere a empreses, administracions públiques i entitats vinculades a la tecnologia, que reinverteix part de la seva facturació en projectes propis com DatoscontraelRuido.org, GenderDatalab.org, FuckGenderRoles.org ha explicat la importància de “fer projectes que agafin dades oficials i generar missatges per visibilitzar quin és el grau de violència masclista que té la societat”.

Taula Rodona '’Estratègies de prevenció de les violències sexuals en l’oci nocturn prepandèmia i interrogants que es presenten a partir d’ella’’

Laia Doltra, referent de violències masclistes de l'Oficina de les Dones i LGTBI de Diputació de Barcelona, ha defensat que “els punts liles poden ser una porta on les dones que han patit alguna violència es puguin informar i puguin ser ateses en altres municipis i no hagin de patir per si són estigmatitzades, sobretot en municipis petits”. I ha manifestat la seva preocupació per la seguretat en l’àmbit privat en moments de confinamernt: “Hem de reprendre que allò privat és polític i està clar que en l`àmbit privat no estem segures”.

Anna Belen Almecija, facultativa Llicenciada en Dret del Cos de Mossos d’Esquadra i Criminòloga, i formadora del Protocol de Seguretat contra les Violències Sexuals en entorns d’oci ha explicat que “estem fent convenis d'adhesió al Protocol de Seguretat contra les Violències Sexuals en entorns d’oci i fins el moment s’hi han adherit 45 entitats i un dels compromisos és fer una formació. La primera part és de sensibilització. Cal aprendre com fer una primera atenció, què és seguretat amb perspectiva de gènere etc. Fer reflexió prèvia sobre què son les violències sexuals  i coordinar-se amb els punts liles. El fet que no hi hagi tants esdeveniments a l’actualitat és una oportunitat per millorar els materials i fer-los accessibles  i conèixer millor altres actors dels entorns d’oci. Ara, veiem la necessitat de treballar espais els de socialització perquè contràriament la violència es queda invisibilitzada”.

La politòloga especialitzada en feminismes Edurne Larracoechea, coordinadora de l’àrea de prevenció de violències masclistes de Cúrcuma Cooperativa, a càrrec de les formacions i coordinacions de Punts Liles a espais d’oci nocturn ha posat l’accent en ampliar la mirada sobre les víctimes i “hem de veure com arribar a les dones adultes, els punts liles no son només per a les joves ja que les violències sexuals passen al llarg de tota la vida de les dones i també de les dones d’orígens diversos. En l’actual context creiem que no estem arribant a les víctimes ni als espais on es fan les festes. Hem fet acompanyament però no tant d’oci nocturn. Hem sortit d’espais oci per a portar la prevenció a altres espais com mercats, etc. I així arribem a públics on  no arribàvem. I hem anat als barris i hem arribat a dones grans i de diversitats d’orígens. La pandèmia ha obert aquesta oportunitat ja que les violències sexuals no només passen en llocs nocturns. Hem arribat a població més diversa. Ens preocupa què està passant en els espais oci nocturns informals”.

Ana Burgos, antropòloga, periodista, activista feminista i coordinadora de l'Observatori Noctàmbul@s de la Fundació Salut i Comunitat per a la prevenció de les violències sexuals en entorns d'oci nocturn ha explicat que “cal fer prevenció amb mirada feminista i transformadora. Ens trobem que no hi ha espais de consensuar estratègies i una manca de transversalitat de gènere. També dificultat de mirada interseccional: dones grans i racialitzades. El procés comunitari, els espais de trobada i sensibilització son tan importants com el resultat. El procés d’un protocol no finalitza amb l’aprovació del document final. El protocol ha d’estar viu. A les formacions només ens arriba la gent sensibilitzada. Una campanya, igual que un punt lila, no ha de ser un bolet sinó el resultat d’una estratègia integral. El repte pendent és l’avaluació de les polítiques publiques amb perspectiva feminista. Ara cal donar importància als espectadors i espectadores ètics i ètiques capaces de detectar i denunciar aquestes violències. Cal visibilitzar que les violències continuen. Calen polítiques que millorin la vida de les dones. Les festes seguiran i caldrà veure com fem festes saludables i lliures de violència”.