Delegació del Govern davant la Unió Europea

Les participants a l'acte virtual de presentació i debat al voltant del llibre 'Passage Pyreneeën'

Escriptora Sarah De Vlam sobre els passatges dels refugiats belgues al Pirineu català: "Fa falta recuperar molta memòria històrica perquè encara hi ha rumors per resoldre"

L'autora Sarah De Vlam i la directora general de Memòria Democràtica Gemma Domènech han debatut sobre la necessitat de fer una bona reparació històrica per avançar cap al futur

query_builder   18 novembre 2020 19:52

event_note Nota de premsa

Escriptora Sarah De Vlam sobre els passatges dels refugiats belgues al Pirineu català: "Fa falta recuperar molta memòria històrica perquè encara hi ha rumors per resoldre"

L'autora Sarah De Vlam i la directora general de Memòria Democràtica Gemma Domènech han debatut sobre la necessitat de fer una bona reparació històrica per avançar cap al futur

Aquest vespre, l’Espai Catalunya Europa ha organitzat un acte virtual de presentació del llibre ‘Passage Pyreneeën’ que ha comptat amb un debat sobre memòria històrica entre l’escriptora Sarah De Vlam i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat Gemma Domènech.

Les participants a l'acte virtual de presentació i debat al voltant del llibre 'Passage Pyreneeën'
Les participants a l'acte virtual de presentació i debat al voltant del llibre 'Passage Pyreneeën'

La delegada del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, Meritxell Serret, ha donat la benvinguda a l’audiència i ha explicat que ‘Passage Pyreneeën’ és un “llibre especial i amb molta personalitat”, del qual ja se n’han publicat dues edicions enguany a Bèlgica i que s’espera que es tradueixi al català l’any vinent.

Presentació del llibre per part de l’autora Sarah De Vlam

L’autora del llibre, Sarah De Vlam (Gant, 1977), ha iniciat la seva intervenció subratllant que “la història dels refugiats belgues s’ha perdut i era interessant descobrir-la, investigar-la i escriure-la”. De Vlam va endinsar-se en aquest món arran d’una visita a la Presó-Museu Camí de la Llibertat de Sort on va trobar una llarga llista de persones amb cognoms belgues.

L’escriptora ha exposat que al llibre construeix la ruta dels refugiats belgues en set passatges i se centra en les històries de tres testimonis que va entrevistar personalment: Henriette Hanotte, Jean Martial i Pola Zandmer.

El llibre exposa la primera onada de dos milions de belgues que van abandonar el país el maig de 1940 quan va estellar la segona guerra mundial. “Gairebé tots van tornar al país després de l’estiu, quan Hitler va ocupar part de França”, ha dit De Vlam.

Per això, l’escriptora ha explicat que el llibre se centra principalment en la segona onada de refugiats que va tenir lloc a partir del 1942, quan entre 8.000 i 10.000 belgues van fugir del país arran de l’ocupació nazi que va durar aproximadament quatre anys. “Eren voluntaris de guerra, membres de la resistència, pilots, militars, jueus i civils que tenien l’objectiu d’arribar, a través de França, Espanya i Portugal, a la Gran Bretanya per allistar-se a l’exèrcit aliat, als Estats Units en el cas dels jueus, o al Congo Belga”, ha exposat De Vlam.

Per aconseguir arribar als destins finals, els refugiats belgues travessaven tot França i seguidament entraven a Espanya a través del Pirineu català. “Ho feien amb l’ajuda dels passadors que eren gent local, contrabandistes o maquis que a canvi de diners els ajudaven a travessar les muntanyes”, ha afirmat l’autora. Pels belgues, però, els passadors “eren gent sospitosa”, ha explicat De Vlam, qui ha assegurat que els testimonis s'hi refereien com “els rojos” i, fins i tot, un d’ells els anomenava “catalans amb cara de bandits”. “La llegenda negra parla d’assassinats i abandonaments de refugiats jueus per robar-los. Aquí falta recuperar molta memòria històrica perquè per ara hi ha molts rumors”, ha subratllat De Vlam.

L’escriptora ha dit que, un cop a Espanya, els refugiats belgues es pensaven que els deixarien moure lliurement, però no va ser així. Fins a 1.500 testimonis van ser detinguts per la Guàrdia Civil i molts van ser retornats a França o portats en camps de concentració com el de Miranda d’Ebre. “Allà van rebre maltractaments i va ser una experiència negativa”, ha argumentat De Vlam, que ho ha comparat amb el tracte positiu que rebien els refugiats belgues un cop aconseguien arribar a Portugal.

De Vlam ha afirmat que ‘Passage Pyreneeën’ “és un llibre històric però també una història universal dels refugiats”. “Vull recordar als belgues que nosaltres també hem estat refugiats i això ens ha d’ajudar a entendre el que està passant avui en dia”, ha conclòs l’autora.

 

Debat entre l’autora del llibre i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat

L'escriptora ha atribuït la manca de memòria de Bèlgica cap als refugiats al fet que s’hagi parat una major atenció a altres capítols de la història com la repressió dels col·laboracionistes.

La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, ha agraït la tasca feta per De Vlam i ha subratllat que “cal trencar el silenci perquè l’oblit no sigui el darrer èxit del feixisme, dignificar les víctimes i connectar amb el segle XXI per fomentar els valors democràtics”. En aquest sentit, Domènech ha dit que “mirar enrere ens ajuda a pensar i debatre com ha de ser el futur”.

La delegada Serret ha tancat l’acte recordant que “recollir aquesta memòria històrica serveix per vestir-nos una cultura democràtica i de convivència”.


Recupereu el vídeo de l'acte virtual al canal de YouTube del departament d'Acció Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència