El secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha definit com a “crítica” la situació epidemiològica per la COVID-19 a Catalunya, i ha avançat que caldrà prendre noves mesures “no ja per a aplanar la corba, sinó per doblegar-la”.
En una compareixença de premsa telemàtica acompanyat pel coordinador de la unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, Marc Ramentol ha dit que avui, 11 dies després de l’entrada en vigor de mesures restrictives per fer front al creixement de la segona onada, les dades preliminars indiquen que estarien tenint un cert efecte, en forma d’una aparent desacceleració del creixement dels nous casos. No obstant això, segons ha dit Ramentol, l’epidèmia a Catalunya continua en expansió, i tot i que potser ho faci a menor ritme. “La situació és critica i ho continuarà sent mentre no siguem capaços de fer un punt d’inflexió decidit, a la baixa, en l’evolució dels contagis”, ha dit abans d’afegir que “no en tenim prou ara amb frenar el creixement de nous casos, perquè les xifres de contagi d’ara són insostenibles”.
“Necessitem desaccelerar la infecció, que l’epidèmia es contragui”, ha reblat abans d’avançar que aquesta situació, juntament amb les projeccions de l’impacte assistencial, obligaran a plantejar noves mesures i a prorrogar les ja existents. Tot plegat, però, s’està estudiant tècnicament i científicament, sense entrar en especulacions ni passos que no siguin en ferm. “Sí que és ferm que necessitem noves mesures perquè aquest creixement en les xifres de contagi no les podrà aguantar el sistema de salut gaire més dies o setmanes: necessitem no ja només aplanar la corba, sinó doblegar-la”.
En aquest sentit, pel que fa a la vessant assistencial, el secretari general ha indicat que actualment, i seguint la tendència dels darrers dies, més del 46% d’ingressats a la UCI són pacients COVID, mentre que el 18% d’hospitalitzacions convencionals a la xarxa sanitària publica són a causa de la malaltia. A més, augmenta el nombre de casos amb sospita de COVID atesos a les urgències dels hospitals, passant del 6% al 10% en dues setmanes. Per últim, pel que fa a les residències, hi ha prop de 1.100 residents positius, el 12% de les residències tenen 1 cas i hi ha 133 persones ingressades a hospitals procedents de residències. Tot plegat fa imprescindible mantenir els cribratges a les residències, on s’han fet 9.000 PCR i uns 200 tests antigènics la darrera setmana, amb una positivitat del 14%.
Indicadors molt preocupants i a l’alça
Per la seva banda, el coordinador de la unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya ha reiterat que les dades epidemiològiques son molt preocupants i gairebé insostenibles. “Ho dic sempre, però ara més que mai cal ser conscient de la situació gairebé crítica en què estem i cal extremar les mesures de protecció individual, tot i els esforços que estem fent: fent test antigènics, traçant contactes, fent cribratges amb unes 221.000 PCR setmanals, etc.”. Mendioroz ha lamentat que la taxa de positivitat creixi i arribi ja al 12%, així com la mitjana d’edat dels positius -amb el risc que això comporta de transmissió a un sector de la població vulnerable- i el nombre de defuncions. “Som de ple en la segona onada i l’únic punt ‘optimista’ el podria donar el fet que les mesures preses ja fa 11 dies sembla que estarien reduint el creixement d’alguns indicadors”, ha dit Mendioroz abans de repassar la situació de les regions sanitàries del país.
En aquest sentit, a la ciutat de Barcelona és on més es nota l’estabilització del creixement, amb una taxa de reproducció (Rt) baixant fins a l’1,39. En canvi, al Camp de Tarragona, juntament amb la Catalunya Central –Osona sobretot), és on més creixen els contagis; a Girona, en canvi, el creixement és menor tot i les xifres alarmants que pateix, mentre que Lleida protagonitza l’evolució més favorable de la Rt, de l’1,15. Per últim, a Terres de l’Ebre el creixement és més elevat de l’esperat, mentre que també preocupa la situació a la regió metropolitana sud, amb una Rt que arriba a l’1,8.
Per últim, Marc Ramentol ha confirmat que avui ha entrat en vigor l’ús de l’aplicació RADAR COVID a Catalunya, després de completar, com s’havia dit des d’un inici, el procés d’integració d’aquesta eina en el sistema global de rastreig de Catalunya.
Tant Mendioroz com Ramentol han subratllat que els esforços que es demanen a la ciutadania no són en va: “Ho veiem en la forma de la corba: la crida als petits gestos individuals està fonamentada amb les dades que anem tenint, i la suma d’aquesta gestos pot aconseguir aquest canvi, juntament amb l’esforç i les polítiques del sistema públic de salut de Catalunya”, han dit.
1