Territori i Sostenibilitat

Calvet durant la seva intervenció al Col·legi de Camins

Calvet: "Per abordar el repte de les infraestructures tenim capacitat com a societat però ens falta la capacitat institucional"

query_builder   17 novembre 2020 19:45

event_note Nota de premsa

Calvet: "Per abordar el repte de les infraestructures tenim capacitat com a societat però ens falta la capacitat institucional"

  • Per al conseller les infraestructures són un element vertebrador de l’economia però indica que aquestes s’han de reprogramar, prioritzar i dimensionar, perquè “no tot ha de ser infraestructura nova”
Imatge de la presentació d'aquesta tarda

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha pronunciat la conferència "Infraestructures del 2034: verdes, digitals i inclusives", en el marc del cicle "Cercle virtual" que organitza el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. El conseller ha destacat que “per abordar el repte de les infraestructures tenim capacitat com a societat però ens falta capacitat institucional.” Calvet ha explicat que “hem actuat amb la màxima eficàcia amb les pròpies eines que tenim a disposició en cada moment i tenint una actitud d’exigència perquè també actuïn les altres administracions amb responsabilitats.” I és que per al titular de Territori “el repte que tenim davant requereix molts més recursos dels que hem tingut disponibles els darrers anys”.

El conseller ha parlat de la triple crisi del moment, “sanitària, econòmica i climàtica, que cal afrontar amb un canvi de model econòmic no només a Catalunya, sinó a tot Europa i bona part del món, però a Catalunya també”. Aquest model econòmic ha de ser fruit de la combinació de dos esperits emprenedors que han de ser complementaris: “l’emprenedoria del sector públic, que ha de crear les condicions perquè pugui construir-se aquesta transformació econòmica, i l’emprenedoria del sector privat, que ha de saber aprofitar aquestes condicions per a reconvertir la nostra economia productiva, fent evolucionar tot allò que té opcions de futur i obrint-se a iniciatives, a terrenys, a projectes nous”.

 

Les infraestructures, eix vertebrador de l’economia

 

El titular de Territori ha situat les infraestructures com un element vertebrador de la resposta als grans reptes que tenim davant. “Les infraestructures en tant que factor determinant perquè funcioni l’economia productiva. I que, al mateix temps, són també una activitat econòmica”, ha dit Calvet.

 

El conseller s’ha referit a les infraestructures convencionals -de mobilitat o de gestió ambiental-, però també ha ampliat la llista: “Necessitem interioritzar dins del concepte d’infraestructures tot allò que fa possible la digitalització, la recerca i la innovació, l’adaptació al nou règim climàtic, la creació de capital humà i social, la recuperació i la conservació del capital natural (les anomenades infraestructures verdes)

A partir d’aquí, Calvet ha centrat la seva intervenció en els elements vinculats a la seva activitat com a conseller de Territori i Sostenibilitat. I en aquest sentit ha avançat tres principis que regeixen l’actual gestió de les infraestructures des del Departament. En primer lloc ha relatat que “no podem quedar atrapats en les infraestructures pendents. Tenim llistes històriques d’allò que cal fer i no s’ha fet per 1.000 motius, però no ens podem quedar en aquest discurs antic: no podem quedar restringits a tancar aquests dèficits sinó que cal, alhora, abordar, definir i programar noves solucions per a problemes nous.”

 

En segon terme ha indicat que “s’ha de saber prioritzar i s’ha de saber dimensionar. No cal fer tot el que algú pugui imaginar ni s’ha de caure en el parany de grandiositats innecessàries. En això, hem de ser més europeus. I aplicar amb rigor criteris consensuats de rendiment social i econòmic i de conformitat ambiental”, ha afegit Calvet.

 

I, per últim, el conseller ha dit que “no tot ha de ser infraestructura nova. La millora, la incorporació de noves possibilitats tecnològiques, la reconversió, l’optimització de la gestió de moltes infraestructures existents també s’ha de contemplar com possibles solucions adequades a les noves necessitats.” Calvet ha posat com a exemple el carril bus-VAO de la C-31 entre Sant Adrià de Besòs i Badalona.

 

Per seguir endavant amb els projectes d’infraestructures, el conseller ha parlat sobre les limitacions econòmiques. En aquest sentit, Calvet ha afirmat que cal  “revisar a fons la realitat pressupostària de la Generalitat, tant pel que fa als ingressos com a les despeses, per tal de guanyar eficàcia, eliminar inèrcies, trencar tabús i buscar un efecte multiplicador de les inversions. També revisar, a fons, la col·laboració publicoprivada perquè pugui resoldre problemes que avui no resol prou satisfactòriament des d’una redefinició dels rols i els compromisos del sector públic i el sector privat. I, per acabar, abordar sense reticències totes les possibilitats que ens ofereixen els fons de resiliència europeus”.

 

DTES, gairebé la meitat de la inversió de la Coreco 

 

El conseller ha detallat el Pla de la Comissió per a la reactivació econòmica i la protecció social, la denominada Coreco, i el paper que hi representa l’Agenda Verda 2030. “Territori i Sostenibilitat suposa un 48% del total de la inversió de la Coreco. I els subprojectes vinculats als 5 programes en què participa el Departament, i que podríem denominar d'Agenda Verda (Bioeconomia i protecció d'ecosistemes; Acció climàtica; Economia Circular; Mobilitat sostenible; Renovació urbana i habitatge), representen el 63% del total de la inversió de la Coreco.

 

Mobilitat sostenible i digital

 

Calvet s’ha referit a la mobilitat al servei de la sostenibilitat: “El paraigua principal de l’actuació en mobilitat ha de ser l’emergència climàtica. El context general és el compromís d’assolir la neutralitat de carboni l’any 2050: és un objectiu que han fet seu des de la Unió Europea a la Generalitat de Catalunya”. Però el model de mobilitat requereix un enfocament que, segons el conseller, “a més de la descarbonització, integri la digitalització, l’economia circular i la regulació intel·ligent.

 

“S’han de posar els mitjans perquè la mobilitat es concentri cada vegada més en els modes més favorables als objectius de sostenibilitat. Ja sigui en les inversions en noves infraestructures de transport públic; ja sigui en l’accessibilitat del transport públic; fomentant la micromobilitat; creant les plataformes tecnològiques per a la implantació de la mobilitat com a servei; treballant en la redistribució modal de la logística i el transport de mercaderies; ordenant la distribució urbana de mercaderies (DUM) o emprenent la transició energètica imprescindible del transport públic, així com la seva digitalització”, ha exemplificat.

 

Per acabar, el conseller ha fet referència als fons europeus: “Catalunya està en disposició de presentar projectes que aconsegueixin fons europeus”.

2  

Imatges

Imatge de l'acte

Imatge de l'acte 60

Damià Calvet

Damià Calvet 42

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 102