La tardor de 2020 (mesos de setembre, octubre i novembre) ha resultat termomètricament normal a més d’un 60% de la superfície del territori i càlida a la resta (figura 1). La mitjana estacional ha suavitzat una tardor de contrastos en què, a un dels octubres més freds de les darreres dècades, li va succeir un novembre clarament càlid.    

El dèficit pluviomètric ha estat present durant bona part de la tardor. Els episodis de precipitació no han assolit, en general, les elevades quantitats mitjanes de la que és  l’estació més plujosa de l’any a la major part de Catalunya. Només el novembre es pot qualificar de plujós a àmplies àrees del territori.

Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de la tardor 2020 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la tardor 2020 (setembre, octubre i novembre) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Tres mesos termomètricament ben diferents

El desglossament mensual (figura 2) mostra un setembre amb valors mitjans propers a la normalitat, encara que amb matisos càlids al litoral i prelitoral i freds a l’interior. Aquest comportament va obeir a la retirada de l’anticicló típic d’estiu i l’arribada de circulació zonal (de l’oest) a les nostres contrades. Cal fer esment de l’alternança, dins el mes, de períodes càlids i freds, amb valors inusualment baixos a finals del setembre.

L’aire fred que acompanyava els diversos fronts que van afectar el país durant l’octubre explica les anomalies negatives d’aquest mes. Aquestes van ser particularment remarcables al Pirineu i a Ponent: en alguns punts del Segrià, l’octubre va ser el més fred des de 1993.

El novembre, en canvi, va estar dominat per la presència de l’anticicló atlàntic, que va comportar boires a les fondalades i inversió tèrmica. Així, el mes va resultar molt càlid al Pirineu, a l’altiplà Central i a la serra de Collserola. A l’Observatori Fabra de Barcelona, aquest va ser el novembre més càlid de la seva sèrie de 108 anys de dades, amb una temperatura mitjana de 14,7 °C.

Predomini d’àrees seques

Al llarg de la tardor s’han produït alguns episodis de precipitació, que, en general, no han arribat a acumular quantitats suficients per arribar a la mitjana climàtica. Aproximadament un 70% de la superfície de Catalunya ha tingut una tardor seca (figura 3), mentre que a un 20% es pot qualificar de normal. Les excepcions plujoses, gairebé un 10% de la superfície del territori, es troben a sectors del Pirineu, massís del Port, el Ripollès, interior de l’Alt Empordà, el Lluçanès i punts del litoral Central.

Per contra, el dèficit pluviomètric ha estat especialment acusat al delta de l’Ebre, indrets de la Costa Daurada, de les Garrigues i de la Catalunya Central, on la precipitació recollida ha estat inferior a la meitat de la mitjana climàtica.

En xifres absolutes, les quantitats més abundants han superat els 400 mm a àrees elevades del Pirineu, al Ripollès, interior de l’Alt Empordà i massís del Port, mentre que les més minses, inferiors a 80 mm, se situen a punts de Ponent.

Episodis destacats

D’entre els diversos episodis que s’han produït al llarg de la tardor, cal destacar, d’una banda, el que es va produir entre el 25 i el 27 de setembre. El vent del nord va deixar nevades poc habituals per a aquesta època a gran part del Pirineu, una baixada pronunciada de la temperatura i vent fort a moltes comarques.

S’ha d’esmentar també la llevantada del 25 al 28 de novembre, que va afectar pràcticament tot Catalunya, amb acumulacions superiors als 100 mm al quadrant nord-est del país. La precipitació anava acompanyada en alguns moments de tempesta i localment de calamarsa. A cotes altes del Pirineu i Prepirineu oriental va caure la nevada més important de la tardor. A més, el vent de component est va provocar temporal marítim amb onades de més de 3 m arran de costa.

 Irradiació solar inferior a la mitjana al terç nord

A grans trets, la irradiació ha estat inferior a la mitjana al terç nord, sobretot al Pirineu occidental (figura 5), on tant al setembre com a l’octubre van tenir incidència els episodis de precipitació. En canvi, es troben valors d’anomalia positiva a les Terres de l’Ebre i en algunes àrees del prelitoral Sud i de Ponent.

Mapa 3: Mapes de precipitació acumulada durant la tardor 2020 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.    

Figura 5: Mapa d’anomalia de la mitjana de la irradiació solar diària de la tardor 2020 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2010-2019).

Figura 6: Mapes d’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de la tardor 2020 (setembre, octubre i novembre) respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes de gener. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.

4 de desembre de 2020