Un estudi del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i del Departament de Salut demostra que la incidència de berrugues anogenitals en noies de 16 a 19 anys ha disminuït un 61% com a resultat de la vacunació sistemàtica contra el virus del papil·loma humà (VPH) a Catalunya. Aquest estudi, ha analitzat l’impacte del Programa de vacunació contra el VPH a Catalunya, que el Departament de Salut va endegar l’any 2008 a totes les nenes de 6è de primària (entre 11 i 12 anys) i en el que s’ha assolit una vacunació del 80% de la població femenina d’aquesta edat.
A més, l’estudi evidencia també que s’ha revertit la tendència a l’augment de les berrugues genitals en els nois de 20 a 25 anys no vacunats, cosa que indica un efecte de protecció de grup de la vacuna.
La vacunació sistemàtica contra el VPH té com objectiu protegir a la població del càncer de coll uterí, la causa del qual és el VPH. Així mateix, el VPH també és causant de les berrugues anogenitals, contra les quals la vacuna administrada a Catalunya també protegeix.
Publicat a la revista científica Preventive Medicine, l’estudi demostra que l’estratègia que s’ha fet servir a Catalunya, en la que es vacuna una únic cohort de noies cada any, té un efecte sobre la cohort vacunada i, a més, amplia la protecció als nois no vacunats. La vacuna que es va administrar a Catalunya en el període analitzat a l’estudi és la tetravalent, que protegeix contra el tipus de VPH oncogènics 16 i 18, i que són els causants del 70% dels càncers de coll uterí i, a més, protegeix contra els tipus no oncogènics 6 i 11, causants del 90% de les berrugues anogenitals.
Un any més tard de la implementació de la vacuna del VPH, el Departament de Salut i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) van establir un Pla de Monitoratge i Avaluació de l’Impacte de la vacunació contra el VPH a Catalunya, per avaluar l’impacte en diferents patologies associades a la infecció per VPH.
Vacunació sistemàtica contra el VPH a Catalunya per a noies i grups de risc
A Catalunya, des del curs 2008-09 es vacuna sistemàticament contra el VPH les noies de 11-12 anys d’edat (6è curs d’educació primària), inicialment amb una pauta de tres dosis. La pauta actual, iniciada el curs 2014-2015, és de dues dosis –als 0 i 6 mesos– per a les noies de fins a 13 anys. Al curs 2017-2018 es va iniciar la vacunació amb la vacuna nonavalent.
Pel que fa a les noies nascudes a partir de 1997, ja incloses en la vacunació sistemàtica, sempre són a temps de vacunar-se al seu centre d'atenció primària si no es van vacunar en el seu moment.
D’altra banda, a Catalunya també s’ofereix la vacunació selectiva contra el VPH, entre d’altres, per als grups de risc següents:
Reducció de les berrugues i protecció de grup
Un equip d’investigadores del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l'ICO, encapçalat per Maria Brotons, en el seu article (Impacte d'una estratègia de vacunació contra el virus del papil·loma humà d' una sola cohort d’edat a Catalunya: anàlisi de berrugues anogenitals de base poblacional en homes i dones) ha avaluat la incidència i les tendències temporals de les berrugues anogenitals en persones de 10 a 64 anys a Catalunya després de la introducció de la vacuna contra el VPH en el període del 2009 al 2016. Així doncs, s’han analitzat els diagnòstics registrats al Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), base de dades que inclou dades clíniques anonimitzades dels pacients assignats als Centres d’Atenció Primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut.
La principal conclusió que es desprèn d’aquest estudi demostra que en noies de 16 a 19 anys, la incidència de berrugues anogenitals ha disminuït un 61% entre els anys 2012 i 2016 passant de 194 nous casos per cada 100.000 habitants al 2012 a 75 casos per cada 100.000 habitants al 2016. La disminució de la incidència s’ha produït només en les cohorts de noies vacunades: al 2012, les noies de 16 a 19 anys eren cohorts no vacunades i al 2016 eren totes cohorts vacunades del programa de vacunació.
Així doncs, en les noies dels grups d’edat més grans, de 20 a 22 anys, de 23 a 25, de 26 a 27 i de 28 a 29 anys no incloses dins el programa de vacunació contra el VPH, la incidència de berrugues anogenitals va augmentar durant el període del 2009 al 2016.
D’altra banda, en els nois no vacunats de 20 a 22 anys i de 23 a 25 anys s’observa un augment inicial de la incidència de berrugues anogenitals (des del 2009 al 2013 i 2014 respectivament) mentre que, després, s’observa un canvi de tendència en aquesta incidència. Per tant, aquest canvi de tendència en la incidència de berrugues anogenitals en nois no vacunats suggereix un efecte de protecció de grup de la vacuna.
A més, l’estudi evidencia també que s’ha revertit la tendència a l’augment de les berrugues genitals en els nois de 20 a 25 anys no vacunats, cosa que indica un efecte de protecció de grup de la vacuna.
La vacunació sistemàtica contra el VPH té com objectiu protegir a la població del càncer de coll uterí, la causa del qual és el VPH. Així mateix, el VPH també és causant de les berrugues anogenitals, contra les quals la vacuna administrada a Catalunya també protegeix.
Publicat a la revista científica Preventive Medicine, l’estudi demostra que l’estratègia que s’ha fet servir a Catalunya, en la que es vacuna una únic cohort de noies cada any, té un efecte sobre la cohort vacunada i, a més, amplia la protecció als nois no vacunats. La vacuna que es va administrar a Catalunya en el període analitzat a l’estudi és la tetravalent, que protegeix contra el tipus de VPH oncogènics 16 i 18, i que són els causants del 70% dels càncers de coll uterí i, a més, protegeix contra els tipus no oncogènics 6 i 11, causants del 90% de les berrugues anogenitals.
Un any més tard de la implementació de la vacuna del VPH, el Departament de Salut i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) van establir un Pla de Monitoratge i Avaluació de l’Impacte de la vacunació contra el VPH a Catalunya, per avaluar l’impacte en diferents patologies associades a la infecció per VPH.
Vacunació sistemàtica contra el VPH a Catalunya per a noies i grups de risc
A Catalunya, des del curs 2008-09 es vacuna sistemàticament contra el VPH les noies de 11-12 anys d’edat (6è curs d’educació primària), inicialment amb una pauta de tres dosis. La pauta actual, iniciada el curs 2014-2015, és de dues dosis –als 0 i 6 mesos– per a les noies de fins a 13 anys. Al curs 2017-2018 es va iniciar la vacunació amb la vacuna nonavalent.
Pel que fa a les noies nascudes a partir de 1997, ja incloses en la vacunació sistemàtica, sempre són a temps de vacunar-se al seu centre d'atenció primària si no es van vacunar en el seu moment.
D’altra banda, a Catalunya també s’ofereix la vacunació selectiva contra el VPH, entre d’altres, per als grups de risc següents:
- Dones a les quals se’ls ha diagnosticat una neoplàsia intraepitelial cervical moderada o d’un grau més avançat (NIC 2+) o un adenocarcinoma endocervical in situ (AIS). Es recomana l’administració de la vacunació tan aviat com sigui possible i fins a 1 any després de la intervenció.
- Dones i homes amb infecció pel VIH fins als 26 anys.
- Homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes fins als 26 anys.
- Treballadors del sexe, homes i dones, fins als 26 anys.
- Persones que han patit abús sexual fins als 26 anys.
Reducció de les berrugues i protecció de grup
Un equip d’investigadores del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l'ICO, encapçalat per Maria Brotons, en el seu article (Impacte d'una estratègia de vacunació contra el virus del papil·loma humà d' una sola cohort d’edat a Catalunya: anàlisi de berrugues anogenitals de base poblacional en homes i dones) ha avaluat la incidència i les tendències temporals de les berrugues anogenitals en persones de 10 a 64 anys a Catalunya després de la introducció de la vacuna contra el VPH en el període del 2009 al 2016. Així doncs, s’han analitzat els diagnòstics registrats al Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), base de dades que inclou dades clíniques anonimitzades dels pacients assignats als Centres d’Atenció Primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut.
La principal conclusió que es desprèn d’aquest estudi demostra que en noies de 16 a 19 anys, la incidència de berrugues anogenitals ha disminuït un 61% entre els anys 2012 i 2016 passant de 194 nous casos per cada 100.000 habitants al 2012 a 75 casos per cada 100.000 habitants al 2016. La disminució de la incidència s’ha produït només en les cohorts de noies vacunades: al 2012, les noies de 16 a 19 anys eren cohorts no vacunades i al 2016 eren totes cohorts vacunades del programa de vacunació.
Així doncs, en les noies dels grups d’edat més grans, de 20 a 22 anys, de 23 a 25, de 26 a 27 i de 28 a 29 anys no incloses dins el programa de vacunació contra el VPH, la incidència de berrugues anogenitals va augmentar durant el període del 2009 al 2016.
D’altra banda, en els nois no vacunats de 20 a 22 anys i de 23 a 25 anys s’observa un augment inicial de la incidència de berrugues anogenitals (des del 2009 al 2013 i 2014 respectivament) mentre que, després, s’observa un canvi de tendència en aquesta incidència. Per tant, aquest canvi de tendència en la incidència de berrugues anogenitals en nois no vacunats suggereix un efecte de protecció de grup de la vacuna.
1
Fitxers adjunts
