- L’economia catalana modera la caiguda interanual fins al 9,1%, després de l’acusat retrocés del segon trimestre (-21,2%)
- El relaxament de les mesures de contenció de la pandèmia impulsa l’activitat econòmica, que presenta una recuperació intensa però parcial
- La davallada de l'activitat es modera especialment en la construcció (fins al -7,6%), i el VAB del sector agrari és el que mostra una caiguda més suau (-2,0%)

El tercer trimestre del 2020 el PIB intertrimestral de Catalunya ha augmentat un 15,7%, segons l’estimació d’avanç que elabora l’Idescat i que recull la Nota de Conjuntura Econòmica del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Es tracta d’un creixement molt destacat que s’explica per la reobertura de gran part de l’activitat després del relaxament de les estrictes mesures de contenció del segon trimestre. En termes interanuals, l’economia catalana modera el seu descens fins al 9,1%, després de la forta caiguda del segon trimestre (-21,2%). La recuperació de l’economia catalana és intensa però té un caràcter parcial i desigual per sectors, unes notes que comparteix amb l’evolució observada en la majoria d’economies de la zona euro.
Els serveis mostren una evolució desigual per branques
El tercer trimestre, el VAB es redueix a tots els grans sectors d’activitat, però amb una contracció notablement més moderada que el segon trimestre. El VAB del sector agrari és el que mostra una reducció més suau (-2,0% interanual), mentre que la recuperació de l’activitat a la construcció és especialment intensa, en passar d’una caiguda del 28,0% interanual el segon trimestre a un retrocés del 7,6% interanual el tercer. Aquesta tendència de millora de la construcció també ve capturada per alguns indicadors recents, com el consum de ciment o les dades d’afiliats.
La indústria ha suavitzat el retrocés, des d’un -19,4% interanual el segon trimestre fins a un -8,2% interanual el tercer. La producció industrial mostra una caiguda anual a gairebé totes les branques. Tot i això, la indústria farmacèutica, una de les branques amb més pes en l’economia catalana, experimenta un augment. En el cas de l’energia elèctrica, els equips elèctrics i electrònics i la química, les disminucions són relativament contingudes. En la fabricació de material transport la caiguda és més intensa però la informació més recent apunta a una progressiva recuperació de l’activitat.
Finalment, els serveis mostren el registre més desfavorable, d’un -9,3% interanual (el segon trimestre van registrar un -20,5% interanual), però amb una evolució molt desigual per branques: mentre algunes activitats han registrat una recuperació més forta, com ara les professionals i tecnològiques o alguns serveis de no mercat (com sanitat o administració pública), s’observa feblesa en aquelles branques més afectades per les restriccions i amb activitats que impliquen més interacció social, en particular els serveis d’allotjament, el transport, les activitats artístiques, la restauració i els serveis d’oci i cultura.
La taxa d’atur puja fins a un 13,2% el tercer trimestre tot i la recuperació parcial de l’ocupació
El tercer trimestre l’ocupació va recuperar-se parcialment a Catalunya gràcies al retorn a l’activitat després del confinament, però encara està lluny dels registres de fa un any (-4,0% interanual segons l’EPA i -3,4% segons l’afiliació). En comparació amb el tercer trimestre del 2019, s’ha produït un descens absolut de 138.500 persones ocupades.
Les xifres d’ocupació de l’EPA i de l’afiliació inclouen com a ocupats als treballadors acollits a un ERTO, i per tant no recullen l’efecte que han suposat les suspensions i reduccions de jornada derivades d’aquests mecanisme, a diferència de les hores treballades. El nombre d’hores efectives treballades cau un 9,6% interanual el tercer trimestre, després de registrar la caiguda més forta de la sèrie el segon trimestre (-29,8% interanual).
El nombre de treballadors inclosos en ERTO s’ha anat reduint durant el tercer trimestre, i a finals de setembre es va situar en 146.559 persones, que representaven aproximadament un 5,4% dels afiliats (exclosos els autònoms i el règim de la llar). L’ús d’aquest mecanisme va disparar-se amb la declaració de l’estat d’alarma el març, i va arribar a afectar més de 700.000 persones el mes d’abril, xifra que representava un 26% dels afiliats.
L’impacte de la crisi sanitària també es reflecteix en l’evolució de la població activa, que modera el descens el tercer trimestre (-1,4% interanual), després de la forta caiguda que havia experimentat amb el confinament del segon trimestre (-4,2%). La taxa d’atur puja fins a un 13,2% (fa un any era d’un 10,9%), amb un augment més destacat per als joves i les dones.
En aquesta Nota de Conjuntura, s’inclouen dos requadres amb anàlisis específiques sobre “Els joves que ni estudien ni treballen (NINIs) a Catalunya” i “El teletreball a Catalunya segons les dades de l’EPA”.
El document de la nota de conjuntura es pot consultar aquí.
1