L’objectiu és cobrir les necessitats urgents de dones i nenes en el context de crisi humanitària que viu la regió perquè, un cop cobertes, liderin, participin i s’empoderin davant les múltiples formes de violència que pateixen. En aquest sentit, s’espera que dones i nenes tinguin una major protecció contra les violències de gènere, que disposin de noves fonts d’ingressos i oportunitats econòmiques, i que participin en major mesura a nivell comunitari i en la presa de decisions.
La iniciativa finançada pel Govern també contribuirà a la prevenció i mitigació de l’extremisme violent a la zona, abordant factors clau en els processos de radicalització com ara les oportunitats econòmiques limitades. Sota el títol ‘Protegint i empoderant dones i nenes afectades pel conflicte de Boko Haram a la regió del nord del Camerun’, el projecte d'ONU Dones beneficiarà de manera directa 10.000 persones refugiades, desplaçades internament i de la comunitat d’acollida, un 55% de les quals són dones i nenes, i repercutirà indirectament en 40.000 persones més fins a finals de 2021.
El Govern manté el compromís de reforçar el multilateralisme com a eina per promoure els drets humans, amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a guia. En aquest sentit, la col·laboració de Catalunya amb ONU Dones neix de la voluntat comuna d’enfortir les relacions i fomentar la cooperació en l’àmbit de la igualtat de gènere, l’ODS 5.
L’enfocament de gènere i basat en drets humans vertebra el Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022 amb l’objectiu de contribuir a la defensa, la garantia i l’exercici dels drets humans de les dones i a la transformació de les estructures que perpetuen les desigualtats entre homes i dones. El pla també inclou com a prioritat la construcció de partenariats globals per afrontar els reptes del desenvolupament sostenible, com el que avui formalitza el Govern amb la subvenció a ONU Dones al Camerun o la que es va fer pública la setmana passada a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Nacions Unides a l’Àfrica Occidental per millorar la resposta en emergències com la COVID-19. D’altra banda, a l’hora de valorar la proposta, el Govern també ha tingut en compte els objectius del Pla Àfrica 2020-2023 de promoure la pau i la democràcia a través de l’enfortiment dels drets dels pobles africans i d'incidir en l’enfocament de gènere com a motor de participació i d’empoderament de les poblacions més vulnerables.
La triple crisi del Camerun
La crisi humanitària a la conca del llac Txad, que fa frontera entre el Txad, Níger, Nigèria i el Camerun, es troba entre les més severes del món, amb més de 10 milions de persones amb necessitats urgents d’assistència. Concretament, al Camerun els darrers anys s’hi ha desenvolupat una triple crisi, formada pels continus atacs del grup terrorista Boko Haram al nord del país; la inestabilitat política a la República Centreafricana, que ha derivat en crisis de refugiats a l’est del Camerun; i les crisis sociopolítiques a les regions del nord i del sud. Aquestes crisis se sumen a les situacions de vulnerabilitat estructural que presenta el país, caracteritzada per l’impacte del conflicte armat, la inestabilitat alimentària, les epidèmies i l’emergència climàtica. Després d’una dècada, el conflicte violent segueix generant freqüents atacs de grups armats, com el que ha deixat almenys 110 persones mortes tot just aquest cap de setmana a la veïna Nigèria, i una sostinguda situació de patiment per part de la població, que viu vulneracions de drets humans massives, sobretot entre dones i nenes, que sovint són víctimes d’abús i de violència sexual.
La greu situació al nord del Camerun s’ha mantingut a causa dels pocs recursos que s’hi han destinat al llarg dels anys, fet que explica l’enorme necessitat d’assistència humanitària actual i el creixent índex de pobresa, actualment situat al 74%. Com a conseqüència d’aquest context, avui 1,2 milions de persones de la regió del nord del Camerun tenen necessitat d’assistència humanitària, segons l’informe Humanitarian Needs Overview 2020 de l’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA, per les seves sigles en anglès).
L’impacte de gènere de la COVID-19
Crisi sobre crisi, la pandèmia global de la COVID-19 també està afectant al Camerun, on, fins a principis d’octubre, s’havien registrat més de 20.000 casos positius, amb un impacte important en comunitats amb una alta densitat de població, com ara els camps de refugiats. El coronavirus, però, també està tenint un impacte de gènere a causa de la ja vulnerable situació de dones i nenes al país, sobretot de les dones embarassades, que fa que el risc de contagi sigui major per factors tant socioculturals com patriarcals. En aquests moments, ONU Dones disposa de personal sanitari dedicat a pacients que s’han contagiat amb COVID-19 per les seves tasques a primera línia i que, segons l’organització, han estat rebutjades pel seu marit per por a infectar el nucli familiar.
Amb l’aportació de Catalunya, ONU Dones implementarà actuacions de desenvolupament de capacitats, activitats de sensibilització i assessorament en línia i telefònic, entre d’altres. Aquest projecte forma part d’un pla d’actuacions integral que s’està duent a terme des de les diferents agències de les Nacions Unides arran de la crisi global de la COVID-19.
