Justícia

.

Els dos territoris van signar un conveni aquest setembre

Primera persona identificada d'una fossa a partir de l'intercanvi d'ADN entre Catalunya i Navarra

És un veí de Salamanca que va ser afusellat després de fugir del Fuerte de San Cristóbal de Navarra

query_builder   6 novembre 2020 09:06

event_note Nota de premsa

Els dos territoris van signar un conveni aquest setembre

Primera persona identificada d'una fossa a partir de l'intercanvi d'ADN entre Catalunya i Navarra

És un veí de Salamanca que va ser afusellat després de fugir del Fuerte de San Cristóbal de Navarra

.

El govern navarrès va recuperar les restes en una excavació a Esteribar, prop de Pamplona  

La Generalitat tenia les mostres d’ADN del fill, que vivia a l’Hospitalet de Llobregat  

El conveni entre Catalunya i Navarra per compartir mostres d’ADN ha permès, per primera vegada, la identificació d’una persona recuperada d’una fossa de la Guerra Civil. Es tracta de Ramon Haro Gómez, un dels 800 presos republicans que el 22 de maig de 1938 van aconseguir fugir de la presó de màxima seguretat del Fuerte de Sant Cristóbal del Monte Ezkaba, prop de Pamplona.  

Es tracta d’una de les grans evasions de la història d’Europa. Els dies següents, uns 200 d’aquells fugats van ser assassinats i enterrats en fosses, sense cap tipus de judici previ.   

La Guàrdia Civil va capturar i executar Ramon Haro i dos altres reclusos a Esteribar, a uns 20 quilòmetres de la presó. Posterioment, veïns del poble van enterrar els tres homes en una fossa al mateix prat on havien estat assassinats. Ramon Haro Gómez era un jornaler d’Encinas de Abajo (Salamanca). Estava casat i tenia dos fills. Va morir amb 26 anys.  

Encreuament genètic  

El fill de Ramon Haro Gómez, Ramon Haro Garcia, residia fins fa uns anys a l’Hospitalet de Llobregat i l’any 2016 va facilitar mostres d’ADN a la Generalitat quan es va iniciar el Programa d’identificació genètica. La família havia inscrit el cas uns anys abans al Cens de persones desaparegudes. 

El govern navarrès va localitzar i obrir la fossa d’Esteribar l’estiu del 2016 i va recuperar les restes dels tres homes.  Davant la possibilitat que un dels tres homes fos Ramon Haro, la Direcció General de Memòria Democràtica va traslladar aquest octubre les mostres d’ADN del fill a l’Institut Navarrès de la Memòria. L’encreuament de dades genètiques ha estat positiu amb un dels tres esquelets.  

 El conveni amb Navarra 

El conveni entre la Generalitat de Catalunya i la comunitat foral de Navarra es va signar aquest setembre amb l’objectiu de compartir perfils genètics i identificar víctimes localitzades en fosses de la Guerra Civil i el franquisme.  

Els dos governs estan portant a terme programes similars per obrir fosses als respectius territoris i identificar-ne les restes. L’acord preveu la col·laboració en els treballs de documentació, preservació i senyalització de fosses, així com la reparació i la dignificació de les víctimes.  

El conveni també estableix l’organització conjunta d’exposicions, esdeveniments, col·loquis o seminaris relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i la Transició.   

Programa d’identificació genètica 

A Catalunya, el Programa d’Identificació genètica ha permès identificar vuit persones que estaven enterrades en fosses de la Guerra Civil. És un sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica. 

El Programa disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car. 

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal. 

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 523 fosses. 

316 persones recuperades  

La Generalitat ha obert 32 fosses gràcies al Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 316 persones. 

 

1  

Imatges

Fossa d'Esteribar a Navarra

Fossa d'Esteribar a Navarra 896