Hi ha molts mars, però tots formen un sol oceà global; es comparteixen problemes i solucions. L’oceà és el veritable cor i els pulmons del planeta i una font crucial de riquesa i mitjans de subsistència per a moltes societats. El Govern de Catalunya ha ideat un esquema de governança participatiu únic per als mars basat en la cogestió que situa les persones i la natura al centre de la presa de decisions i transfereix el poder efectiu als actors sectorials, als científics i a la societat civil, en pla d’igualtat amb l’Administració. Aquest nou model es coneix com a cogestió, i funciona molt bé.

Tant és així que la proposta catalana de cogestió pesquera ha estat triada pel Paris Peace Forum 2020 com un dels sis únics projectes europeus entre els 100 seleccionats a escala mundial, d’un total de 850.                 

El Paris Peace Forum és un esdeveniment que aspira a mobilitzar els agents internacionals interessats en l’acció col·lectiva. Té lloc cada any de l’11 al 13 de novembre a París amb l’objectiu de situar la governança mundial al capdavant de l’agenda internacional. Els grups d’interès debaten sobre qüestions de governança global i cooperen en la cerca de solucions per al món de demà.

El director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, que ha tingut l’oportunitat d’explicar als participants del Fòrum què és la cogestió pesquera i marítima i com s’està aplicant a Catalunya, ha assegurat que aquest esdeveniment “és una gran oportunitat per donar a conèixer el nostre enfocament de governança participativa dels oceans a líders polítics i socials de tot el món”.  

Segons Tudela, “el mar Mediterrani, amb tota la seva complexitat natural i humana i la llarga història d’una intensa pressió sobre els seus sistemes naturals, és un veritable model en miniatura de l’oceà global i un laboratori per provar solucions replicables de sostenibilitat. Malgrat les pressions acumulades de múltiples factors d’estrès, el desenvolupament sostenible dels sectors que conformen l’economia blava és un repte i alhora una oportunitat insubstituïble per produir riquesa econòmica i benestar humà que les nostres societats costaneres no es poden permetre perdre”.

L’aplicació d’un nou model pesquer

Amb la publicació del Decret sobre governança de la pesca professional a Catalunya de juny de 2018, el Govern de Catalunya va esdevenir la primera Administració a Europa que desenvolupava un marc legal explícit per a la cogestió pesquera. La base del model són els anomenats comitès de cogestió pesquera, que actuen decentralitzadament i estan constituïts per pescadors, representats de l’Administració, científics i activistes de la conservació, tots quatre grups en condicions d’igualtat quant a poder de decisió. La transferència del poder a aquests comitès multiparticipats acosta la gestió al territori, cosa que millora la rendició de comptes i el compliment, a més de permetre solucions adaptatives i bioeconòmiques basades en dinàmiques locals.

En només dos anys, s’han establert 6 comitès de cogestió pesquera al llarg de la costa catalana que abasten des de pesqueres de peix blau (sardina i seitó) fins al nouvingut cranc blau, passant per pesqueres de sonso, pop i  sípia. Aproximadament el 10% del peix desembarcat a Catalunya ja s’origina en pesqueres cogestionades.

L’adopció d’un esquema de governança per a la pesca catalana basat en la participació igualitària en la presa de decisions de pescadors, administracions, científics i ONG ha estat un veritable factor de canvi de sostenibilitat a escala ambiental, social i econòmica. La cogestió pesquera contribueix tant a millorar l’estat de conservació dels ecosistemes marins com a garantir comunitats costaneres sanes a través de mitjans de vida sostenibles i dignes i el subministrament d’aliments nutritius i de qualitat.

Aquest model innovador ha rebut el premi al mèrit de la conservació del World Wide Fund for Nature (WWF), i també el guardó de Bona Pràctica de la FAO-GFCM. A més, ha estat objecte d’atenció sectorial i institucional de diversos països.

Més enllà de la pesca, el model de cogestió ha estat replicat a altres escales en el marc de la política marítima de la Generalitat de Catalunya. L’any 2018, el Govern català va adoptar l’Estratègia marítima de Catalunya 2030 per impulsar el desenvolupament d’una política integral sobre el mar. La governança marítima és el nucli d’aquesta Estratègia, que inclou l’establiment del Consell Català de Cogestió Marítima (CCCM). Aquest òrgan de participació va ser creat per llei i té com a objectiu desenvolupar la gestió adaptativa de l’Estratègia per part del conjunt dels representants del món marítim del país.

Una altra aplicació d’èxit del nou model de governança és la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, creada en el marc de l’Estratègia marítima de Catalunya l’any 2019, que aplega 76 actors econòmics, institucionals, científics i socials del territori.

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat