· “Cal situar Catalunya, que ja és excel·lent en recerca, com a país també líder en l’àmbit de la innovació i la transferència”, destaca el conseller
· El Govern preveu invertir 10 milions d’euros entre 2021 i 2022, una xifra que es vol ampliar fins als 30 milions a partir de les possibles aportacions dels fons europeus Next Generation
El conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha anunciat avui que el Govern treballa en la creació d’un fons d’inversió en de caràcter públic-privat amb l’objectiu d’impulsar la transferència de coneixement de la recerca que fa el país i millorar l’índex d’innovació de Catalunya, que actualment se situa per sota de la mitjana europea.
“Estem treballant en un acord de Govern que comprometi 5 milions d’euros del pressupost de l’any vinent i 5 milions més del 2022", una inversió pública que es vol ampliar fins als 30 milions a partir de les possibles aportacions dels fons europeus NextGeneration. De fet, la previsió és que aquesta infraestructura financera afavoreixi la mobilització de fons europeus. Això, ha explicat el conseller, servirà "per impulsar projectes de recerca en diferents àmbits en els quals costa que el sector privat faci la primera inversió i, en canvi, un cop reben l’impuls públic es genera un efecte multiplicador que es tradueix en llocs de treball, riquesa i competitivitat per a la nostra indústria”, ha explicat el conseller.
Tremosa ha afegit que aquest fons segueix el concepte anglosaxó de Discovery Fund i s’inspira en casos d’èxit com el Yeda Research and Development (Technology transfer from the Weizmann Institute of Science) de l’estat d’Israel. “Hem vist que els millors països del món tenen fons público-privats d’aquest tipus especialitzats en alta tecnologia que donen l’impuls inicial als projectes” perquè, un cop se superen les passes inicials i s’identifica l’oportunitat de negoci, “el capital privat entra en gran quantitat i el sector públic recupera la participació”, ha detallat el conseller que ha fet aquest anunci durant la visita que ha realitzat aquesta tarda al recinte experimental del Sincrotró ALBA.
La posada en marxa d’aquest fons també permetrà captar finançament privat per a R+ D+I, una prioritat pel Govern, d’acord amb els objectius marcats en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Un document impulsat pel Departament d’Empresa i Coneixement i aprovat per unanimitat per agents econòmics, socials i polítics que preveu incentivar la inversió privada en R+D+I a nivell dels països capdavanters en innovació. Actualment la mitjana d’inversió anual a Catalunya és actualment de 100 milions d’euros, mentre que a Bèlgica és de 300 i a Suècia de 500.
Millorar l’índex d’innovació de Catalunya
Catalunya disposa d’un entorn de recerca excel·lent i d’un teixit productiu diversificat, dinàmic i notablement internacionalitzat, però, en canvi, l’índex d’innovació es troba per sota de la mitjana europea. Amb la creació d’aquest fons, el Govern vol contribuir a revertir aquesta situació i millorar així la competitivitat del teixit econòmic del país. Aquesta nova infraestructura financera ha de millorar la transferència de coneixement i promoure iniciatives d’emprenedoria científica en àmbits d’universitats, recerca, empresa, indústria i energia verda, entre d’altres.
“Cal situar Catalunya, que ja és excel·lent en recerca, com a país també líder en l’àmbit de la innovació i la transferència”, ha subratllat el conseller que ha explicat que “hi ha molts bones idees, molt bons projectes que no arriben a fer-se realitat per la falta del primer milió d’euros”.
La creació i participació en fons d’inversions adreçats a ajudar les primeres etapes del desenvolupament d’una tecnologia és una mancança important del sistema de coneixement català. Catalunya, amb 369 ajuts per a recerca d’excel·lència, se situa només per darrere de Bèlgica (404) i Suècia (399) en la captació d’aquest fons atorgats pel Consell Europeu de Recerca i supera clarament Dinamarca (250). Així mateix el percentatge de publicacions científiques en revistes d’alt impacte també se situa en els mateixos valors que aquests països, superant el 40%. En canvi, segons l’índex d’innovació de Catalunya recollit pel Regional Innovations Scoreboard (RIS) Catalunya està per sota de la mitjana europea, amb una qualificació de país d’innovació moderada alta, lluny dels països líders en innovació. En quant a la mitjana europea (establerta en un valor de 100), Catalunya té un índex de 77,6, per tant estem 22,4 punts per sota.
Les grans infraestructures cientificotecnològiques al servei de la innovació
L’anunci d’aquest nou instrument a favor de la innovació s’ha fet durant una visita al Sincrotró ALBA, que és una de les grans infraestructures cientificotecnològica del sistema català de recerca. Precisament, aquest tipus d’infraestructures són fonamentals en la consolidació i avanç de la recerca a Catalunya, al mateix temps que esdevenen motors econòmics del país.
Concretament, el sincrotró ALBA genera, anualment, unes 6.000 hores de llum i té capacitat per oferir servei a més de 2.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any, dels quals un 35% provenen d’altres països. Actualment, l'ALBA disposa de vuit línies de llum operatives i es troben en construcció quatre línies de llum més.
· El Govern preveu invertir 10 milions d’euros entre 2021 i 2022, una xifra que es vol ampliar fins als 30 milions a partir de les possibles aportacions dels fons europeus Next Generation
El conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha anunciat avui que el Govern treballa en la creació d’un fons d’inversió en de caràcter públic-privat amb l’objectiu d’impulsar la transferència de coneixement de la recerca que fa el país i millorar l’índex d’innovació de Catalunya, que actualment se situa per sota de la mitjana europea.
“Estem treballant en un acord de Govern que comprometi 5 milions d’euros del pressupost de l’any vinent i 5 milions més del 2022", una inversió pública que es vol ampliar fins als 30 milions a partir de les possibles aportacions dels fons europeus NextGeneration. De fet, la previsió és que aquesta infraestructura financera afavoreixi la mobilització de fons europeus. Això, ha explicat el conseller, servirà "per impulsar projectes de recerca en diferents àmbits en els quals costa que el sector privat faci la primera inversió i, en canvi, un cop reben l’impuls públic es genera un efecte multiplicador que es tradueix en llocs de treball, riquesa i competitivitat per a la nostra indústria”, ha explicat el conseller.
Tremosa ha afegit que aquest fons segueix el concepte anglosaxó de Discovery Fund i s’inspira en casos d’èxit com el Yeda Research and Development (Technology transfer from the Weizmann Institute of Science) de l’estat d’Israel. “Hem vist que els millors països del món tenen fons público-privats d’aquest tipus especialitzats en alta tecnologia que donen l’impuls inicial als projectes” perquè, un cop se superen les passes inicials i s’identifica l’oportunitat de negoci, “el capital privat entra en gran quantitat i el sector públic recupera la participació”, ha detallat el conseller que ha fet aquest anunci durant la visita que ha realitzat aquesta tarda al recinte experimental del Sincrotró ALBA.
La posada en marxa d’aquest fons també permetrà captar finançament privat per a R+ D+I, una prioritat pel Govern, d’acord amb els objectius marcats en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Un document impulsat pel Departament d’Empresa i Coneixement i aprovat per unanimitat per agents econòmics, socials i polítics que preveu incentivar la inversió privada en R+D+I a nivell dels països capdavanters en innovació. Actualment la mitjana d’inversió anual a Catalunya és actualment de 100 milions d’euros, mentre que a Bèlgica és de 300 i a Suècia de 500.
Millorar l’índex d’innovació de Catalunya
Catalunya disposa d’un entorn de recerca excel·lent i d’un teixit productiu diversificat, dinàmic i notablement internacionalitzat, però, en canvi, l’índex d’innovació es troba per sota de la mitjana europea. Amb la creació d’aquest fons, el Govern vol contribuir a revertir aquesta situació i millorar així la competitivitat del teixit econòmic del país. Aquesta nova infraestructura financera ha de millorar la transferència de coneixement i promoure iniciatives d’emprenedoria científica en àmbits d’universitats, recerca, empresa, indústria i energia verda, entre d’altres.
“Cal situar Catalunya, que ja és excel·lent en recerca, com a país també líder en l’àmbit de la innovació i la transferència”, ha subratllat el conseller que ha explicat que “hi ha molts bones idees, molt bons projectes que no arriben a fer-se realitat per la falta del primer milió d’euros”.
La creació i participació en fons d’inversions adreçats a ajudar les primeres etapes del desenvolupament d’una tecnologia és una mancança important del sistema de coneixement català. Catalunya, amb 369 ajuts per a recerca d’excel·lència, se situa només per darrere de Bèlgica (404) i Suècia (399) en la captació d’aquest fons atorgats pel Consell Europeu de Recerca i supera clarament Dinamarca (250). Així mateix el percentatge de publicacions científiques en revistes d’alt impacte també se situa en els mateixos valors que aquests països, superant el 40%. En canvi, segons l’índex d’innovació de Catalunya recollit pel Regional Innovations Scoreboard (RIS) Catalunya està per sota de la mitjana europea, amb una qualificació de país d’innovació moderada alta, lluny dels països líders en innovació. En quant a la mitjana europea (establerta en un valor de 100), Catalunya té un índex de 77,6, per tant estem 22,4 punts per sota.
Les grans infraestructures cientificotecnològiques al servei de la innovació
L’anunci d’aquest nou instrument a favor de la innovació s’ha fet durant una visita al Sincrotró ALBA, que és una de les grans infraestructures cientificotecnològica del sistema català de recerca. Precisament, aquest tipus d’infraestructures són fonamentals en la consolidació i avanç de la recerca a Catalunya, al mateix temps que esdevenen motors econòmics del país.
Concretament, el sincrotró ALBA genera, anualment, unes 6.000 hores de llum i té capacitat per oferir servei a més de 2.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any, dels quals un 35% provenen d’altres països. Actualment, l'ALBA disposa de vuit línies de llum operatives i es troben en construcció quatre línies de llum més.
