Direcció General de Comunicació

Pla Costa Brava

El Govern protegeix el litoral català: s'aprova inicialment el Pla de Protecció de la Costa Brava

Aquest Pla evitarà la construcció de prop de 15.000 habitatges en espais amb valor paisatgístic i ambiental

query_builder   23 novembre 2020 08:17

event_note Nota de premsa

El Govern protegeix el litoral català: s'aprova inicialment el Pla de Protecció de la Costa Brava

Aquest Pla evitarà la construcció de prop de 15.000 habitatges en espais amb valor paisatgístic i ambiental

  • El pla analitza àmbits dels municipis del litoral gironí on encara es podria construir però que no s’han arribat a desenvolupar, avalua la seva sostenibilitat i, si cal, proposa l’estratègia que es considera més adient per a cadascun d’ells
  • Limita a la meitat la construcció de nous habitatges a la Costa Brava, garantint models d’urbanització sostenibles i equilibrats, i fixa nous criteris d’integració paisatgística per a edificacions aïllades en els 22 municipis afectats pel Pla
  • El Pla respon a la sensibilitat política i a la preocupació per mantenir l’atractiu turístic i natural de la Costa Brava. I no té l’objectiu d’aturar l’activitat econòmica sinó d’estimular-la mantenint els valors paisatgístics del litoral gironí

La Comissió territorial d’urbanisme de Girona ha aprovat provisionalment el PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Girona, conegut com a Pla de protecció de la Costa Brava, després d’haver-se sotmès a informació pública per a la ciutadania i a audiència als ajuntaments afectats durant tres mesos. Fruit d’aquest tràmit, s’han rebut 21 informes d’organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 escrits d’al·legacions de particulars i entitats. Un cop considerades, s’han introduït alguns canvis respecte el document que es va aprovar inicialment, arran de l’estudi de detall dels municipis, i s’ha precisat el redactat per reforçar la seguretat jurídica del Pla.

El Pla director du a terme dos tipus d’accions:

Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes.

I concretament, s’han revisat 166 sectors de sòl urbanitzable i 35 àmbits de sòl urbà.  

  • Millora de la integració paisatgística dels sòls amb edificacions aïllades als 22 municipis litorals de Girona. Es fixen unes directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir a tots els municipis quan es vulguin construir habitatges aïllats (envoltats de jardí).

Actuacions del Pla 

 

El Pla proposa tres tipus d’actuacions, que es tradueixen legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir: extinciómodificació o manteniment.

 

  • Àmbits a extingir: El PDU aprovat provisionalment proposa que 84 àmbits tornin a formar part de la xarxa d’espais oberts, atès que el seu desenvolupament suposaria una extrema contradicció amb els criteris de sostenibilitat que ha de tenir d’un assentament urbà.

 

  • Àmbits a modificar:Contradiuen alguns dels criteris per esdevenir un assentament urbà i es poden modificar paràmetres com la superfície que abasta, els usos permesos, la densitat, l’edificabilitat, la tipologia dels edificis, la seva disposició o les cessions urbanístiques, entre d’altres.

 

  • Àmbits a mantenir:Són aquells que no entren en contradicció amb els criteris del PDU i, per tant, no es modifiquen. No obstant, se’ls posa com a condició que compleixin tot un seguit de directrius d’integració paisatgística quan es desenvolupin. No han variat respecte l’aprovació inicial: són 61 àmbits que sumen 436 ha i un potencial de 6.000 habitatges. (Veure el llistat complert al document annex)


Antecedents 

El Departament de TES va iniciar el 2015 l’elaboració del PDU de revisió de sòls no sostenibles, que abastarà tota Catalunya però que, per la seva complexitat, es va aprovant per àmbits territorials. El primer àmbit del qual es va aprovar definitivament el PDU, el passat juliol, va ser el de l’Alt Pirineu. En aquest cas, s’ha reduït unes 300 hectàrees la superfície de sòl de creixement residencial classificat, amb prop de 8.500 habitatges menys.