Laura Martínez Portell, presidenta de l'ICD

La presidenta de l’ICD, Laura Martínez, ha declarat avui que “aprendre els uns dels altres i crear coneixement junts, són factors clau si volem superar aquesta crisi. La història ens ha ensenyat que els esdeveniments més importants poden provocar canvis importants. Amb la crisi del COVID-19 això podria significar una transformació de la nostra forma de vida, replantejar-nos les nostres prioritats com a societat. Aquesta crisi també ens ha demostrat que només podem superar la pandèmia i qualsevol altra amenaça futura si invertim en la promoció dels drets humans, la igualtat de gènere i la sostenibilitat. Per tant, ara és el moment de treballar junts per transformar la nostra societat. Canviar l’explotació i la desigualtat per un món inclusiu”.

Martínez ha fet aquestes declaracions en el marc de la jornada “Reflexions sobre l’experiència d’abordatge de les violències masclistes durant la pandèmia a les regions dels Quatre Motors per a Europa (Baden-Württemberg, Llombardia, Auvergne-Rhône-Alpes i Catalunya) que ha tingut lloc en el marc del II Congrés Internacional per a l'Erradicació de les Violències Masclistes que organitza l’Institut Català de les Dones.

Taula Quatre Motors Europa

La Jornada ha estat inaugurada per Elisabet Nebreda, secretària d'Acció Exterior i UE, de la Generalitat de Catalunya, qui ha destacat que “a Catalunya els serveis públics van detectar en el primer confinament 913 casos nous de dones en situació de violència masclista, i el telèfon 900900120 que gestiona l’ICD va augmentar un 88% el nombre de trucades durant el primer mes i mig de confinament. Hem d’assegurar-nos que posem els mecanismes necessaris per evitar el dolor de les situacions de violència en una segona onada. Cada dia per sort hi ha més dones empoderades i disposades a aixecar la veu i denunciar les violències masclistes. Totes les accions que fem son importants perquè aquest mal no és generacional”.

Per altra banda, Núria Ramon, directora de l’ICD ha intervingut expressant l’experiència de Catalunya i ha donat a conèixer les iniciatives endegades en confinament per part de tot el Govern en la lluita contra les violències masclistes- Pel que fa als reptes pendents, la directora ha posat de relleu que “un dels eixos centrals és continuar sensibilitzant tota la societat sobre la violència masclista i no dirigir els missatges i campanyes només a les víctimes de la violència masclista. És vital mantenir els esforços en la coordinació interinstitucional, treballant conjuntament administracions públiques i organitzacions expertes. Hem de seguir visibilitzant el fet que les cases no sempre són espais segurs i que la violència masclista adopta moltes formes diferents. També hem vist un augment de la ciberviolència, a causa d’un ús creixent de les xarxes socials, i ens hem de centrar en com evoluciona la violència sexual durant la pandèmia i com seguirà en el futur. Hem de continuar lluitant per aconseguir la igualtat de gènere en tots els aspectes de la nostra vida, perquè la millor manera de prevenir la violència masclista és assolint la igualtat real, passant més enllà de la igualtat formal”.

Andrea Bosch, de l’oficina de coordinació del grup de treball de refugis autònoms per a dones de Baden-Württemberg, ha explicat la complexitat en confinament per al treball en els refugis en aquesta regió per “una manca creixent d’espai i llocs segurs per a les dones i infants, la reorganització complexa i cara de tots els processos i les restriccions imposades per la pandèmia. Es va reduir la capacitat dels albergs per reduir el risc d’infecció. I vam buscar nous espais com pisos de lloguer i altres alternatives”.

Núria Ramon

La professora Anna Lorenzetti, representant de la Llombardia, ha explicat que aquesta regió va endegar una acció de promoció i “en tots els actes s’advertia del perill que suposava estar a casa pel que fa a la violència masclista i es va activar una línia de telèfon i xat. Es va implicar els ens locals per a l’acollida de dones en situació de violència masclista i en col·laboració de les farmàcies la iniciativa mascareta d’emergència com a codi per demanar ajuda. Tot això ha servit per a enfortir la xarxa d’entitats regionals, locals, el sector privat, universitari i polítiques publiques”.

Per la seva banda, Cécile Langeois, subdirectora regional dels drets i la igualtat de les dones de Auvergne-Rhône-Alpes, ha explicat aquest matí les iniciatives a França i alguna a nivell local on “l’agressor és qui marxa de la llar. L’emergència no ha creat les violències masclistes, simplement ha agreujat el fenomen de les violències masclistes en la nostra societat. Seguirem en la lluita conta les violències masclistes en la nostra activitat ara que fa 25 anys de la Conferència Mundial de Beijing”.

II Congrés: Taula rodona sobre aprenentatges de les administracions públiques

La directora de l'Institut Català de les Dones (ICD), Núria Ramon ha obert avui la tercera i darrera jornada del Congrés amb una taula rodona dedicada a analitzar els "Aprenentatges de les administracions públiques en l'abordatge de les violències masclistes en temps de pandèmia". En ella ha destacat que “la pandèmia ha revelat situacions molt complexes a les que no ens havíem enfrontat mai, però també ens ha obert portes a la col·laboració i la cooperació amb els diferents agents. Fruit d’aquesta col·laboració hem pogut obrir portes i crear ponts amb les dones que es trobaven en situacions de violència masclista durant el confinament, de vegades tancades amb l’agressor, d’altres amb l’agressor fora de la llar, però exercint tota la violència i control possible. Algunes de les iniciatives han estat la campanya “Establiment segur” o el reforç de la línia 900900120. Ara tenim un bagatge molt valuós que podem posar a treballar i encara donar millors respostes davant les noves situacions que sorgeixin”.

Taula Aprenentatges

La directora de l’ICD també ha subratllat que “aquest esperit col·laboratiu amb el qual hem treballat caldrà mantenir-lo. Estem alerta en relació a l’oci i la gent més jove. Davant el tancament de determinats espais sabem que l’oci es trasllada a l’espai privat on no hi ha persones professionals especialitzades ni on el control es complex o impossible. En aquest sentit estem difonent la campanya “Ni agressor, ni còmplice. Atura les violències masclistes” per reforçar els missatges adreçats als agressors. El focus de la solució de les violències masclistes se situa en la seva responsabilitat, apel·lem a la no complicitat de l’entorn amb els agressors i promovem la identificació de diferents situacions de violències masclistes entre els i les joves. També estem atentes a les ciberviolències que es poden produir donat el major us de les xarxes socials i que es una violència que no s’atura en cap moment del dia i que té un impacte molt gran en les dones i en les joves. Posem doncs en valor tots aquests aprenentatges davant una nova situació de restricció”.

Alícia de Peray, cap del Gabinet de Seguretat de la Direcció general d’Administració de la Seguretat, ha donat a conèixer que el nombre de denúncies per violència masclista que en confinament havia disminuït  ha anant augmentat des del 5 de maig fins ara i ha posat en valor que “hem après què significa la vulnerabilitat de les víctimes quan s’han vist tancades i allunyades de la seva xarxa de suport. I que mai com en confiament tots els actors en la lluita contra violències masclistes hem col·laborat tant per millorar en prevenció i crear noves eines. La pandèmia ens ha fet mes flexibles, àgils i adaptatius. Ara el pla de seguretat ha de tenir en compte aquestes excepcionalitats”. 

La subdirectora General de Lluita Contra la Violència Masclista del Departament de Treball, Afers Socials i Família, Montse Sánchez, ha explicat com “el dia 14 de març vam començar la prevenció de la violència masclista que podria sorgir, així com la prevenció de la COVID19 dins els serveis. Tots els serveis han estat operatius al 150% i havíem de protegir tant les persones que actuen com les dones i els seus fills i filles”. Sánchez ha destacat que “hem de continuar amb la coordinació posant èmfasi en la visibilitat territorial i que les dones de tot el país sàpiguen que hi ha recursos cada cop més i més pròxims a elles que estan esperant que elles arribin. Vam començar l’any amb llista espera a 0 i hem doblat recursos econòmics i habitacionals i ens situem de nou en llista d’espera 0. Ara hem d’afrontar el perill econòmic i social”. També ha explicat que “hem après que hem d’incorporar a les nostres polítiques la societat, perquè en el moment que estem confinades hem de tenir una societat que actuï i hem de poder tenir escuts al costat de les víctimes, persones que trenquin el silenci i vulguin actuar”.

Taula experiències

Per la seva banda, Lídia Serratusell, cap de l’Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat del Departament de Justícia, ha destacat que “en confinament vam haver de reorganitzar ràpidament els serveis per un tancament dels òrgans judicials. El servei d’acompanyament a víctimes del delicte va tenir dificultats per poder fer seguiments telefònics, i vam detectar moltes situacions en guàrdies i custòdies i molts trencaments de condemna.  Ara tenim més eines per poder fer el treball a distància i poder donar resposta. Les víctimes necessiten més suport emocional perquè sinó tenen sensació de desemparament. Hem après a comunicar-nos amb elles amb nous canals com whatsapp i videotrucades i avançar en un treball més ràpid, eficaç i més coordinació”.

Taula rodona ‘’Experiències d’autoorganització d’entitats del moviment feminista’’

Spideralex, sociòloga i investigadora de les TIC ha denunciat l’increment en confinament de les ciberviolències, “atacs de coneguts i de desconeguts. Les violències online i offline estan interrelacionades i tenen efectes negatius en tots els àmbits de la vida de les dones, la violència és una i l’impacte és el mateix”. I ha donat a conèixer experiències de ciberfeministes que estan creant infraestructura feminista i creen línies d’atenció, suport a supervivents de violència de gènere, eines tecnològiques col·laboratives i segures a ciberfeministes, acompanyament terapèutic a través de tallers, o com fer objectes necessaris en pandèmia.

Nahxeli Beas, activista feminista, antiracista i LGTBQ, advocada i jurista a AADAS (Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment) ha afirmat que “s’han aturat moltes coses en confinament però les violències sexuals no. En confinament hi ha hagut violències sexuals dins els habitatges, també per part d’empleadors a dones que treballaven internes a cases, etc. Ens han arribat poques dones en confinament i pensem que és per desconeixement de l’apertura dels serveis. A aquest pacte social de queda’t a casa s’ha sumat al pacte social de silenci que existeix davant les violències sexuals i es generava la idea de que totes les cases son iguals. Ens han arribat dones per agressions que han ocorregut molt abans del confinament. Això significa que en aturar el ritme s’han permès enfrontar-se a violències que havien patit i tenien aturades al cap. És difícil afrontar les violències en aquesta manera frenètica en la qual vivim”.

 

Conferència Virginia vargas

Clara Martínez, experta en l'àmbit de la promoció de la salut i els Drets Sexuals i reproductius a l'entitat SIDA STUDI, ha denunciat “la normativitat en les campanyes governamentals i com l’Estat limita els afectes i posa en el centre la família nuclear. Les estratègies de salut sexual amb la pandèmia han estat abstinència, masturbació i parella estable i pensem que cal crear una resposta més comunitària de com protegir la salut sexual amb o sense COVID19, i de com minimitzem riscos en la transmissió de COVID. La COVID19 no és una malaltia de transmissió sexual, la comunicació és la millor protecció. Per no viure aïllades s’hauria de posar el focus en com parlar i negociar perquè és on es produeixen les cures. Tenim que molts joves no parlen de què els agrada o no en les relacions sexuals i ara els falten habilitats de comunicació i que tenen més a veure amb el no, o què m’agrada o què no, i de com ho fem davant la COVID19”.

Conferència ‘’Els aprenentatges i aliances que ens deixa la Covid-19"

Virginia Vargas, sociòloga peruana i una de les líders del moviment de dones al seu país ha intervingut en el Congrés en una sessió moderada per Norma Falconi, activista antiracista a Barcelona i fundadora del Sindicat Sindillar-Sindihogar. Vargas ha posat de relleu que “la pèrdua de la normalitat de la pandèmia ens mostra una crisi de la nostra civilització. Ens evidencia el sentit comú neoliberal i individualista del capitalisme. Les cures son horitzó d’acció i no només dins la casa. Un dels principals aprenentatges és la interconnexió entre els sers. L’individualisme no ens serveix quan hem pres consciència de la nostra dependència i eco dependència. Aquest món tal com l’estem vivint no ens serveix. Ara veiem els vells paradigmes que s’estan esquinçant i els nous que estan apareixent gràcies a l’acció dels moviments de dones”.

conf.v.vargas

Cloenda de la presidenta de l’ICD

Laura Martinez, ha tancat els tres dies de Congrés amb 1600 persones inscrites que han seguit les sessions en línia a través del web dones.gencat.cat i per YouTube, destacant que “la virtualitat, malgrat que ens deixi reduïdes a una figura a la pantalla, ha fet la seva feina i ha permès que les veus es repliquessin a casa nostra i  sentíssim  la presència de les grans teòriques, les grans activistes i  les grans professionals que ens han acompanyat. Hem gaudit de la profunditat i la força de moltes veus que han rememorat com les dones hem liderat la resposta a la pandèmia i com hem tret la pols de sota les catifes per deixar ben al descobert  les misèries d’aquest  sistema patriarcal, classista i colonial”.

La presidenta de l’ICD ha recollit que “en aquest Congrés, hem  analitzat les condicions de treball, inseguretat i salut en el context de la Covid-19; hem assistit al debat sobre la crisi de les cures i el seu impacte; hem vist les campanyes de comunicació sobre els establiments segurs i la “Mascarilla19”; hem compartit com els serveis d’atenció a les dones, entitats dels moviments feministes i administracions públiques s’han reinventat en mig del confinament per fer front a la foscor i per a que cap dona quedés desatesa.  Hem fet lligams de coneixement amb les regions dels Quatre Motors d’Europa, hem repensat les dades i hem reflexionat sobre els reptes que suposa la Covid-19 en la prevenció de les violències sexuals. En definitiva, el Congrés ha aconseguit convertir-se, per segon any, en un espai de referència per continuar el viatge per erradicar les violències masclistes.

No hem pogut gaudir del plaer de conèixer-nos, parlar-nos i abraçar-nos , cosa que sabem que era un privilegi , a hores d’ara, i que esperem poder recuperar.  Però hem gaudit de la profunditat i la força de moltes veus, que han arribat de Nova Iork, Lima, Buenos Aires, Lió, Stuttgart, PalermoXil·le, Madrid, Lugo, Canàries i molts racons de casa nostra.  I no ens hem sentit soles en cap moment, els xats han bullit d’idees i abraçades virtuals i les mètriques han confirmat que hi havia tota una comunitat darrera desitjosa de compartir"