Tres mesos termomètricament ben diferents
El desglossament mensual (figura 2) mostra un setembre amb valors mitjans propers a la normalitat, encara que amb matisos càlids al litoral i prelitoral i freds a l’interior. Aquest comportament va obeir a la retirada de l’anticicló típic d’estiu i l’arribada de circulació zonal (de l’oest) a les nostres contrades. Cal fer esment de l’alternança, dins el mes, de períodes càlids i freds, amb valors inusualment baixos a finals del setembre.
L’aire fred que acompanyava els diversos fronts que van afectar el país durant l’octubre explica les anomalies negatives d’aquest mes. Aquestes van ser particularment remarcables al Pirineu i a Ponent: en alguns punts del Segrià, l’octubre va ser el més fred des de 1993.
El novembre, en canvi, va estar dominat per la presència de l’anticicló atlàntic, que va comportar boires a les fondalades i inversió tèrmica. Així, el mes va resultar molt càlid al Pirineu, a l’altiplà Central i a la serra de Collserola. A l’Observatori Fabra de Barcelona, aquest va ser el novembre més càlid de la seva sèrie de 108 anys de dades, amb una temperatura mitjana de 14,7 °C.
Predomini d’àrees seques
Al llarg de la tardor s’han produït alguns episodis de precipitació, que, en general, no han arribat a acumular quantitats suficients per arribar a la mitjana climàtica. Aproximadament un 70% de la superfície de Catalunya ha tingut una tardor seca (figura 3), mentre que a un 20% es pot qualificar de normal. Les excepcions plujoses, gairebé un 10% de la superfície del territori, es troben a sectors del Pirineu, massís del Port, el Ripollès, interior de l’Alt Empordà, el Lluçanès i punts del litoral Central.
Per contra, el dèficit pluviomètric ha estat especialment acusat al delta de l’Ebre, indrets de la Costa Daurada, de les Garrigues i de la Catalunya Central, on la precipitació recollida ha estat inferior a la meitat de la mitjana climàtica.
En xifres absolutes, les quantitats més abundants han superat els 400 mm a àrees elevades del Pirineu, al Ripollès, interior de l’Alt Empordà i massís del Port, mentre que les més minses, inferiors a 80 mm, se situen a punts de Ponent.
Episodis destacats
D’entre els diversos episodis que s’han produït al llarg de la tardor, cal destacar, d’una banda, el que es va produir entre el 25 i el 27 de setembre. El vent del nord va deixar nevades poc habituals per a aquesta època a gran part del Pirineu, una baixada pronunciada de la temperatura i vent fort a moltes comarques.
S’ha d’esmentar també la llevantada del 25 al 28 de novembre, que va afectar pràcticament tot Catalunya, amb acumulacions superiors als 100 mm al quadrant nord-est del país. La precipitació anava acompanyada en alguns moments de tempesta i localment de calamarsa. A cotes altes del Pirineu i Prepirineu oriental va caure la nevada més important de la tardor. A més, el vent de component est va provocar temporal marítim amb onades de més de 3 m arran de costa.
Irradiació solar inferior a la mitjana al terç nord
A grans trets, la irradiació ha estat inferior a la mitjana al terç nord, sobretot al Pirineu occidental (figura 5), on tant al setembre com a l’octubre van tenir incidència els episodis de precipitació. En canvi, es troben valors d’anomalia positiva a les Terres de l’Ebre i en algunes àrees del prelitoral Sud i de Ponent.
Mapa 3: Mapes de precipitació acumulada durant la tardor 2020 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.