Drets Socials

PESS

El Pla Estratègic 2020-2024 transformarà els Serveis Socials en un sistema preventiu, proactiu i universal, tercer pilar de l'Estat del Benestar

query_builder   10 desembre 2020 13:55

event_note Nota de premsa

El Pla Estratègic 2020-2024 transformarà els Serveis Socials en un sistema preventiu, proactiu i universal, tercer pilar de l'Estat del Benestar

  • Es preveu incrementar el pressupost en 917,7 milions d’euros el 2025 (un 73% més) i contractar 16.700 professionals nous
  • La transformació vers la prevenció és una aposta ineludible: l’actual pes de la institucionalització ni és bona per a les persones usuàries ni és sostenible
  • El pla és fruit del consens entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el tercer sector, els ens locals, els agents econòmics i socials, i els col·legis professionals, que seguiran conjuntament el seu desplegament
Roda de Premsa PESS

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha presentat el Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024, el full de ruta perquè el Sistema Català de Serveis Socials (SCSS) sigui més preventiu, proactiu, àgil, comunitari i universal. El pla vol que el sistema garanteixi una atenció més flexible, centrada en la persona i la seva interacció familiar i comunitària. Basant-se en els consensos d’un procés participatiu previ, reformarà el SCSS per a preparar-lo pels reptes dels propers anys i l’increment de la demanda social.

Tal com preveu la Llei de Serveis Socials, el Pla Estratègic de Serveis Socials es va aprovar ahir per unanimitat al Parlament en comissió, com a pas previ perquè el Govern l’aprovi durant les properes setmanes.

Segons Chakir el Homrani, el pla estratègic suposa “un canvi de paradigma entorn del sistema català de serveis socials: més prevenció, més proactivitat i menys institucionalització. Amb vocació universal, perquè tots i totes en algun moment de la nostra vida hem o haurem de passar per aquest sistema". El conseller ha explicat que la transformació dels serveis socials que es preveu "estableix la promoció i la prevenció com el gran objectiu, oferint a totes les persones la cura i els suports necessaris perquè s’apoderin i siguin autònomes, desenvolupant el seu projecte vital, i dins del seu entorn familiar i comunitari".

El pla proposa que l’acció comunitària i la prevenció tinguin més pes dins el sistema, i incrementar la inversió social. Més prevenció i inversió social faran més sostenibles i eficients la resta dels sistemes públics i, per tant, el conjunt de l’Estat del Benestar de Catalunya. També busca actualitzar i flexibilitzar els models d’atenció a les persones, i millorar el rol de les professionals, dotant-les de més i millors eines per fer la seva feina a més d’incrementar-ne el nombre en més de 16.700. Amb els canvis proposats, el sistema serà més transparent, generarà més recerca i innovació, i la ciutadania disposarà d’un model d’atenció social més proper i adaptat a les seves necessitats. Tercer sector, ens locals, agents econòmics i socials i col·legis professionals en seguiran el desplegament en una comissió.

Precisament El Homrani ha volgut ressaltar com a un aspecte clau del pla estratègic “la millora de les condicions laborals de les treballadores, el seu apoderament, amb més formació i suport, i disposaran de noves eines de treball. Es preveu la incorporació de 16.700 nous professionals de perfils molt diversos: juristes, psicòlegs, treballadors familiars, educadors socials, terapeutes familiars o personal administratiu. Un dels objectius del pla és que tots els ciutadans disposem d’un professional de referència a qui adreçar-nos quan entrem als serveis socials, que vetlli per la gestió integrada al llarg de tota la vida de la persona, eliminant burocràcia”.

Durant la presentació, el conseller també ha volgut destacar que el pla estratègic és fruit del consens de tots els agents implicats en els serveis socials: “Un consens que també vam viure ahir al Parlament i que és molt important en un repte de país com aquest, perquè vol dir que tots compartim la mirada en aquest procés de transformació dels serveis socials”. I ha afegit: “Crec que podem estar contents amb aquesta oportunitat que s’obre, que haurem de treballar els propers quatre anys però que necessitem com a país, si volem ser una societat cohesionada, conscient de la seva diversitat i que treballa perquè ningú quedi enrere ni fora”.

Aquest full de ruta preveu augmentar el pressupost del sistema de serveis socials progressivament fins culminar en un augment del 73% respecte a l’aprovat el 2020, amb 1.838,4 milions d’euros el 2025. L’increment total de recursos suma 917,7 milions d’euros (776,6M€ recurrent).

En concret, el pla es vertebra en cinc palanques de transformació: les persones i les professionals com a motors del sistema; la vertebració i la reorganització per a una millor qualitat i integració; l’acció comunitària i la prevenció cap a un sistema més proactiu; la governança i el coneixement amb decisions basades en l’evidència, i la intersectorialitat per a una intervenció holística.

 

Punt de partida i covid-19

Actualment, el Sistema de Serveis Socials és el menys conegut i utilitzat dels tres sistemes públics que gestiona la Generalitat (els tres pilars de l’Estat del Benestar), tot i que és universal, igual que el de Salut i el d’Educació. El Pla 2020-24 vol acabar amb la percepció que és un sistema que només atén la pobresa i l’exclusió social, en tant que els Serveis Socials atenen les necessitats socials que poden travessar a totes les persones en qualsevol moment de la vida: relacionals (personals, familiars, socioeducatives, comunitàries), d’autonomia personal (activitats bàsiques, de la vida diària) i materials.

El context actual ve marcat per les conseqüències de la crisi econòmica del 2007-2008 i les polítiques d’austeritat, que han comportat la permanència de les desigualtats i un increment de la demanda dels serveis socials. L’envelliment de la població també genera reptes en les societats desenvolupades: s’incrementaran les persones que requeriran suport per a les activitats de la vida quotidiana, i la morbiditat de gènere (les dones viuen més anys però en pitjors condicions i amb més solitud). Alhora, però, sorgeix un apoderament de la ciutadania, cada cop més conscient dels seus drets, i una diversificació de la societat, trencant també la família nuclear com a primera institució social.

La pandèmia de la covid-19 ha impactat fortament en el SCSS, incrementant la demanda en l’atenció primària de serveis socials: de gener a juny de 2020 s’han duplicat les famílies ateses i, tot i que a l’estiu s’ha reduït el nombre, continua per sobre del de març. Han augmentat les necessitats d’atenció domiciliària i d’allotjament de persones en situació de sensellarisme, així com de l’atenció primària de serveis socials.

Més prevenció, menys institucionalització

Per encarar els reptes que la situació planteja, el Pla Estratègic pels Serveis Socials 2020-2024 reformarà el SCSS donant més pes a l’acció comunitària i la prevenció, per atendre l’increment de la demanda social. Més prevenció evitarà o retardarà la institucionalització de la persona.

La ciutadania disposarà d’un model d’atenció social més proper i adaptat a les seves necessitats, proactiu, preventiu i comunitari. L’objectiu és que totes les persones empadronades a Catalunya coneguin el seu Equip Bàsic d’Atenció Social i la seva professional de referència, de la mateixa manera que passa amb el Sistema de Salut. Les persones i les famílies tindran un paper més actiu en el seu pla d’intervenció i la seva experiència i opinió s’incorporarà en la millora del SCSS. També es reorganitzaran territorialment els serveis per ser més propers.

El SCSS ampliarà la seva cobertura, avançant cap a la universalitat, i reforçarà la xarxa d’atenció primària i els Equips Bàsics de serveis socials, com a porta d’entrada al sistema. S’introduiran les figures de suport jurídic i psicològic, i l’atenció a les famílies, i s’actualitzaran les ràtios de treballadors socials i educadors socials. També s’actualitzaran i flexibilitzaran els models d’atenció de tot el sistema, amb més pes per la intervenció comunitària.

La inclusió social i la diversitat seran una prioritat per tots els sistemes públics, introduint la inclusió i l’orientació comunitària a totes les polítiques públiques per a garantir amb més força l’equitat i la igualtat d’oportunitats. També es reforçarà la presa de decisions basades en l’evidència i, a més, el pla preveu completar el desplegament de la Llei 12/2007 de serveis socials. El sistema serà més transparent, generarà més informació, recerca i innovació, i invertirà extensivament en sistemes d’informació i de transformació digital.

Algunes dades de previsió d’impacte del Pla

  • L’objectiu és que els serveis socials siguin un dret d’accés universal. Pel que fa a les intervencions directes, preveiem passar de les 850.000 persones ateses a 1.500.000 persones.
  • Extensió o consolidació dels plans d’acció comunitaris a totes les Àrees Bàsiques de Serveis Socials (actualment només al 62%). Per potenciar la comunitat com a agent de transformació social.
  • Millora de l’atenció centrada en la persona i la continuïtat: més hores d’atenció directa dels professionals d’atenció primària i reforç del treball en xarxa a les ABSS.
  • Desplegament a tot Catalunya els serveis d’orientació i atenció a les Famílies (actualment disposem només de 19 serveis).
  • Finalització del desplegament dels serveis d’intervenció socioeducativa per a infants en situació de risc (actualment només a 50 ABSS).
  • Increment de la intervenció preventiva en infància, adolescència i joventut: passarem d’atendre 1.769 a 20.000 famílies i de 16.000 a més de 35.000 infants en risc.
  • Increment del 50% de la cobertura del Servei d’Atenció Social Domiciliària.

 

Condicions de les professionals

La reforma també planteja canvis en les condicions i entorn de treball de les professionals del sistema de serveis socials, que tindran un paper més actiu i participatiu en la planificació i avaluació del sistema. S’incrementarà el nombre de professionals en més de 16.700 i els seus rols evolucionaran: tindran més formació, suport i noves eines de treball, com sistemes d’informació, recerca, informació compartida, eines comunes de cribratge i protocols compartit, entre d’altres. El treball en xarxa i la interacció amb altres sistemes públics tindrà una dimensió estructural.

Estructura del pla

Per aconseguir aquests objectius, el Pla Estratègic de Serveis Socials s’estructura en cinc palanques i tretze eixos:

  1. Les persones i les professionals: Motors del sistema.
    • Atenció centrada en la persona i la seva interacció familiar i comunitària (Eix 1).
    • Desenvolupament, reconeixement i participació de les professionals (Eix 2).
  2. La vertebració i la reorganització: Millor qualitat i integració.
    • Xarxa social d’atenció primària: accessible, tractora i proactiva (Eix 3).
    • Atenció social integrada (Eix 4).
  3. L'acció comunitària i la prevenció: Un sistema més proactiu.
    • Acció comunitària inclusiva i preventiva (Eix 5).
    • Prevenció en la infància i la joventut (Eix ).
    • Les famílies com a unitat d’intervenció social (Eix 7).
    • Promoció de l’autonomia persona, emancipació i vida independent (Eix 8).
  4. La governança i el coneixement: Decisions basades en l'evidència.
    • Planificació, qualitat i transparència (Eix 9).
    • Informació orientada a les persones (Eix 10).
    • Recerca i innovació (Eix 11).
    • Sinèrgies amb el món local, els agents socials i econòmics i la comunitat (Eix 12).
  5. La intersectorialitat: La intervenció holística.
    • Resposta integrada a problemàtiques socials complexes (Eix 13):
  • Projecte 1. Atenció integrada social i sanitària.
  • Projecte 2. Inclusió mitjançant el treball.
  • Projecte 3. Abordatge integral de la vulnerabilitat energètica.
  • Projecte 4. Abordatge integral del sensellarisme.
  • Projecte 5. Nous models d’integració prioritaris.

Comissió de seguiment

El Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024 es basa en els consens construïts amb els diferents actors en un procés participatiu entre desembre de 2019 i gener de 2020, en el que van participar 552 persones, membres de 275 entitats, entre ens locals, tercer sector, col·legis professionals, i agents econòmics i socials.

Es constituirà una comissió que seguirà el desplegament del Pla i treballarà en l’agenda compartida de reforma del sistema. Estarà formada, també, pel tercer sector, els ens locals, els agents econòmics i socials, i els col·legis professionals.

En aquest enllaç podeu descarregar l’àudio i el vídeo de la roda de premsa: https://www.dropbox.com/sh/qwmtwnn1o9bbovm/AAAPS3kFdrHM1CiY1IO7pwOUa?dl=0

 

3  

Imatges

PESS

PESS 230

PESS

PESS 218

PESS

PESS 258

1  

Fitxers adjunts

Infografia del Pla

Infografia del Pla
PDF | 801