Territori

Imatge d'arxiu.

El Govern impulsa l'acabament del tram central de l'L9 de metro

query_builder   9 desembre 2020 19:49

event_note Nota de premsa

El Govern impulsa l'acabament del tram central de l'L9 de metro

  • El Consell Executiu aprova un nou Pla Econòmic Financer (PEF) d’Ifercat per programar treballs al tram central a partir del 2021, amb l’objectiu de posar en marxa esglaonadament la infraestructura els anys 2026, 2027 i 2028

Els departaments de Vicepresidència i Economia i Hisenda, i Territori i Sostenibilitat han donat un nou impuls a la Línia 9 del metro en concretar el finançament del tram central d’aquesta infraestructura. Es tracta del pla econòmic i financer de l’empresa Ifercat, que ha estat aprovat aquest dimecres pel  Consell Executiu  i que possibilitarà reprendre i finalitzar les obres del tram central de l’L9/L10 del metro, entre Sagrera i Zona Universitària, valorades en 946 MEUR. Els primers treballs i projectes s’impulsaran el 2021, amb l’objectiu de posar en marxa esglaonadament la infraestructura els anys 2026, 2027 i 2028.

 

El conseller Damià Calvet ha dit que avui “reactivem l’L9 i això vol dir que l’any 2029, com a màxim, tindrem tota la línia en funcionament” i ha prosseguit assegurant que aquesta és una injecció de moral per al país, ja que “la reactivació del projecte suposa un impuls econòmic que generarà 120 contractes d’obra, de serveis o de consultoria i 2.500 llocs de treball directes, durant tot el període d’obres”.

El conseller ha  afirmat que “amb la crisi econòmica del 2008, es va justificar l'aturada de les inversions de l’L9. Amb la crisi de la pandèmia, es justifica l'impuls d'aquestes inversions. Si una cosa vam aprendre de l'anterior crisi és que l'austeritat en les inversions no sempre és la millor solució per a fer front a les crisis”. El Govern té clar que calen inversions i obra publica i és per això que, amb aquesta projecte, “fa un esforç inversor per a la reactivació econòmica, amb l’Agenda Verda al centre de totes les decisions, que ens permetrà una major protecció social i ambiental per a Catalunya i el planeta”.

 

Per la seva banda, el secretari general del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, ha subratllat que el PEF per al finançament de la Línia 9 del metro “suposa un compromís del Govern amb la finalització d’una de les obres més icòniques de la Generalitat”. Per a Castellanos, l’acord aprovat avui té un triple significat: en primer lloc, “és una inversió en transport públic socialment rendible i que va en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que Govern havia fixat en els pressupostos de la Generalitat per al 2020”; en segon lloc, “es tracta d’una obra plenament assumible amb recursos propis”; i, finalment, “una infraestructura que, molt probablement, podrem executar amb més rapidesa si comptem amb els recursos procedents dels fons europeus”, ha conclòs.

 

Actualment, per tal de dur a terme la connexió que ha de relligar les branques sud i nord de les línies L9 i L10, entre les estacions de La Sagrera i Zona Universitària, cal acabar poc més de 4 km de túnel entre les futures estacions de Manel Girona i Lesseps. En aquests dos àmbits es troben aturades dues tuneladores.

 

En aquest traçat es trobaran, entre d’altres, les noves estacions de Campus Nord, Sarrià, Mandri, Putxet, Lesseps, Sanllehy, Guinardó-Hospital de Sant Pau, Maragall o Sagrera TAV, totes elles actualment en fase d’obra aturada.

 

L’anterior PEF d’Ifercat, aprovat el juliol de 2020, va habilitar 5 milions d’euros per a l’actualització de projectes d’obra civil d’estacions, així com per a la redacció de projectes d’arquitectura i instal·lacions del tram central. Gràcies a aquesta quantitat, ja s’han impulsat alguns d’aquests projectes. No obstant això, la inversió necessària per a completar la totalitat de les obres pendents d’aquest tram central s’estima en altres 946 milions d’euros.

 

El nou PEF aprovat avui autoritza l’empresa a executar les obres del tram central de l’L9 i, com a conseqüència, es modifiquen les aportacions de capital del Departament de TES previstes entre els anys 2020 i 2042. A títol d’exemple, enguany s’aportaran 17 milions, quantitat que serà de 15 milions el 2021, de 65 milions el 2022 o de 168 milions el 2023.

 

Aquesta reestructuració permetrà que s’impulsi la redacció de projectes i altres treballs previs ja durant el 2021. Durant el 2026 es podrien posar en servei les estacions de Lesseps, Guinardó, La Sagrera i Sagrera TAV. El 2027, entrarien en funcionament les de Camp Nou, Sarrià, Mandri, Sanllehy i Maragall. Finalment, entre 2028 i 2029 ho farien les de Motors, Campus Nord, Manuel Girona i Putxet.

 

Obra finançada des del DTES

 

El nou PEF d’Ifercat considera que l’obra vindrà finançada via aportacions pressupostàries del Departament de Territori i Sostenibilitat. En cas de rebre ajuts provinents dels fons europeus, o d’altres vies de finançament, caldrà revisar de nou el PEF.

 

El Banc Europeu d’Inversions (BEI) es va mostrar disposat a atorgar un crèdit de 740 milions d’euros, que permetria fer front a bona part de la inversió necessària per a completar les actuacions pendents. Així mateix, l’execució d’aquesta infraestructura podria optar a l’obtenció dels fons europeus Next Generation, per a la recuperació econòmica posterior a la COVID-19.

 

L’9/L10, vocació metropolitana

 

El sistema L9/L10 té una vocació metropolitana i vertebradora del territori, dota de servei de metro zones que fins ara no en tenien i facilita la interconnectivitat.

 

Actualment, té en servei 37 km  i 34 estacions i consta de:

 

  • L9 Nord: Can Zam – la Sagrera
  • L10 Nord: Gorg – la Sagrera
  • L9 Sud: Zona Universitària – Aeroport T1
  • L10 Sud: Collblanc – Zona Franca

 

La darrera fita assolida en el marc de les obres de construcció de les línies L9 i L10 va ser l’entrada en funcionament el passat 1 de febrer de l’estació de Zona Franca, després de la posada en servei el 2019 de les estacions de Provençana i Ciutat de la Justícia. La propera primavera es preveu que entrin en servei les tres estacions que queden pendents al viaducte de la Zona Franca.