El Govern de la Generalitat ja ha rebut més de 500 projectes que aspiren a obtenir recursos dels fons de reconstrucció europeus per fer front a l’impacte de la Covid-19. La voluntat del Govern és agrupar aquestes propostes en una vintena de grans projectes que es traslladaran al Govern de l’Estat entre finals de desembre i principis de gener. El vicepresident de Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, han comparegut avui al Parlament de Catalunya per informar sobre l’anàlisi i la selecció dels projectes que està portat a terme el Govern, en col·laboració amb el grup d’experts del Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU (CONEXT CAT-EU).

“En aquests moments ja hem rebut 508 projectes, fet que demostra la capacitat i el dinamisme de l’economia i societat catalana” ha subratllat el vicepresident. Aragonès ha explicat que els experts estan treballant aquestes propostes per “buscar sinèrgies, promoure fusions per fer-les més grans, millorar-les i enfortir-les”, amb l’objectiu d’aconseguir una vintena de projectes “potents i transformadors, capdavanters i que en bona part condicionaran com serà la Catalunya del 2030 a nivell econòmic i social”.

El vicepresident ha avançat que, a principis de gener, aquests projectes prioritaris d’inversió es traslladaran al Govern espanyol per tal d’incloure’ls en Pla de Recuperació i Resiliència que l’Estat presentarà davant la Comissió Europea, atès que tots els projectes que aspiren a aconseguir finançament europeu s’han de canalitzar a través dels estats membres. En aquest sentit, el vicepresident ha insistit que “Catalunya ha de poder gestionar directament la part que li correspon dels fons europeus de reconstrucció”, ja que “tenim la capacitat i la determinació per participar directament en la reconstrucció dels nostres països i del conjunt de la UE”.

Aragonès ha lamentat la manca d’informació del Govern de l’Estat als territoris en relació amb l’estratègia per accedir al finançament europeu, i ha considerat “imprescindible” que hi hagi “més agilitat, més transparència i millor coordinació”.  També ha criticat que, a hores d’ara, l’executiu espanyol encara no hagi convocat la conferència sectorial específica prevista per articular la participació dels territoris en la gestió dels fons. “És absolutament urgent que es convoquin ja les conferències sectorials i altres àmbits de negociació per saber exactament les dotacions amb què podrem treballar. No podem acceptar la poca transparència i lentitud que està havent-hi”, ha reblat.

“Una oportunitat per construir el món de demà”

Durant la seva intervenció, el vicepresident ha desglossat el volum total de fons mobilitzats per les autoritats europees, que s’eleven a 1,8243 bilions d’euros entre el Marc Financer Pluriennal 2021-2027 (1,0743 bilions finançats amb aportacions dels estats membres) i el nou instrument Next Generation EU (750.000 milions d’euros finançats amb deute a llarg termini emès per la CE). Per Aragonès, aquesta ingent injecció de recursos ha de servir per “deixar enrere la vella economia i obrir pas a una nova economia més resilient, verda i inclusiva, que tingui per objectiu millorar el benestar de les persones i l'equitat social”. “No es tracta de reconstruir el món d’ahir, sinó d’aprofitar l’oportunitat per construir el món de demà”, ha remarcat. Davant aquest repte, el Pere Aragonès ha advertit que “hem d’estar a l’alçada, no només el Govern de la Generalitat, sinó també altres administracions públiques i els agents socioeconòmics, en un marc de concertació social imprescindible”.

“Centralitzar decisions a nivell estatal no és sinònim d’eficiència”

De la seva banda, el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha demanat que a Catalunya les empreses locals “es considerin tractores” i liderin la majoria dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i la Transició Econòmica (PERTE) que s’aprovin. Tremosa ho ha fonamentat en el fet que, amb una arribada ràpida de fons europeus, aquestes companyies “multiplicaran la seva capacitat de reconstruir la nostra economia”.

El titular d’Empresa i Coneixement ha denunciat la voluntat centralitzadora de l’estat espanyol en el procés de canalització d’aquests fons. En concret, Tremosa ha contraposat les pràctiques de Bèlgica o Alemanya, on les regions i els estats federals canalitzen els projectes, amb l’estat espanyol que ho centralitza a la Moncloa: “Massa vegades centralitzar decisions no és sinònim d’eficiència o eficàcia, i a l’estat espanyol en tenim moltes proves”, ha reblat Tremosa.

El conseller ha destacat que els fons europeus Next Generation EU “són una oportunitat única que ha fet possible la pandèmia” i en aquest sentit ha advertit que si les coses no es fan d’acord als criteris que marca la Unió Europea “serà la primera i última vegada” que s’impulsin. “Europa necessita que l’emissió de deute conjunt sigui un èxit”, ha insistit. A Catalunya, ha dit, “hi ha moltíssims projectes que encaixarien molt bé”, per això Tremosa considera “una mala notícia” que l’assignació la controli exclusivament l’estat: “en assignació per concurrència competitiva, Catalunya acostuma a captar més d’un 3% de fons malgrat representar un 1,5% del PIB en relació a la població europea”, ha remarcat. I ha garantit el compromís del Govern per “maximitzar” la captació d’aquests fons i “no deixar perdre ni un euro”.