“100 anys sent FEEC”, comissariada per l’historiador Francesc Roma, explica l’evolució i el compromís social, cultural i esportiu de l’excursionisme, des de les primeres passes, molt lligades a la ciència, fins a les competicions del segle XXI. La mostra es pot visitar del 30 de novembre al 14 de febrer del 2021, a la sala 4 del Palau Robert de Barcelona.

Una federació compromesa
L’exposició repassa la història de la FEEC, vinculada a la història contemporània de Catalunya. S’hi detalla la situació que la FEEC va viure la durant la dictadura i en moments de recuperació posteriors, a finals de segle XX, en què va esdevenir la tercera federació esportiva a Catalunya, amb més de 42.000 llicències federatives.

La FEEC s’ha caracteritzat pel seu compromís amb els moviments socials existents. Així, des d’aquesta Federació s’han impulsat moviments ecologistes com el Mountain Wilderness. La Federació també defensa la igualtat de gènere en els seus estatuts i la participació de les dones en els esports de muntanya. N’és una mostra el creixement exponencial de dones federades en els últims 15 anys: l’any 2005, només el 25% de les llicències tramitades per la FEEC corresponien a dones, mentre que actualment la FEEC és la segona federació esportiva catalana en nombre de dones, amb un 40% de llicències federatives femenines. Una de les primeres manifestacions reivindicatives la trobem en una junta de 1997, quan Teresa Larrieu, col·laboradora al Comitè Internacional d'Esquí-Alpinisme de Competició (CISAC), demana que en la correspondència de la FEEC es tingui en compte el tractament corresponent al sexe de cada persona o que s'utilitzi un tractament políticament correcte, alhora que “demana que la FEEC contribueixi a eliminar la discriminació que existeix, i més en el món de les activitats de muntanya, respecte a les esportistes femenines”.

Moltes activitats de la FEEC han tingut un caire cultural o esportiu i un clar accent de país. Així, la Flama de la Llengua Catalana o l’Aplec dels Països Catalans sempre han defensat i reivindicat la llengua i la cultura catalanes.

Èxits olímpics
En l’àmbit esportiu, els èxits internacionals de la FEEC també queden recollits amb els ascensos als cims més alts del planeta o les victòries de la selecció catalana de curses per muntanya a la Copa del Món de l’especialitat durant sis edicions consecutives.

Després de l’evolució de l’excursionisme científic i cultural cap a un excursionisme esportiu, la FEEC va saber mantenir aquesta dicotomia constant com a símbol d’identitat. Les dues vessants de la muntanya han portat a trobar un encaix molts cops difícil però que ha aconseguit trobar el seu punt de referència a la FEEC.

El passeig per la història de la federació dona una rellevància especial a les primeres medalles olímpiques d’esportistes de muntanya catalans. Els Jocs Olímpics de la Joventut d’Hivern celebrats aquest 2020 a Lausana van deixar el primer or per a l’esport català en uns jocs olímpics d’hivern, que va ser aconseguit per l’esquiadora Maria Costa de la FEEC en esquí de muntanya.

Fent muntanya
Però la FEEC va molt més enllà d’èxits esportius. Des de sempre s’ha apostat per oferir la formació necessària a tots aquells que gaudeixen de la muntanya, amb l’objectiu de transmetre uns recursos i coneixements útils per progressar amb seguretat i que, alhora, també serveix com a eina de transmissió dels valors que porta implícits la muntanya. Tot això a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya.

A més, des de la FEEC es gestionen els més d’11.000 quilòmetres de senders homologats que hi ha a Catalunya o els 13 refugis guardats arreu del país, que s’han convertit en punts de trobada i de referència per a tots els amants de la muntanya. De fet, l’exposició “100 anys sent FEEC” recrea un d’aquests refugis, el d’Estanys de la Pera, ubicat a la Cerdanya, al Pirineu oriental, i on se situa el visitant d’aquest recorregut històric.

Els orígens de la FEEC
Els intents de creació d’una federació van començar cap a l’any 1910, amb els primers aplecs i congressos excursionistes, que en alguns casos van permetre parlar de la necessitat d’una federació de les entitats excursionistes catalanes. Però no va ser fins a l’11 de febrer de 1920 que es va constituir la Lliga de Societats Excursionistes, només formada per entitats barcelonines. Dos mesos més tard, amb motiu de l’Aplec Excursionista de Sant Llorenç del Munt, la Lliga s’obria a totes les entitats catalanes.

La Lliga, que tenia l’estatge social a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Paradís, estava formada per 36 entitats (25 de les quals radicades a Barcelona ciutat) que congregaven uns 6.000 associats i associades. Aquestes societats havien d’estar constituïdes legalment, fer més d'un any que existissin i agrupar més de 50 persones (en ciutats de més de 10.000 habitants) o de 25 (a les poblacions menors). El context polític i l’aposta per un excursionisme científic van fer que l’any 1923 la Lliga quedés dissolta.

No és fins l’any 1930 quan neix de forma definitiva la FEEC, impulsada per Emili Jové i Cusidó i presidida en aquell moment per Francesc Maspons i Anglasell. La seva missió pretenia ser un enllaç entre “l’aspecte esportiu i el cultural”, i entenia l'excursionisme com una escola del caràcter.

Cent anys caminant i guardant el país
En els tres mesos que durarà l’exposició, la FEEC aprofitarà també l’escenari del Palau Robert per presentar el llibre Cent anys caminant i guardant el país, que ha editat l’editorial Cossetània i que ha estat escrit pel mateix comissari de l’exposició, Francesc Roma. En aquest llibre s’amplia la informació que es presenta a l’exposició i s’hi reserva també un espai per a les diferents gestes alpinístiques aconseguides en aquest darrer segle per alpinistes catalans.

Si les condicions de la pandèmia ho permeten, des de la FEEC s’han programat ponències i taules rodones relacionades amb l’actualitat de la muntanya que acompanyaran l’exposició “100 anys sent FEEC”.